Tibald I de Bar

Tibald I de Bar
Biografia
Naixement	1158
Mort	13 febrer 1214 (55/56 anys); valor desconegut
Activitat
Ocupació	feudatari
Altres
Títol	Comte de Bar (1190–1214)
Família	Casa de Scarpone
Cònjuge	Ermesinda I de Luxemburg (1197 (Gregorià)–); Ermesenda de Bar-sur-Seine ; Laureta de Loon
Fills	Margarita de Bar; () Ermesinda I de Luxemburg; Agnès de Bar; () Ermesenda de Bar-sur-Seine; Agnès de Bar; () Laureta de Loon; Enric II de Bar; () Ermesenda de Bar-sur-Seine; Margarita de Bar; () Ermesenda de Bar-sur-Seine; Elisabet de Bar-Mousson; () Ermesinda I de Luxemburg
Pares	Renald II de Bar i Agnes de Blois
Germans	Enric I de Bar; Renald de Bar

Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214. Era fill de Renald II de Bar i d'Agnès de Xampanya.

Biografia

Fill segon del comte de Bar, pertanyia per la seva mare al clan dels Teobald de Xampanya, una branca enfrontada al ducat de Lorena en l'àmbit local, i al si del regne el centre d'una lliga d'oposició al rei de França Felip August.

Va rebre en principi les senyories de Briey i de Stenay. Al regne de França. Participa amb el seu germà Enric I a la Tercera Croada, i va esdevenir comte de Bar quan aquest últim va morir al setge de Sant Joan d'Acre (1191).

De tornada a Europa, es dedica a augmentar la seva potència territorial, pels seus parentius i pels seus matrimonis. El seu tercer matrimoni, el 1197, li va permetre adquirir Luxemburg. Es troba llavors al capdavant d'un immens conjunt territorial entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Es va erigir en àrbitre local i el 1202 el duc de Lorena Simó II va signar un tractat per assegurar-se que les seves darreres voluntats en relació amb la seva successió fossin respectats. A canvi, Tibald va rebre la sobirania feudal del comtat de Vaudémont que li va cedir el duc de Lorena.

El 1211, va anar a Occitània a combatre contra els càtars, però va desaprovar la cavalcada^[1] de Simó IV de Montfort al comtat de Foix, i no el va seguir cap al Quercy, trencant així la croada.^[2]

Va morir el 1214, poc abans de la batalla de Bouvines. El seu territori va ser partit en dos, el Barrois (Barrès) i les seves dependències van passar al seu fill, i Luxemburg va anar a Walerà IV de Limburg, que es va casar amb la seva vídua.

Ascendència

Teodor Blanch Gallart

Bernat Blanch Borràs

Juliana Borràs Pla

Bernat Blanch Casadevall

Llorenç Casadevall Tauler

Mercè Casadevall Vicens

Mercè Vicens Genover

Bernat Blanch Barceló

Eugeni Barceló Castelló

Jacint Barceló Savalls

Jacinta Savalls Mascort

Dolors Barceló Ferrer

Joan Josep Ferrer Llach

Dolors Ferrer Bonany

Dolors Bonany Sabater

Bernat Blanch Bassols

Salvador Bassols Moradell

Salvador Bassols Fàbregas

Maria Ona Fàbregas Feixas

Salvador Bassols Vilardell

Jordi Vilardell Ayats

Coloma Vilardell Collellmir

Coloma Collellmir Puigvert

Clara Bassols Teixidor

Miquel Teixidor Casabó

Joan Miquel Teixidor Clarà

Oriola Clarà Güell

Clara Maria Teixidor Masmitjà

Lluís Pere Masmitjà Serarols

Margarida Masmitjà Puigdemont

Margarida Puigdemont Cabratosa

Bernat Blanch Bellver

Josep Anton Bellver Valls

Josep Andreu Bellver Llobet

Sibila Llobet Pastors

Josep Andreu Bellver Escursell

Joan Escursell Comellas

Joana Escursell Abeyà

Maria Rosa Abeyà Rovira

Josep Enric Bellver Sellarès

Pompeu Sellarès Riera

Pompeu Sellarès Farell

Antònia Farell Gamissans

Agnès Sellarès Colldeforns

Ramon Colldeforns Puig

Catalina Colldeforns Corominas

Catalina Corominas Pladellorens

Eulàlia Bellver Clusells

Jaume Clusells Playà

Gerard Clusells Casajoana

Rosalia Casajoana Viladoms

Gerard Clusells Puigmartí

Valentí Puigmartí Oller

Valentina Puigmartí Camprubí

Dolors Camprubí Solervicens

Eulàlia Clusells Puigdellívol

Joan Puigdellívol Domènech

Joan Puigdellívol Soler

Montserrat Soler Passarell

Eulàlia Puigdellívol Casanovas

Miquel Casanovas Canals

Eulàlia Casanovas Serradell

Eulàlia Serradell Guitart

Matrimonis i fills

Es va casar en primeres noces el 1176 amb Laureta de Loon († 1190), filla de Lluís I, comte de Loon i de Rieneck, i d'Agnès de Metz, amb la que va tenir a:

Agnès († 1226), casada el 1189 amb Ferri II († 1213), duc de Lorena

Es casa en segones noces el 1189 amb Isabel (1189 † 1211), filla de Guiu de Brienne, comte de Bar-sur-Seine i d'Elisabeth de Chacenay, de la que va tenir:

Enric II (1190 † 1239), comte de Bar

Agnès, casada amb Hug de Châtillon († 1248), V comte de Saint-Pol i de Blois

Margarida, casada el 1221 amb Enric III, comte de Salm (1191 † 1228), i després amb Enric de Dampierre († 1259)

El matrimoni fou anul·lat el 1195 i es va casar finalment en terceres noces el 1197 amb Ermesinda I de Luxemburg (1186-1247), comtessa de Luxemburg, filla d'Enric IV, comte de Luxemburg i de Namur, i d'Agnès de Gueldre. Van tenir:

Renald, senyor de Briey, mort abans de 1214
una filla, morta el 1214
Elisabet († 1262), casada amb Walerà de Limbourg (+ 1242), senyor de Monschau
Margarida, casada amb Hug III († 1243), comte de Vaudémont, i després amb Enric de Blois, que va ser regent del comtat de Vaudémont.

Referències

↑ Una cavalcada és una expedició destinada a infligir un màxim d'estralls per debilitar econòmicament el seu adversari.
↑ Georges Bordonove, La Tragédie Cathare, París, Pygmalion – Gérard Watelet, col. « Les Grandes Heures de l'Histoire de France », 1991

Bibliografia

«Theobald I. Graf von Bar (1190-1214)». Arxivat de l'original el 2007-10-01. [Consulta: 9 agost 2012].

[1] Una cavalcada és una expedició destinada a infligir un màxim d'estralls per debilitar econòmicament el seu adversari.

[2] Georges Bordonove, La Tragédie Cathare, París, Pygmalion – Gérard Watelet, col. « Les Grandes Heures de l'Histoire de France », 1991

[1]

[2]