Vés al contingut

Tikvah Alper

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTikvah Alper
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1909 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat del Cap (Imperi Britànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1995 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Salisbury (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatSouth Africa Sud-àfrica
FormacióUniversitat de Ciutat del Cap
Es coneix perVa descobrir els mecanismes de transmissió de l'encefalopatia espongiforme
Activitat
Ocupaciódirectora de la MRC Experimental Radiopathology Unit, Hammersmith Hospital, Londres
OcupadorUniversitat del Witwatersrand Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMax Sterne
FillsJonathan i Michael

Tikvah Alper (Wynberg, Sud-àfrica, 22 de gener de 1909 – Salisbury (Hampshire), Anglaterra, 2 de febrer de 1995) fou  física i radiobiòloga; va descobrir els mecanismes de transmissió de l'encefalopatia espongiforme.[1] Es va fer famosa durant l'epidèmia de la «malaltia de les vaques boges», diagnosticada el 1986 a Gran Bretanya.[2][3]

Tikvah Alper va néixer a Sud-àfrica, i era la més petita de quatre germanes d'una família immigrant jueva de Rússia. Va anar a l'escola superior femenina de Durban.[4] Va rebre una beca per estudiar física i matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es va graduar el 1929. Una beca li va permetre anar a Berlín de 1930 a 1932 per fer estudis de doctorat a l'Institut Kaiser Wilhelm de Química (avui dia Institut Max Planck de Química- Institut Otto Hahn). Va treballar sobre sobre els raigs delta i les partícules alfa en el departament que dirigia la física nuclear Lise Meitner. El resultat de la recerca feta a Berlín el va publicar en una revista alemanya de física[5] i va rebre un premi als joves investigadors l'any següent.[2] El 1933 va retornar a Sud-àfrica i es va casar amb el bacteriòleg Max Sterne, inventor de la vacuna per al carboncle, malaltia que afecta el bestiar.[6] Després de casar-se, Tikvah Alper va mantenir el seu cognom de soltera.[2]

Atès que les dones casades no podien treballar a la universitat, van crear un laboratori a casa on van treballar junts. Els seus fills, Jonathan i Michael, van néixer el 1935 i 1936, respectivament.[2] També, a partir de 1937, va ser professora de sords, ja que el seu fill gran era sord profund i va aprofitar els seus coneixements de física per a investigar sobre l'articulació de la parla en la formació del sons per a infants sords, i el 1948 va esdevenir cap de la secció de Biofísica del Laboratori de Física Nacional sud-africà.[7]

Malgrat la seva creixent fama científica, el 1951, Max Sterne i Ticva Alper es van veure obligats a sortir de Sud-àfrica, a causa de la seva oberta oposició a l'apartheid.[1] Ticva va trobar un lloc de recerca (no remunerat) en els Laboratoris de Radiobiología MRC, a l'hospital Hammersmith de Londres, dirigits per Hal Gray, a qui havia conegut en visites anteriors. El seu treball es va centrar en la biologia cel·lular investigant la complexitat dels efectes de la radiació en diferents tipus de cèl·lules, i la seva interacció amb altres processos fisiològics i químics i a l'any 1960 va publicar una carta a Nature, juntament amb Mort Elkind i Neil Gillies, en què llençaven la hipòtesi que l'agent causal de la malaltia contagiosa neurodegenerativa (que afecta ovelles i cabres) coneguda com a scrapie o tremolor, no conté àcid nucleic.[1][2]

Va ser directora de la Unitat de Radiobiologia a partir del 1962 fins a la seva jubilació el 1974. Amb les seves investigacions, va demostrar que l'agent infecciós en la malaltia contagiosa neurodegenerativa (que afecta ovelles i cabres) coneguda com a scrapie o tremolor, no conté àcid nucleic.[8] Aquesta important troballa va permetre entendre millor els mecanismes de totes les formes d'encefalopaties espongiformes transmissibles (que també afecten persones). Va continuar la seva vida professional publicant el 1979 Radiobiologia cel·lular,[9] i als vuitanta-tres anys va pronunciar una conferència davant la Societat d'Investigació de Radiació a Dallas, i la seva influència en diverses generacions de radiobiòlegs a Gran Bretanya i arreu del món no va deixar d'augmentar. Va morir a Salisbury, Hampshire, el 1995.[10][2]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 Hunter, Alistair «Radiation biology – An important science for an advanced nuclear nation like South Africa» (pdf) (en anglès). South African Journal of Science, 108, 7, 20'12, p. 1-10. DOI: 10.4102/sajs.v108i7/8.972 [Consulta: 18 desembre 2025].
  2. 1 2 3 4 5 6 Vogt, Annette B. «Tikvah Alper» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 4 gener 2025].
  3. ↑ Highfield, Roger, "The End of BSE".
  4. ↑ Hornsey, S; Denekamp, J. (1997) "Tikvah Alper: An indomitable Spirit". International Journal of Radiation Biology (71:6) 631–42
  5. ↑ Alper, T. (1932) Über die δ-Strahlen und die Beziehung zwischen Reichweite und Geschwindigkeit für langsame Elektronen Zeitschrift für Physik (76:3–4) 172–189 http://link.springer.com/article/10.1007%2FBF01341810?
  6. ↑ Turnbull, Peter. «Obituary: Max Sterne» (en anglès). Independent, 04-03-1997. [Consulta: 18 desembre 2025].
  7. ↑ Alper, T., Zimmerman, H. J. (1939) A thyraton inflexion indicator for teaching the deaf.
  8. ↑ Alper, T. et al. (1967) Does the agent of scrapie replicate without Nucleic Acid?
  9. ↑ Alper, Tikvah, Cellular Radiobiology. CUP Archive, 1979.
  10. ↑ Alper, T «The infectivity of spongiform encephalopathies: does a modified membrane hypothesis account for lack of immune response?». FEMS Microbiology Letters, 89, 5, 7-1992, p. 235–242. DOI: 10.1111/j.1574-6968.1992.tb05000.x. PMID: 1355344.

Bibliografia

[modifica]
  • Kiheung KIM, The social construction of disease: from scrapie to prion. (2007) Routledge, Talyor and Francis.
  • Annette B. Vogt (2005) Tikvah Alper. Jewish Women's Archive .
  • Fowler, J. (1995) In memoriam Tikvah Alper 1909–1995 Radiation Research, (142:1), 110–112.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tikvah_Alper&oldid=37243943»