Thomas Little Heath

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaThomas Little Heath
Thomas Little Heath.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Barnetby le Wold (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1940 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Ashtead (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióTrinity College, Cambridge (1879–1883)
Clifton College
Caistor Grammar School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, erudit clàssic, historiador de les matemàtiques, funcionari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeAda Mary Thomas
FillsGeoffry Thomas Heath
Veronica Mary Heath
ParesSamuel Heath y Mary Little
Premis

Thomas Little Heath (Barnetby le Wold, 5 d'octubre de 1861 Ashtead, 16 de març de 1940) va ser un matemàtic i alt funcionari britànic, conegut pels seus llibres sobre història de les matemàtiques de l'antiga Grècia.

Vida i Obra[modifica]

Heath, fill d'un granger, va fer els seus estudis primaris a l'escola de Caistor (Lincolnshire) els secundaris al Clifton College de Bristol, abans d'ingressar el 1879, amb una beca, al Trinity College (Cambridge), com ja havien fet els seus dos germans grans.[1] A Cambridge va estudiar tan matemàtiques com clàssiques, rebent els màxims honors en les dues disciplines quan es va graduar el 1883.[2]

L'any 1884 es va presentar a oposicions per funcionari de l'estat, obtenint la primera plaça en els exàmens i ingressant immediatament al Departament del Tresor.[3] Va fer una brillant carrera de funcionari, essent successivament, assistent privat del Secretari Permanent (1887-1991), del Secretari de Finances (1891-1894), administrador principal (1901-1907) i sub-secretari (1907-1913). Un cop acabada la Primera Guerra Mundial va passar a ser controller general de la Oficina del Deute Públic, càrrec amb el qual es va jubilar el 1926.[4] L'any següent de jubilar-se va publicar un llibre, The Treasury, en el qual descriu els canvis que hi va haver al ministeri durant els seus llargs anys de servei.[5]

Però, tot i la seva provada honestedat i meticulositat en l'exercici de la funció pública[6] (per les quals va ser nomenat cavaller),[7] Heath és recordat per les seves obres escrites fora de les seves obligacions a Whitehall[8]: quan estudiava a Cambridge ja havia començat a llegir els matemàtics de la Grècia Clàssica, sota la direcció del erudit James Gow (1854-1923).[9] Aquesta afició va continuar durant tota la seva vida, aconseguint editar les versions angleses de moltes obres matemàtiques de la Grècia Clàssica, les quals es van convertir immediatament en el text estàndard per l'estudi d'Euclides, d'Apol·loni o d'Arquimedes, entre altres.[10]

Tot i així, a vegades s'ha considerat que el seu mètode historiogràfic era anacrònic, ja que reescrivia les matemàtiques dels antics en notació moderna.[11] Els seus objectius eren posar en relleu altres matemàtics grecs que havien estat eclipsats per Euclides i editar les seves traduccions acadèmiques al anglès de forma que fossin comprensibles per un matemàtic competent.[12]

És difícil saber d'on treia el temps per altres passions seves com la música i el muntanyisme. La seva dona era músic professional i ell mateix era un extraordinari pianista.[13] També havia fet llargues passejades i alguns cims dels Dolomites.[14]

Llibres publicats[modifica]

A part d'una trentena d'articles científics, crítiques de llibres i entrades enciclopèdiques, els seus llibres són els següents:[15]

Referències[modifica]

  1. Smith, 1936, p. IV-V.
  2. Archibald, 1940, p. 234.
  3. Thompson, 1941, p. 411.
  4. Thompson, 1941, p. 412.
  5. 5,0 5,1 Archibald, 1940, p. 235.
  6. Gray, 2008, p. 781-782.
  7. Wardhaugh, 2016, p. 112.
  8. Thompson, 1941, p. 414.
  9. Dauben i Scriba, 2002, p. 171.
  10. Hosch, 2011, p. 306.
  11. Dauben i Scriba, 2002, p. 172.
  12. Wardhaugh, 2016, p. 116.
  13. Gray, 2008, p. 782.
  14. Thompson, 1941, p. 423.
  15. Thompson, 1941, p. 424 i ss.
  16. Gray, 2008, p. 782-783.
  17. Thompson, 1941, p. 418-419.
  18. Archibald, 1940, p. 236-237.
  19. Thompson, 1941, p. 417-418.
  20. Wardhaugh, 2016, p. 110.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Thomas Little Heath» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Scott, J.F. «Heath, Thomas Little». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 setembre 2018]. (anglès)