Tianwen-1

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialTianwen-1
China Mars Exploration Mission Logo-2.png
Mars Global Remote Sensing Orbiter and Small Rover at IAC Bremen 2018 02.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiórobot i sonda planetària Modifica el valor a Wikidata
OperadorCNSA logo 2.png   China National Space Administration Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2020-049A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT45935 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió&00000000000000010000001 any, &0000000000000295000000295 dies
Propietats de la nau
FabricantCorporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacials de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
5.000 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data23 juliol 2019, 12:41 UTC
LlocCentre de llançament de satèl·lits de Wenchang Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentLlarga Marxa 5 Modifica el valor a Wikidata

Tianwen-1 (TW-1) és una missió de la Administració Espacial Nacional de la Xina (CNSA) per enviar una nau espacial robòtica composta per un orbitador, un mòdul de descens i un astromòbil al planeta Mart.[1] El llançament fou el 23 de juliol de 2020 des del Centre de llançament de satèl·lits de Wenchang amb el vehicle de llançament pesant Llarga Marxa 5.[2][3][4] L'objectiu de la missió és buscar evidència de vida en l'actualitat i en el passat, i per avaluar l'entorn del planeta .[5][6]

Visió general[modifica]

Llançament del Tianwen-1

El programa de Mart de la Xina va començar en col·laboració amb Rússia. Al novembre de 2011, l'aeronau russa Fobos-Grunt, amb destinació a Mart i aFobos, va ser llançada des del cosmòdrom de Baikonur. L'aeronau russa portava una aeronau secundària, el Yinghuo-1, amb l'objectiu d'esdevenir el primer orbitador xinès de Mart (la Fobos-Grunt també portava experiments de The Planetary Society i Bulgària). Tot i això, la unitat principal de propulsió de la Fobos-Grunt no va poder portar la nau a l'òrbita terrestre inicial i les naus espacials multinacionals i els experiments van acabar reentrant l'atmosfera terrestre el gener de 2012 .[7][1] Xina després va iniciar un projecte independent de Mart i la missió actual, formalment aprovada per les autoritats xineses a l'inici de 2016 varen ser la conseqüència.[8][9]

La nova nau espacial xinesa composta per un orbitador, un mòdul de descens i un astromòbil està desenvolupada per la China Aerospace Science and Technology Corporation (CASC) i gestionada pel National Space Science Centre (NSSC) de Pequín. El mòdul de descens utilitzarà una paracaigudes, retrocohets, i un airbag per aconseguir aterrar a la superfície de Mart. En el cas d'un aterratge exitós, el mòdul alliberaria un astromòbil alimentat per plafons solars i s'espera que sondi la superfície marciana amb radar i que faci anàlisis químiques al sòl, cercant també biomolècules i biosignatures.

Objectius científics[modifica]

La missió pot incloure els següents objectius: cercar evidències de vida, actual i passada, crear mapes de superfície, investigar la composició del terra i la distribució de gel, examinar l'atmosfera, i en particular, la seva ionosfera, entre altres.[10] Els aterratges marcians simulats s'han realitzat com a part de la preparació de la missió per l'Institut de Mecànica Espacial i Electricitat de Pequín.Simulat Martian els aterratges han estat actuats tan part de preparacions de missió pel Beijing Institute of Space Mechanics and Electricity.

Aquesta missió també serviria com a demostració de la tecnologia que serà necessària per una futura missió de retorn de mostres de Mart prevista per la dècada de 2030. També hi havia un pla que implicava utilitzar aquesta missió per recollir roques i mostres de terra per recuperar-les posteriorment en una futura missió de retorn de mostres.[11]

Mapa interactiu de Mart[modifica]

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques geogràfiques destacant les ubicacions de Rovers i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).

Tharsis MontesHellas PlanitiaOlympus MonsValles MarinerisArabia TerraAmazonis PlanitiaElysium MonsIsidis PlanitiaTerra CimmeriaArgyre PlanitiaAlba MonsMapa de Mart
Quant a la imatge


Beagle 2
Bradbury Landing
Deep Space 2
Columbia Memorial Station
InSight Landing
Mars 2
Mars 3
Mars 6
Mars Polar Lander
Challenger Memorial Station
Mars 2020
Green Valley
Schiaparelli EDM lander
Carl Sagan Memorial Station
Columbia Memorial Station
Tianwen-1
Thomas Mutch Memorial Station
Gerald Soffen Memorial Station

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tianwen-1
  1. 1,0 1,1 «La Xina llança la seva primera missió a Mart». Ara, 23-07-2020.
  2. «Launch Schedule». Spaceflight Now, 18-06-2020. [Consulta: 19 juny 2020].
  3. «Interview with Zhang Rongqiao, the man behind China's mission to Mars». Youtube. [Consulta: 24 agost 2016].
  4. , 23-07-2020.
  5. The subsurface penetrating radar on the rover of China's Mars 2020 mission. B. Zhou, S. X. Shen, Y. C. Ji, etal. 2016 16th International Conference on Ground Penetrating Radar (GPR). 13–16 June 2016.
  6. Díez, Pablo M. «China lanza su primera misión a Marte» (en castellà). ABC, 23-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  7. Zolotukhin, Alexei «Russian Phobos-Grunt Mars probe falls in Pacific Ocean». RIA Novosti, 15-01-2012. «Phobos-Grunt fragments have crashed down in the Pacific Ocean»
  8. Nan, Wu «Next stop – Mars: China aims to send rover to Red Planet within six years». , 24-06-2014.
  9. Jones, Andrew «China Says Its Mars Landing Technology Is Ready For 2020». , 08-11-2019.
  10. Zhou. «The subsurface penetrating radar on the rover of China's Mars 2020 mission». A: 2016 16th International Conference on Ground Penetrating Radar (GPR), 13–16 June 2016, p. 1–4. DOI 10.1109/ICGPR.2016.7572700. ISBN 978-1-5090-5181-6. 
  11. China Plans To Land A Rover On Mars In 2020. Alexandra Lozovschi, Inquisitr. January 17, 2019.