Ticuna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaTicuna
Duüxügu Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius61.000 Modifica el valor a Wikidata (2021 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deTikuna, Estat de l'Amazones, Departament de l'Amazones i Departament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Colòmbia i Perú Modifica el valor a Wikidata
Ticuna language.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües duho
Llengües ticuna-yuri Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tca Modifica el valor a Wikidata
Glottologticu1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetca Modifica el valor a Wikidata
UNESCO742 Modifica el valor a Wikidata
IETFtca Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2148 Modifica el valor a Wikidata

El ticuna o tukuna és una llengua indígena americana parlada en la confluència del Brasil, Colòmbia i el Perú, per uns 41.000 indígenes de l'ètnia tikuna. Considerada una llengua aïllada, s'ha proposat que forma part de les llengües ticuna-yuri.

Aspectes històrics, socials i culturals[modifica]

El ticuna és una llengua aïllada sense parentius provats amb altres llengües. Té uns 4.290 parlants al Perú, uns 14.000 al Brasil i uns 5.000 a Colòmbia. Els seus parlants tenen un alt grau d'alfabetització en espanyol i ticuna, al Perú i molts d'ells són bilingües en espanyol i portuguès.[1][2][3]

Alfabetització[modifica]

A part del seu ús oficial en l'educació, es publiquen dotzenes de llibres en aquesta llengua cada any, tant al Brasil com al Perú. Aquests llibres usen especialment el sistema d'escriptura similars als usats en espanyol (excepte per l'ús de k en lloc de c) en lloc d'un sistema més específic per a la llengua. La primera ortografia usava també qu i altres convencions preses de l'ortografia de l'espanyol.

el Brasil

A pesar que al Brasil viuen més del 50%  dels ticunas, l'educació en llengua indígena al Brasil és més recent que en països com el Perú. Els ticunas del Brasil tenen ara a la seva disposició material escrit i educatiu proporcionat per la Fundação Nacional do Índio (FUNAI) i el ministeri d'educació brasiler. Existeixen professors natius, que coneixen tant el ticuna com el portuguès i que usen llibres de text ticuna per als nens. També existeix un gran propyecto de recopilació de relats tradicionals per a registrar-los per escrit i proveir als ticuna alfabetitzats alguns textos amb els quals practicar. Actualment, l'accés a l'educació en la seva pròpia llengua és un dels objectius del govern brasiler cap a les minories indígenes.[4]

el Perú

Els ticuna del Perú han tingut educació en llengua nativa des dels anys 1960. L'ortografia pràctica usada al Perú ha servit de base per a l'ortografia usada en el sistema educatiu brasiler per als ticuna. No obstant això, els textos disponibles per als ticuna peruans consisteixen gairebé exclusivament en llibres de text estàndard.

Colòmbia

Els ticuna de Colòmbia reben educació només en espanyol, o no tenen accés a l'educació en absolut. Des del estableciomiento d'escoles en ticuna al Brasil alguns ticuna s'han aventurat a assistir-hi. (Programes governamentals busquen incloure a totes les comunitats indígenes en el seu sistema educatiu, lamentablement les locaciones dels nadius són llunyanes i això constitueix sempre un obstacle per al seu accés).[5]

Descripció lingüística[modifica]

El ticuna és una llengua tonal, comparteix diversos trets tipològics amb llengües de la regió, encara que no s'ha pogut detectar un parentiu filogenètic clar amb les altres llengües de la regió.

Classificació[modifica]

Encara que existeixen algunes similituds tipològiques amb altres llengües de la regió, aquestes semblen haver-se del contacte lingüístic, sent l'opinió majoritària que el ticuna és de fet una llengua aïllada.[6] Terrence Kaufman considera que ha d'agrupar-se amb el yurí en una hipotètica família de llengües ticuna-yurí.[7] El mateix va sostenir en 2009 un estudi de Fernando Carvalho.[8] No obstant això, alguns l'han associat temptativament dins del macroarawak o amb la macrotucano,[9][10] encara que la majoria d'especialistes considera que aquesta classificació és altament especulativa, donada la poca evidència disponible.[11] Més recentment se l'ha relacionat amb les llengües salibanes, el hoti i l'andoque en una família denominada macro-daha.[12]

Fonologia[modifica]

L'inventari consonàntic consisteix en els següents fonemes[13]

Bilabial Dental Palatal Velar Glotal
Oclusiva p, b t, d ɟ k ɡ ʔ
Africada
Fricativa (f) s (x) h
Nasal m n ɲ
Líquida l, ɾ
Aproximant w j

Els sons f j x es limiten a préstecs de l'espanyol o el portuguès. D'altra banda, l'inventari de vocals està format per tres vocals tancades /i, i, o/ i tres vocals obertes /e, a, o/ sense que existeixin oposició de quantitat. Totes les vocals poden ser nasals i laringeadas.

Quant al sistema tonal, el ticuna distingeix cinc tons de nivell, aquests tons es denoten com: 1alt, 2mig-alt, 3mitjà, 4mig-baix, 5baix. Aquest sistema de cinc tons converteix al ticuna en la llengua de Sud-amèrica amb més tons, que a Amèrica del Sud rarament excedeixen tres tons.

Gramàtica[modifica]

L'inventari de pronoms personals ve donada per:[14]

Número Persona F. Indepen. Objecte Possessiu Prefix 1 Prefix 2 Prefix 3
Singular 1.a ča5maʔ4 čo35ʔĩ3 čo35ʔri3 ča3- či3- či35-
2.a ku5maʔ4 ku35ʔĩ3 ku35ʔri3 ku3- ki3- ki35-
3.a ni35maʔ2 ni35ʔĩ3 no15ʔri3 na2- ni23- ni25-
Plural 1.a incl. yi3ʔe4maʔ2 ti35ʔĩ3 to35ʔri3 ta2- ti23- ti25-
1.a excl. to3maʔ4 to35ʔĩ3 to35ʔri3 ta3- ti3- ti35-
2.a pe3maʔ4 pe35ʔĩ3 pe35ʔri3 pe3- pi3- pi35-
3.a ni35maʔ4gi3 ni35ʔĩ3 no15ʔri3 na2- ni23- ni25-

Les tres formes del prefix persona apareixen com a marques de subjecte en el verb, amb els verbs de primera, segona i tercera classe.

Referència[modifica]

  1. [ https://bdpi.cultura.gob.pe/lenguas/ticuna Ticuna] al web del govern peruà
  2. Ticuna a pib.socioambiental
  3. Ticuna a lenguasdecolombia
  4. Skilton, Amalia «Ticuna (tca) language documentation: A guide to materials in the California Language Archive» (en anglès). Language Documentation & Conservation, vol. 15, 2021, pàg. 153–189. ISSN: 1934-5275.
  5. «Ticuna Indigenous Trive in Brazil and Colombia».
  6. Adelaar, 2004, p. 458
  7. «The native languages of South America». A: Christopher Moseley and R.E. Asher. Atlas of the world's languages. Routledge, 1994, p. 46−76. 
  8. Carvalho, Fernando Orphão de «On the genetic kinship of the languages Tikúna and Yurí». Revista Brasileira de Linguística Antropológica, 1, 2,  2009, pàg. 247-268.
  9. Joseph Greenberg, 1987
  10. J. Greenberg y M. Ruhlen, 2007, p.
  11. Veure per exemple Criticisme contra la hipòtesi ameríndia
  12. Jolkesky, Marcelo 2009, Macro-Daha: reconstrução de um tronco lingüístico do noroeste amazônico
  13. Anderson, 1962, p. xviii-xxi
  14. Anderson, 1962, p. xviii-xxi358-360

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]