Tianwen-1

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialTianwen-1
China Mars Exploration Mission Logo-2.png
Mars Global Remote Sensing Orbiter and Small Rover at IAC Bremen 2018 02.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiónau espacial robòtica, sonda planetària i missió espacial Modifica el valor a Wikidata
OperadorCNSA logo 2.png   China National Space Administration Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2020-049A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT45935 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió2 anys, 136 dies
Propietats de la nau
FabricantCorporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacials de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
5.000 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data23 juliol 2019, 12:41 UTC
LlocCentre de llançament de satèl·lits de Wenchang Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentLlarga Marxa 5 Modifica el valor a Wikidata

Tianwen-1 (xinès simplificat: 天问, pinyin: Tiānwèn, literalment 'Preguntes al cel', TW-1) és una missió de la Administració Espacial Nacional de la Xina (CNSA) per enviar una nau espacial robòtica composta per un orbitador, un mòdul de descens i un astromòbil al planeta Mart.[1] El llançament fou el 23 de juliol de 2020 des del Centre de llançament de satèl·lits de Wenchang amb el vehicle de llançament pesant Llarga Marxa 5.[2][3][4] L'objectiu de la missió és buscar evidència de vida en l'actualitat i en el passat, i per avaluar l'entorn del planeta .[5][6]

Visió general[modifica]

Llançament del Tianwen-1

El programa de Mart de la Xina va començar en col·laboració amb Rússia. Al novembre de 2011, l'aeronau russa Fobos-Grunt, amb destinació a Mart i a Fobos, va ser llançada des del cosmòdrom de Baikonur. L'aeronau russa portava una aeronau secundària, el Yinghuo-1, amb l'objectiu d'esdevenir el primer orbitador xinès de Mart (la Fobos-Grunt també portava experiments de The Planetary Society i Bulgària). Tot i això, la unitat principal de propulsió de la Fobos-Grunt no va poder portar la nau a l'òrbita terrestre inicial i les naus espacials multinacionals i els experiments van acabar reentrant l'atmosfera terrestre el gener de 2012 .[7][1] Xina després va iniciar un projecte independent de Mart i la missió actual, formalment aprovada per les autoritats xineses a l'inici de 2016 varen ser la conseqüència.[8][9]

La nova nau espacial xinesa composta per un orbitador, un mòdul de descens i l'astromòbil Zurong, està desenvolupada per la China Aerospace Science and Technology Corporation (CASC) i gestionada pel National Space Science Centre (NSSC) de Pequín. El mòdul de descens està dissenyat amb un gran paracaigudes i retrocoets per aconseguir aterrar a la superfície de Mart. A última hora del 14 de maig del 2021 es va separar de l'orbitador i va tocar la superfície de Mart en Utopia Planitia a primera hora del 15 de maig,[10][11] cosa que constituïa una fita per als xinesos en ser la primera vegada que aconseguien posar un mòdul d'aterratge en un planeta que no fos la Terra.[12] L'astromòbil, anomenat Zhurong pel déu xinès del foc, investigarà Mart durant almenys tres mesos.[12] Està alimentat per plafons solars i s'espera que sondi la superfície marciana amb radar i que faci anàlisis químiques al sòl, cercant també biomolècules i biosignatures.

Objectius científics[modifica]

La missió pot incloure els següents objectius: cercar evidències de vida, actual i passada, crear mapes de superfície, investigar la composició del terra i la distribució de gel, examinar l'atmosfera, i en particular, la seva ionosfera, entre altres.[13] Els aterratges marcians simulats s'han realitzat com a part de la preparació de la missió per l'Institut de Mecànica Espacial i Electricitat de Pequín.

Aquesta missió també serviria com a demostració de la tecnologia que serà necessària per una futura missió de retorn de mostres de Mart prevista per la dècada de 2030. També hi havia un pla que implicava utilitzar aquesta missió per recollir roques i mostres de terra per recuperar-les posteriorment en una futura missió de retorn de mostres.[14]

Instruments científics[modifica]

Maqueta del rover Zhurong al 69è Congrés Astronàutic Internacional

Per aconseguir els objectius científics de la missió, l'orbitador Tianwen-1 i el ròver Zhurong estan equipats amb 13 instruments:[15]

Orbitador[modifica]

  • Càmera de mitjana Resolució (MRC) amb una resolució de 100 m des d'una òrbita a 400 km
  • Càmera d'Alta Resolució (HRC) amb una resolució de 2 m des d'una òrbita a 400 km
  • Magnetòmetre Mart (MM)
  • Espectròmetre Mineralògic Mart (MMS), per determinar els elements químics de les mostres
  • Radar de Subsuperfície Orbital (OSR)
  • Analitzador d'Ions i Partícules Neutres de Mart (MINPA)
  • Analitzador de Partícules Energètiques de Mart [15]

Ròver Zhurong[modifica]

Article principal: Zhurong (ròver)
  • Georadar (GPR), per observar uns 100 m (330 ft) sota la superfície marciana[5]
  • Detector de camp magnètic de superfície de Mart (MSMFD)
  • Instrument de mesures meteorològiques de Mart (MMMI)
  • Detector de Compostos de la Superfície de Mart (MSCD), combina l'espectroscòpia de plasma induïda por làser i l'espectroscòpia d'infrarojos [16]
  • Càmera Multiespectral (MSC)
  • Càmera de Navegació i Topografia (NTC)

Col·laboracions internacionals[modifica]

Esbós de la missió Tianwen-1Plantilla:In lang

La Comisión Nacional de Actividades Espaciales (CONAE) de l'Argentina està col·laborant en la missió Tianwen-1 mitjançant l'estació de seguiment pertanyent a l'Administració Espacial Nacional de la Xina Espacio Lejano Station instal·lada en Las Lajas, Neuquén. Aquesta instal·lació jugà un paper fonamental en l'aterratge de la nau xinesa Chang'e 4 en la cara oculta de la Lluna en gener de 2019.[17]

L’Institut de Recerca en Astrofísica i Planetologia (IRAP) de França, a Tolosa de Llenguadoc, a França, col·labora amb el ròver Zhurong. Sylvestre Maurice de l'IRAP va dir:

« Per al seu instrument d'espectroscòpia de plasma induïda por làser (LIBS), hem lliurat un objectiu de calibratge que és un duplicat francès d’un objectiu que es troba al ròver Curiosity de la NASA. La idea és veure com es comparen els dos conjunts de dades[17] »

.

L'Agència Austríaca de Promoció de la Investigació (FFG) d'Àustria va contribuir al desenvolupament d'un magnetòmetre instal·lat en l'orbitador de Tianwen-1. L'Institut d'Investigació Espacial de l'Acadèmia Austríaca de Ciències de Graz ha confirmat la contribució del grup al magnetòmetre Tianwen-1 i ha ajudat a la calibració de l'instrument de vol.[17]

Si bé l’orbitador Tianwen-1 distribuirà ordres al rover Zhurong, l’orbitador Mars Express de l’Agència Espacial Europea servirà de còpia de seguretat.[18]

Mapa interactiu de Mart[modifica]

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques geogràfiques destacant les ubicacions de Rovers i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).

Tharsis MontesHellas PlanitiaOlympus MonsValles MarinerisArabia TerraAmazonis PlanitiaElysium MonsIsidis PlanitiaTerra CimmeriaArgyre PlanitiaAlba MonsMapa de Mart
Quant a la imatge


Beagle 2
Bradbury Landing
Deep Space 2
Columbia Memorial Station
InSight Landing
Mars 2
Mars 3
Mars 6
Mars Polar Lander
Challenger Memorial Station
Mars 2020
Green Valley
Schiaparelli EDM lander
Carl Sagan Memorial Station
Columbia Memorial Station
Tianwen-1
Thomas Mutch Memorial Station
Gerald Soffen Memorial Station

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tianwen-1
  1. 1,0 1,1 «La Xina llança la seva primera missió a Mart». Ara, 23-07-2020.
  2. «Launch Schedule». Spaceflight Now, 18-06-2020. [Consulta: 19 juny 2020].
  3. «Interview with Zhang Rongqiao, the man behind China's mission to Mars». Youtube. [Consulta: 24 agost 2016].
  4. , 23-07-2020.
  5. 5,0 5,1 The subsurface penetrating radar on the rover of China's Mars 2020 mission. B. Zhou, S. X. Shen, Y. C. Ji, etal. 2016 16th International Conference on Ground Penetrating Radar (GPR). 13–16 June 2016.
  6. Díez, Pablo M. «China lanza su primera misión a Marte» (en castellà). ABC, 23-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  7. Zolotukhin, Alexei «Russian Phobos-Grunt Mars probe falls in Pacific Ocean». RIA Novosti, 15-01-2012. «Phobos-Grunt fragments have crashed down in the Pacific Ocean»
  8. Nan, Wu «Next stop – Mars: China aims to send rover to Red Planet within six years». , 24-06-2014.
  9. Jones, Andrew «China Says Its Mars Landing Technology Is Ready For 2020». , 08-11-2019.
  10. «La Xina també desembarca a Mart». El Nacional.cat, 15-05-2021 [Consulta: 15 maig 2021].
  11. «La Xina aterra a Mart amb la sonda Tianwen-1». VilaWeb [Consulta: 16 maig 2021].
  12. 12,0 12,1 Europa Press «La Xina aconsegueix aterrar a Mart la seva sonda espacial Tianwen-1». aldia.cat. Europa Press, 15-05-2021 [Consulta: 15 maig 2021].
  13. Zhou. «The subsurface penetrating radar on the rover of China's Mars 2020 mission». A: 2016 16th International Conference on Ground Penetrating Radar (GPR), 13–16 June 2016, p. 1–4. DOI 10.1109/ICGPR.2016.7572700. ISBN 978-1-5090-5181-6. 
  14. China Plans To Land A Rover On Mars In 2020. Alexandra Lozovschi, Inquisitr. January 17, 2019.
  15. 15,0 15,1 Clark, Stephen. «China launches robotic mission to orbit, land, and drive on Mars». Spaceflight Now, 23-07-2020.
  16. Zou, Yongliao; Zhu, Yan; Bai, Yunfei; Wang, Lianguo; Jia, Yingzhuo; Shen, Weihua; Fan, Yu; Liu, Yang; Wang, Chi «Scientific objectives and payloads of Tianwen-1, China's first Mars exploration mission». Advances in Space Research, 67, 2, 2021, pàg. 812–823. Bibcode: 2021AdSpR..67..812Z. DOI: 10.1016/j.asr.2020.11.005. ISSN: 0273-1177.
  17. 17,0 17,1 17,2 David, Leonard. «China's Tianwen-1 Mars rover mission gets a boost from international partners». Space.com, 22-07-2020.
  18. O'Callaghan, Jonathan «China Lands Tianwen-1 Rover on Mars in a Major First for the Country». Scientific American, 14-05-2021.