Thomas Clausen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1801 Sønderborg (Dinamarca) |
| Mort | 24 maig 1885 (84 anys) Tartu |
| Sepultura | Cementiri Raadi (Tartu) 58° 23′ 37″ N, 26° 43′ 29″ E / 58.393639°N,26.724760°E |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Teorema de von Staudt-Clausen Fórmula de Clausen |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i astronomia |
| Ocupació | Matemàtiques Astronomia |
| Organització | Observatori d'Altona Universitat de Tartu |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ludwig Schwarz |
Thomas Clausen (1801-1885) fou un matemàtic i astrònom danès.
Vida i Obra[modifica]
Fill d'una família molt pobre de pagès, als dotze anys encara no sabia ni llegir ni escriure. El capellà del poble, Georg Holst, li encarrega cuidar els ramats i, en adonar-se de les seves habilitats intel·lectuals, comença a ensenyar-li matemàtiques, astronomia, llatí i grec.[1] Quan Holst va veure que ja no el podia ajudar més, el va recomanar a l'astrònom Heinrich Christian Schumacher, que estava fent mesures geodèsiques prop del seu poble.[2]
El 1824,[1] Schumacher contracta Clausen com administratiu a l'observatori d'Altona (avui Altona és un barri d'Hamburg, però en aquella època era una ciutat sota sobirania de la corona danesa) i ben aviat veu que se li poden encarregar treballs científics més seriosos.[3] Però les relacions entre ells no van ser gaire bones[4] i el 1828, amb la recomanació de Schumacher, signa un contracte per treballar a l'institut d'òptica Utzschneider de Múnic, que necessita un teòric després de la mort el 1826 de Fraunhofer.[5]
El 1833 va caure malalt, probablement d'alguna malaltia mental, i el 1840 va tornar a Altona a peu.[6] El 1842 va ser nomenat astrònom del observatori de Dorpat (avui Tartu, Estònia) i professor de la seva universitat. Càrrecs que va mantenir fins a la seva jubilació el 1872.
Clausen va publicar uns 150 articles a les revistes Astronomische Nachrichten, Journal für die reine und angewandte Mathematik, Archiv der Mathematik und Physik i Publications de l'Académie impériale des sciences de St. Pétersbourg, dedicats a diversos temes: matemàtiques pures i aplicades, física, astronomia i geofísica.[7]
El 1844 va rebre un doctorat honoris causa per la universitat de Königsberg.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Biermann, Kurt-R. «Thomas Clausen, Mathematiker und Astronom» (en (alemany)). Journal für die reine und angewandte Mathematik, Vol. 1964, Num. 216, 1964, pàg. 159-198. DOI: 10.1515/crll.1964.216.159. ISSN: 0075-4102.
- Gropp, Harald «Thomas Clausen -- a Danish Astronomer and/or Mathematician in Altona and Tartu» (en (anglès)). Astronomische Gesellschaft Abstract Series, Vol. 17, 2000.
- Gropp, Harald. «"Vielleicht für menschliche Kräfte unausführbar." A mathematical proof of a Danish astronomer?». A: Eduard Fuchs (ed.). Mathematics throughout the ages I (en (anglès)). Prometheus, 2004. ISBN 9788072850464.
- Joeveer, Mihkel. «Clausen, Thomas». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2007. ISBN 978-0-387-31022-0.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Thomas Clausen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Biermann, Kurt R. «Clausen, Thomas». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 juliol 2016].
- Viik, Tõnu. «Thomas Clausen - from shepherd boy to professor». Observatori Astronòmic de Tartu, 2004. Arxivat de l'original el 24 de març 2015. [Consulta: 31 juliol 2016].