Thomas de Mahy, marquès de Favras

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaThomas de Mahy, marquès de Favras
Marquisdefavras.jpeg
Nom original(fr) Thomas de Mahy, marquis de Favras
(fr) Thomas de Mahy de Favras
Biografia
Naixement26 març 1744
Q71964283 Tradueix
Mort19 febrer 1790 (45 anys)
París
Causa de mortPena de mort (Penjament)
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
Rang militarcoronel
ConflicteGuerra dels Set Anys
Participà en
segle XVIIIRevolució Francesa
Família
CònjugeVictoria de Anhalt-Bernburg-Schaumburg
GermansGuillaume-François de Mahy
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Thomas de Mahy (Album du Centenaire)

Thomas de Mahy, marquis de Favras (castell de Favras (Feings), 26 de març de 1744París, 19 de febrer de 1790) va ser un aristòcrata francès que va donar suport a la Casa de Borbó durant la Revolució francesa.

Biografia[modifica]

Nasqué al castell de Favras, prop de Blois, i pertanyia a una antiga família la noblesa de la qual es remuntava al segle XII, però empobrida. Als 17 anys va ser capità dels Dragons i va fer alguns serveis al final de la Guerra dels 7 Anys. El 1772 va ser lloctinent de la Guàrdia Suïssa del futur rei Louis XVIII aleshores Comte de Provença. Es retirà el 1775.

Favras es casà l'any 1776 amb Victoria Hedwig Karoline, Princesa de Anhalt-Bernburg-Schaumburg. Després del matrimoni, Favras anà a Viena i passà algun temps a Varsòvia. L'any 1787 va ser autoritzat a enviar una legió patriòtica per ajudar l'Stadtholder neerlandès, Guillem IV i els seus aliats prussians.

Retorna a París el 1789, i va estar en els plans reialistes iniciats pel futur Louis XVIII de frança per salvar el rei Louis XVII i acabar amb la Revolució francesa. per tal de finançar aquest projecte, el Comte de Provença, usant un dels seus cavallers el Comte de la Chàtre, com intermediari, commissionà Favras per negociar un prèstec de dos milions de francs dels banquers Schaumel i Sartorius.

Arrest, judici i execució[modifica]

Favras va ser traït per alguns dels seus oficials. En un pamflet que circulava per París, el 23 de desembre de 1789, es deia que Favras va ser escollit pel Comte de Provence per organitzar i elaborar un pla contra el poble de França. En aquest pla, el Rei, la Reina i els seus fills serien rescatats del Palau de les Teuleries i portats fora del país. Aleshores el Comte de Provence seria declarat regent del regne amb poder absolut. Simultàniament serien assassinats Jacques Necker, Jean Sylvain Bailly i Marquis de La Fayette. A més s'hauria tallat el subministrament d'aliments a la població per matar-la de fam.

Com a conseqüència d'aquest pamflet, Favras i la seva esposa van ser arrestats i empresonats a la presó d'Abbaye, i el Comte de Provence ràpidament desmentí el lligam amb Favras, en un discurs davant la Commune de París i en una carta a l'Assemblea Constituent.

Favras va ser jutjat durant dos mesos. Fins i tot Sylvain Maréchal, l'editor anarquista del periòdic republicà Révolutions de Paris, va admetre que les evidències contra Favras eren insuficients. Tanmateix, un atemptat armat per a alliberar-lo per part d'alguns reialistes (gener de 1790) que va ser frustrat per La Fayette, incrementaren les sospites del parisencs i el 18 de febrer de 1790, Favras va ser sentenciat a la forca.

Favras refusà donar a les autoritats informació sobre el seu pla i la sentència va ser portada a terme a la Plaça de Grève.

Llegat[modifica]

Favras es considera generalment com un màrtir dels reialistes francesos per no haver volgut implicar el futur rei Lluís XVIII (Comte de Provence), i Madame de Favras va rebre una pensió per part de Lluís XVI. La vídua va deixar França, i el seu fill Charles de Favras en la restauració borbònica va rebre una assignació de Lluís XVIII. La seva filla Caroline es casà amb Rudiger, Freiherr von Stillfried und Rathenitz, el 1805.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas de Mahy, marquès de Favras
  • EB1911