Tibet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cultural/historical Tibet (highlighted) depicted with various competing territorial claims.
Verd clar Groc  Regió Autònoma del Tibet dins de la República Popular de la Xina
Vermell Taronja Groc  "Gran Tibet"; Tibet històric reclamat pels grups tibetans a l'exili
Blau-cel Taronja Verd clar Groc  Àrees tibetanes designades per la República Popular de la Xina
Verd clar  Àrees controlades per la Xina i reclamades per l'Índia com a part d'Aksai Chin
Blau-cel  Àrees controlades per l'Índia i reclamades per la Xina com a part del Tibet
Blau  Altres àrees històriques de l'esfera cultural tibetana
Bandera del govern Tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950)
Fronteres històriques del Tibet

El Tibet (en tibetà,བོད Bod, pronunciat en el dialecte de Lhasa; en xinès 西[] [zàng]) és una regió de l'Àsia Central que designa quatre entitats geogràfiques superposades:

  • en el seu aspecte físic, designa l'altiplà situat al nord de l'Himàlaia, de clima semidesèrtic. Aquesta àrea s'anomena el "sostre del món" perquè té una alçada mitjana superior als 3.000 m sobre el nivell del mar.
  • al mateix temps, també s'anomena Tibet a tota la regió que està poblada pels tibetans. La cultura tibetana es caracteritza per l'ús de la llengua tibetana, costums comuns i diferenciats d'altres pobles d'Àsia, però sobretot per la variant del budisme que s'hi practica anomenat lamaisme. Es pot dividir en Tibet central, Amdo i Khan.
  • d'altra banda, representa la regió autònoma de l'actual República Popular de la Xina, amb un estatut administratiu que la diferencia d'altres regions de la Xina. Altres territoris de cultura tibetana estan a la regió autònoma de Xinjiang o a les províncies de Sichuan, Gansu i Qinghai de la Xina, i una part molt petita al nord de l'Índia.
  • finalment, també s'utilitza per designar alguns del antics regnes històrics tibetans.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Tibet

Segons les restes arqueològiques trobades al Tibet, se suposa que els seus primers habitants apareixeren 10.000 anys aC. No obstant això, a causa del caràcter nòmada de les tribus tibetanes, entre elles els Zhang Zhung, no és fins fa 2.300 anys quan comencen a tenir una clara presència a la història de l'Àsia. És llavors quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, qui instaura una dinastia militar que s'expandeix per tot l'altiplà tibetà, entre els regnes de la Xina, l'Índia, el Nepal, Bhutan i Birmània.

Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis més tard, el mític Songsten Gampo (segle VII) assumí el poder. Amb aquest rei el Tibet va arribar a la seva màxima expansió, aconseguint tenir 40 milions d'habitants i expandint les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre la ciutat de Chang'an (actual Xi'an); això era l'any 763. El rei Songsten Gampo es va casar amb dues princeses budistes, l'una xinesa i l'altra d'origen indi. Això li va permetre conèixer ambdues civilitzacions i també el budisme mahayana. El País de les Neus, fins llavors un estat feudal (format per 17 regions) fou convertit per aquest rei en una estat més pacífic. Va enviar estudiants a l'Índia, on van aprendre el sànscrit i van començar a traduir a la llengua tibetana la vasta literatura budista. A finals del segle VIII es va convidar al mestre Padmasambhava (literalment, nascut del lotus), també conegut al Tibet com a Guru Rinpoché ("mestre preciós") a ensenyar la filosofia budista. És gràcies a aquests dos personatges que s'introduí el budisme al Tibet. Els tibetans consideren que Guru Rinpoché és el segon Buda del nostre temps —després de Shakyamuni, any 2.500 aC—. L'emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava van construir temples com el Jokhang o el Ramoche, ambdós a la nova capital tibetana: Lhasa. També van fundar una gran quantitat de monestirs.

L'any 821, el Tibet firma un tractat de pau amb la Xina. El budisme és perseguit durant anys i el rei Yeshe Oe és capturat perquè abandoni les seves ideologies i creences. Aquest rei estava intentant convèncer al mestre indi Atisha que anés al Tibet. El seu nebot, Jangchub Oe, va enviar traductors i altra gent fins que aconseguiren que Atisha acceptés. Al Tibet, Atisha va esciure "Una llum al camí", obra de valor espiritual de la qual en deriva una tradició d'ensenyances. Sota la influència d'Atisha (que visqué al Tibet entre el 1042 i 1055), el budisme va tornar a resorgir, es van construir més monestirs i es va concloure la traducció de texts budistes, donant lloc a la producció de texts pròpiament tibetans. Amb aquesta acció política impedí el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monàstiques començaren a guanyar poder mentre que les famílies nobles que governaven el perdien.

A principis del segle XIII, Gengis Khan conquereix la Xina i el Tibet, que està sota el seu domini fins a la meitat del segle XIV (1368). A finals d'aquest segle, el Lama Je Tsongkhapa inicià un renaixement espiritual del budisme tibetà i creà l'escola Gelug —coneguts també amb el nom de "gorros grocs". Je Rinpoché (Tsongkhapa) va començar tradicions festives tan importants en la cultura tibetana com el Monlan Chenmo (Gran Festival de les Pregàries), festa que se celebrà fins el 1960, quan la Xina va restringir les activitats religioses al Tibet.

Al segle XV la quantitat de militars va disminuir i la de monjos va augmentar. Un deixeble de Lama Tsongkhapa, Gendun Drupa, comença a liderar la nova escola; en aquella època s'impartiren noves doctrines, es construïren més monestirs i es van compondre nous textos. Després de la mort d'en Gendun, un nen va ser reconegut com la seva reencarnació. Quan aquest va morir es va tornar a cercar la seva reencarnació i es va trobar un nen que va ser anomenat Sönam Gyatso. L'any 1573 va visitar Mongòlia i l'emperador Alta Khan li va atorgar el títol de Dalai ("mestre tan extens com l'oceà"). Sönam, en considerar-se que era la tercera reencarnació de Gendun, va passar a ser conegut com el Tercer Dalai Lama. El Tibet es va situar sota la protecció d'Alta Khan i els Gelug-pa van governar el país.

Al segle XVII, el cinquè Dalai Lama (Lobsang Gyatso "el Gran") va ser proclamat rei del Tibet i va fundar els palaus de Ganden i el Potala, a Lhasa. Va desmilitaritzar totalment el país i va aconseguir que l'emperador dels manxús garantís la independència del Tibet.

Història recent[modifica | modifica el codi]

Escut històric del Tibet

El XIII Dalai Lama Thubten Gyatso (1876-1933) va iniciar la modernització del Tibet, però al començament del segle XX, el coronel britànic Younghusband va forçar al govern tibetà a acceptar un tractat comercial amb l'Índia que solament beneficiava els britànics. La Gran Bretanya va enviar tropes al Tibet amb l'excusa d'una creixent influència russa i el Dalai Lama va fugir a Mongòlia fins al 1911 (vegeu tractat d'amistat i aliança entre el govern de Mongòlia i el Tibet). El 1906 es va establir un tractat bilateral britànico-xinès pel qual l'imperi xinès adquiria el reconeixement de la seva sobirania al Tibet a canvi del pagament d'una gran quantitat de diners als britànics, que en van retirar les tropes. Un any després, el 1907, la Gran Bretanya i Rússia van signar un acord de no-ingerència als assumptes tibetans.

El XIV el Dalai Lama Tenzin Gyatso va néixer el 1935 a Amdo, prop de la Xina, i dos anys més tard fou reconegut com la reencarnació del tretzè Dalai Lama del Tibet. A causa de la invasió xinesa, va haver d'assumir el poder del seu país als 16 anys, el 17 de novembre de 1950. La República Popular de la Xina (RPX) havia anunciat que aniria a "alliberar el Tibet dels invasors estrangers i a retornar-lo a la Terra Mare" un any abans. Tot i així, només hi havia sis forasters en terra tibetana. Mao Zedong hi va enviar 80.000 soldats i va implantar un programa de millora de les comunicacions, també va construir carreteres i aeroports .

El 10 de març de 1959 hi hagueren manifestacións pels carrers de Lhasa. Els tibetans, temerosos de la sort de del Dalai Lama, es van asseure al voltant del Norbulingka, on aquest es trobava. El Dalai Lama va rebre una invitació a un teatre xinès amb la condició que hi anés sense cap escorta; últimament, tots els dirigents tibetans que hi havia accedit no havien tornat. Tal fou la petició del poble per tal que el Dalai Lama fugís que, una nit —disfressat de soldat i sense ulleres— va marxar entre la multitud que envoltava el palau de Norbulingka i va caminar per l'Himàlaia amb altres dirigents tibetans fins a arribar a l'Índia. Milers de tibetans van seguir el camí del Dalai Lama i van exiliar-se a l'Índia, on es van establir. A Dharamsala, al nord de l'estat indi de Himachal Pradesh, es va fundar el govern tibetà a l'exili.[1]

Geografia i ecosistema[modifica | modifica el codi]

Yac domèstic al costat del llac Yamdrok

El Tibet històric constava de 2'5 milions de quilòmetres quadrats en una mitjana d'altitud de més de 4.000 metres: es tracta de l'anomenat altiplà del Tibet. El Tibet es divideix en tres províncies: Amdo (al NE), Kham (la més oriental) i U-Tsang (al sud i l'oest).

Al Tibet neixen rius com el Brahmaputra (tsang-po en tibetà) i el Yang Tse (drichu) o l'Indus (sengue khabab).

Hi ha molta diversitat d'animals: 40 espècies endèmiques de mamífers, 23 d'ocells, 2 de rèptils. Alguns són el iac (yak), l'antílop tibetà, el panda gegant i el roig o la marmota dels himàlaies.

La major part de la flora i fauna tibetana es concentra a les zones de l'est i del sud, més humides.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

A causa de la gran alçada i les dures condicions ambientals del Tibet, la seva gastronomia tradicional és molt calòrica i rica en proteïnes i greixos. Aquest tipus de dieta és característica en l'alimentació diària dels nomades tibetans, que es basa en dos aliments molt energètics: la tsampa, que consisteix en farina principalment d' ordi torrada, i el cha (te). El te específic tibetà (pö cha) és te amb mantega de iac i sal. Altres plats més elaborats són, per exemple, el thug-pa (sopa de verdures, carn i pasta) i els momos, pasta en forma de ravioli, d'una mida més gran que una croqueta, farcida de carn o verdura i fets al vapor; així com els khabse (galetes). Es menja carn de iac, ovella o cabra. També aprofiten la llet per a fer lassi, iogurt batut.

Llengua tibetana[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tibetà
Mapa etnolingüístic del Tibet, 1967

El tibetà pertany al grup de les llengües sino-tibetanes (xinès-tibetà) . Les paraules acostumen a ser monosil·làbiques tot i que se'ls afegeix un sufix que normalment denomina la morfologia de la paraula o altres característiques (si és masculina, femenina, plural, verb, etc.). L'alfabet tibetà prové de l'època del rei Songsten Gampo. Aquest rei (que va introduir el budisme al Tibet) va enviar un grup d'erudits a l'Índia per tal que estudiessin els textos budistes i els traduïssin a la llengua tibetana. Així mateix, aquests savis havien d'estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, modificant-lo, crearen l'alfabet tibetà.

Les quatre escoles del budisme tibetà[modifica | modifica el codi]

Article principal: Budisme tibetà

El budisme mahayana entrà al Tibet de mans de Guru Rinpoché al segle VIII. Abans existia la tradició Bön. El budisme mahayana o Gran Vehicle no es limita a buscar l'alliberament personal, sinó que la seva finalitat és també difondre la saviesa aconseguida i ensenyar el camí a tots els éssers. Aquest vehicle agafa diferents formes segons les cultures: el zen al Japó, el tantra o vajrayana al Tibet...

Al segle VIII es va establir l'ordre dels Nyingma-pa o Antics, que recopila les doctrines de Guru Rinpoché. La seva jerarquia està basada en reconèixer als lames dotats de saviesa.

Al segle IX aparegué la tradició Kagyu-pa ("tradició oral") també coneguda amb el nom de "gorres roges". Fou iniciada per Tilopa (988-1089), Naropa (1016-1100), Marpa el Traductor i el seu deixeble Milarepa. Organitzen la seva jerarquia a través de les reencarnacions dels mestres savis.

Dos segles després, sorgí l'escola Sakya-pa (denominada així pel monestir d'origen) fundada per Konchog Gyalpo. Es regeixen per un sistema de transmissió hereditària. Aquesta família exercí el poder al Tibet als segles XII i XIII.

Al segle XIV i a causa de la reforma espiritual de Lama Tsongkhapa —considerat una emanació del Buda de la Saviesa, Manjushri—, nasqué l'ordre dels Gelug-pa ("model de virtut"), anomenats "gorres grogues". Tenen una estructura jeràrquica universitària, tot i que les reencarnacions hi juguen també un paper important.

Totes les tradicions pretenen acomplir el despertar i pertanyen al budisme mahayana tibetà, per la qual cosa les seves ensenyances són molt semblants. L'escola Nyingma busca el que anomena "visió directa", l'escola Kagyu posa molt èmfasi en la pràctica individual, l'escola Sakya és coneguda pels seus rituals i l'escoles Geluk adjudica molta importància a la vida monàstica i els estudis filosòfics.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alay, Josep Lluís. «El Tibet, l'infern a la terra» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.12-13. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tibet
Aquest article o secció conté transcripció ruby. Consulteu si el vostre navegador hi és compatible. Si no és així, és possible que veieu les transcripcions darrere el caràcter transcrit i entre claudàtors; per exemple, veureu [zhōng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caràcter transcrit.


Coord.: 29° 39′ 00″ N, 91° 06′ 00″ E / 29.6500,91.1000