Timó de Fliunt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTimó de Fliunt
Timon in Thomas Stanley History of Philosophy.jpg
modifica
Biografia
Naixementc. 320 aC modifica
Flios modifica
Mortc. 230 aC modifica (89/90 anys)
Atenes modifica
Activitat
OcupacióFilòsof i poeta modifica
PeríodePeríode hel·lenístic modifica
MovimentEscepticisme modifica
ProfessorsPirró d'Elis modifica
AlumnesArat, Eufranor de Selèucia, Dioscurides of Cyprus (en) Tradueix, Nicolochus of Rhodes (en) Tradueix i Praylus of the Troad (en) Tradueix modifica

Timó, en grec antic Τίμων, nascut a Fliunt, Argòlida, vers 320 aC i mort vers 235 aC, era fill de Timarc de Fliunt, i fou un filòsof escèptic grec i poeta satíric que escrivia en un sistema anomenat silloi (σίλλοι) referit a una sàtira o paròdia filosòfica a l'Antiga Grècia. Va florir en el regnat de Ptolemeu II Filadelf vers el 279 aC i en endavant.

La seva vida és comentada per Diògenes Laerci tenint com a referència Apol·lònides de Nicea, Antígon de Carist i Sotió. Va quedar orfe encara jove i fou coreuta (membre del cor) al teatre, professió que va abandonar per estudiar filosofia. Va anar a viure a Mègara (vers 300 aC), on va coincidir amb Estilpó, i després va tornar a Fliunt i es va casar; seguidament, en companyia de la seva dona, va anar a Elis i es va fer seguidor de Pirró. A Elis, va tenir un fill de nom Xanthus que fou metge i filòsof; expulsat d'Elis en circumstàncies no conegudes va viure a l'Hel·lespont i a la Propòntida i va ensenyar a Calcedònia com a sofista amb tant d'èxit que va fer fortuna. Llavors, va anar a Atenes, on va viure fins a la seva mort, excepte una curta estada a Tebes.

Biografia[modifica]

Li faltava un ull i era aficionat al vi. Conegué per casualitat Pirró quan els dos anaven a l'estadi a assistir a una competició, i immediatament es decidí a seguir la seva filosofia.

Com que Pirró no deixà cap escrit de la seva escola escèptica, fou Timó, principalment, qui deixà per escrit en els seus poemes (conservats fragmentàriament) les seves teories. En els seus escrits, Timó criticava sarcàsticament tots els filòsofs contemporanis i antics a ell mateix, amb la sola excepció dels filòsofs de l'escola d'Elea.

Establert a Atenes hi féu deixebles. No obstant això, l'escepticisme continuaria, no a mans dels seus deixebles, sinó amb els nous membres de l'acadèmia platònica (especialment Arcelisau i Carnèades). Un dels "blancs preferits" de Timó és l'estoïcisme i els seus criteris dogmàtics.

Timó no és, pel que se sap, un pensador original, sinó al contrari, reflecteix molt fidelment el pensament del seu mestre.

Una frase de Timó és: "No puc afirmar que la mel sigui dolça, però puc afirmar que em sembla dolça". Per tant, l'escèptic i el pirrònic no neguen la realitat (presentada mitjançant aparences probables), sinó que neguen el dogmatisme. No és que un escèptic no pugui "afirmar que la mel li sembli dolça", ni tampoc negar-se a seguir un moviment o forma de pensament, però no pot interpretar-los dogmàticament com a indiscutibles.

Obres[modifica]

Va deixar nombrosos escrits. Diògenes Laerci esmenta:

  • ἔπη
  • καὶ τραγῳδίας
  • καὶ σατύρους
  • καὶ δράματα κωμικὰ τριάκοντα
  • τραγικὰ δὲ ἑξήκοντα
  • σίλλους τε καὶ κιναίδους

Els més cèlebres dels seus poemes foren les composicions anomenades Silloi (σίλλοι) en tres llibres. Va morir amb quasi noranta anys.[1]

Referències[modifica]

  1. Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) IX, 109-116