Tiberio Ávila Rodríguez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tiberi Àvila i Rodríguez)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTiberio Ávila Rodríguez
Tiberio Avila no seu obradoiro.jpg
L'artista al seu taller. Desembre de 1921. Foto: Josep Salvany (Fons fotogràfic de la Biblioteca de Catalunya)
Biografia
Naixement28 octubre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1932 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona
Coat of Arms of Spain (1868-1870 and 1873-1874).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
5 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
CircumscripcióValdeorras
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
20 de març de 1893 – 1 de juliol de 1895
CircumscripcióBarcelona
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor, farmacèutic
PartitPartit Republicà Centralista
Unió Republicana
Signatura
Firma de Tiberio Avila.JPG Modifica el valor a Wikidata

Tiberio Ávila Rodríguez (Viana do Bolo, 28 d'octubre de 1843Barcelona, 15 de juliol de 1932) fou un polític republicà, advocat, farmacèutic i pintor gallec.[1]

Biografia[modifica]

Va emigrar a Madrid per a estudiar farmàcia i treballar a l'Hospital de la Princesa de Madrid. Quan es produí la revolució de 1868 Sagasta va subhastar la farmàcia i el cessà; Ávila aprofità aquest fet per a llicenciar-se en dret civil i canònic alhora que estudiava art a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando gràcies a una beca de la Diputació d'Ourense. Fou company d'Antoni Maura i Montaner i José Sánchez Guerra y Martínez. Es va fer amic d'Amadeu I de Savoia quan li va fer un retrat, però quan aquest va abdicar es va fer republicà. De fet, fou elegit diputat pel districte de Valdeorras a les eleccions generals espanyoles de 1873.[2] Durant el seu mandat fou secretari de Nicolás Salmerón.[1] Com a president de la Sociedad Abolicionista va participar en una iniciativa parlamentària per a prohibir les curses de braus.[3]

El 1874, quan fracassà la Primera República Espanyola, Ávila es va retirar a Galícia. Però després va retornar a Madrid per treballar d'advocat. El 1888 va signar el Manifiesto Republicano. Lògicament, es va acostar al centralisme de Salmerón mentre actuava de secretari de la direcció del seu Partido Republicano Centralista.[1]

Es va instal·lar a Barcelona, on el 1890 fou nomenat professor i més tard catedràtic d'Anatomia artística,[4] de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on treballà fins a la seva jubilació el 1931. Un dels seus deixebles més famosos va ser Pablo Picasso.[5] En aquesta època també va dirigir la publicació La República i fou el president del Centro Nacional Español. El 7 d'abril de 1892, juntament amb Francisco Bastón i Cortón, fundà el Centre Gallec de Barcelona.[6] Fou escollit novament diputat per Barcelona a les llistes d'Unió Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1893,[2] i el 1897 va entrar a la comissió permanent del partit Fusión Republicana (que havia substituït el Partido Centralista). A més a més, el 1901 fou escollit també regidor de l'ajuntament.[1]

Va prendre iniciatives perquè es posi en pràctica campanyes de vacunació popular, es creï una borsa de treball, eximir Barcelona del pagament d'impostos a causa dels amplis terrenys oberts amb l'enderroc de les antigues muralles així com per la construcció de l'Hospital Militar de Barcelona.[1]

El novembre del 2007 es va descobrir una placa comemorativa al Centre Gallec de Barcelona.[7] A l'ocasió de la festa de san Froilà el 3 d'octubre del 2009 es van inaugurar a la barri d'Horta de Barcelona en la seva memòria els «Jardins Tiberio Àvila».[8][6] El 2010 la diputació d'Ourense va encarregar els autors  Manoel Carrete i Xulio Cougil de realitzar-ne una biografia.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mestre, 1998, p. 81.
  2. 2,0 2,1 «Ávila Rodríguez, Tiberio» (en castellà). Historico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre del 2016].
  3. «El hombre que pidió la abolición de la tauromaquia» (en castellà). Adiante Galicia, 29 juliol del 2014.
  4. «Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)». Grup de recerca Gracmon, Universitat de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2016].
  5. Cobas, María «Viana estudia ampliar su nueva sala a Tiberio Ávila» (en castellà). La Voz de Galicia, 12 febrer del 2011.
  6. 6,0 6,1 Díaz, Antonio. «O alcalde de Barcelona inaugurou o xardín que leva o nome de Tiberio Ávila» (en gallec). Crónicas de la Emigración, 13 octubre del 2009. [Consulta: 1r novembre 2016].
  7. L.R. «El Centro Galego de Barcelona homenajea al vianés Tiberio Ávila» (en castellà). La Región, 25-11-2007.
  8. Rlm «Jardines de Tiberio Ávila» (en castellà). Efemerides, 20 desembre del 2009.
  9. «A Deputación publica unha biografía de Tiberio Ávila, decano dos emigrantes galegos en Barcelona» (en gallec). Ourense Digital, 30 juny del 2010. [Consulta: 1r novembre 2016].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiberio Ávila Rodríguez