Thlypopsis
 Tàngara de cap taronja  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Thlypopsis Cabanis, 1851 |
.svg){kind=icon}
Thlypopsis és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Agrupa espècies natives dels boscos i selves del nord i centre d'Amèrica del Sud.[3] Són denominades comunament com a tàngara,[4]
L'any 2016, dues espècies, abans col·locades en els gèneres Hemispingus i Pyrrhocoma van ser incorporades al present.[5]
Descripció
[modifica]Les espècies d'aquest gènere són petits tràupids, semblants amb parúlids (Parulidae), de bec curt, mesurant entre 12,5 i 14 cm de longitud, que exhibeixen contrastants caps de color roig o roig ataronjat.[6]
Distribució i hàbitat
[modifica]Les espècies d'aquest gènere es distribueixen des del nord de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela, cap al sud, la majoria al llarg de regions andines orientals, per l'Equador, Perú, Bolívia, Paraguai i per gran part del Brasil (on pràcticament absents de la conca amazònica), fins al nord-oest i nord-est de l'Argentina,[3] des del sud fins a les riberes del riu Paraná mitjà, i fins i tot rarament més al sud, fins al delta inferior del riu Paraná. Encara no hi ha registres a localitats d'Uruguai.[6]
Habiten en selves, boscos andins i arbustius humits, tant de plana com en altituds elevades. Una a terres més baixes (T. sordida) i un a la Mata Atlàntica (T. pyrrhocoma).[6]
Taxonomia
[modifica]Als anys 2010, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics,[7][8] permetien comprovar que les espècies abans anomenades Pyrrhocoma ruficeps —en un gènere monotípic— i Hemispingus superciliaris, eren Thlypopsis, per la qual cosa es va suggerir la transferència de totes dues a aquest gènere. Com que l'epítet ruficeps ja estava ocupat per l'espècie Thlypopsis ruficeps, Burns et al. (2016) van suggerir un nou nom T. pyrrhocoma, una proposta lògica preservant la connexió al gènere Pyrrhocoma, que es va tornar un sinònim del present.[9] Addicionalment, Hemispingus superciliaris, era l'espècie tipus del seu gènere Hemispingus, per la qual cosa aquest també es va tornar un sinònim del present. La inclusió de les dues espècies va ser aprovada a la Proposta N° 730.11 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC).[5]
Les relacions amb altres gèneres són complexes, però Thlypopsis està agermanat amb Sphenopsis, i el parell format per tots dos està proper a dos clades, un format pel gènere Kleinothraupis, i l'altre per Castanozoster, Donacospiza, Cypsnagra, Poospizopsis, Urothraupis, Nephelornis i Microspingus, tots en una subfamília Poospizinae.[7]
El nom genèric Thlypopsis es compon de les paraules gregues «thlupis» que significa “petit ocell desconegut”, potser un pinsà o busquereta, i «opsi», “amb aparença”, “que s'hi assembla”.[10]
Espècies
[modifica]Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per vuit espècies:[11]
- Tàngara de cap canyella (Thlypopsis fulviceps Cabanis, 1851).
- Tàngara senzilla (Thlypopsis inornata Taczanowski, 1879).
- Tàngara de cap taronja (Thlypopsis sordida d'Orbigny & Lafresnaye, 1837).
- Tàngara de cap castany (Thlypopsis pyrrhocoma Burns, KJ, Unitt & Mason, NA, 2016).
- Tàngara cara-rovellada (Thlypopsis ruficeps d'Orbigny & Lafresnaye, 1837).
- Tàngara embridada (Thlypopsis superciliaris Lafresnaye, 1840).
- Tàngara de flancs taronges (Thlypopsis ornata Sclater, PL, 1859).
- Tàngara de flancs bruns (Thlypopsis pectoralis Taczanowski, 1854).
Referències
[modifica]- ↑ «Thlypopsis (Thlypopsis sp.) - Avibase». [Consulta: 14 febrer 2025].
- ↑ «Thlypopsis Cabanis, 1851» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 14 febrer 2025].
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ «Thlypopsis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 febrer 2026].(català)
- 1 2 «Proposal #730.11: Revise generic limits in the Thraupidae» [Proposta #730.11: Revisar els límits genèrics dels Thraupidae]. South American Classification Committee. [Consulta: 5 febrer 2026].
- 1 2 3 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 584, làmines 91(1–4); 621, làmines 104(5). ISBN 978-0-292-71748-0.
- 1 2 Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, pàg. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, pàg. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)». Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2. ISSN: 1175-5334.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 384. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 5 febrer 2026].
