Timeu de Tauromènion

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTimeu de Tauromènion
Timaeus of Tauromenion.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Τίμαιος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 345 aC Modifica el valor a Wikidata
Taormina (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 250 aC Modifica el valor a Wikidata (94/95 anys)
antiga Siracusa (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIsòcrates i Filisc de Milet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareAndròmac de Tauromenion Modifica el valor a Wikidata

Timeu grec antic: Τιμαῖος, llatí: Timaeus; Tauromènion, Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià. Gaudí d'una gran popularitat entre els grecs i, sobretot, entre els romans, fins al segle iii, pel cap baix. Tot i així, la seva obra no s'ha conservat, i només en resten uns 150 fragments, principalment citacions d'altres autors.[1]

El seu pare Andròmac fou el qui va dirigir als exiliats de Naxos quan la ciutat fou destruïda per Dionís el Vell de Siracusa i els va establir a Tauromènion, on va esdevenir tirà el 358 aC. Fou Andròmac qui va rebre a Timoleont quan el cap siracusà va tornar a Sicília el 344 aC i fou un dels pocs tirans a qui Timoleont va deixar en el poder. El jove Timeu va rebre instrucció de Filisc de Milet, deixeble d'Isòcrates. Vers el 310 aC fou desterrat de l'illa per Agàtocles de Siracusa i se'n va anar a Atenes, on va viure almenys 50 anys.

Va escriure una història de l'illa de Sicília dels temps més antics fins al 264 aC. L'obra fou de gran extensió; la Suïda esmenta el llibre 38 i probablement encara n'hi havia força més; estava dividit en tres seccions. La Suïda les anomena amb els noms de Ιταλικὰ καὶ Σικελικὰ (vuit llibres) i Ἐλληνικὰ καὶ Σικελικά, i se suposa que la primera abraçava la part de la història de l'illa vinculada amb Itàlia, la segona la vinculada amb Grècia; la tercera part era la història d'Agàtocles. També va escriure una història de Pirros, com a obra separada.

Polibi va atacar la validesa i autoritat de Timeu: deia no era qualificat com a historiador, no tenia coneixements militars ni polítics, era poc observador i no viatjava pels països que descrivia, i així tot el seu coneixement venia d'obres d'altres i no podia donar un relat correcte ni d'allò que havia vist. Segons Polibi la seva obra abundava en tradicions orals, supersticions, faules i aspectes secundaris mentre descuidava elements importants, i el seu desconeixement de la geografia i la història natural eren grans. Polibi fins i tot l'acusa de falsejar fets i de calumniar personatges com Homer, Aristòtil o Teofrast, i enemics personals com Agàtocles. Diodor de Sicília fa els mateixos judicis de Timeu. Per aquestes raons fou conegut com a Epitimeu (grec antic: (Ἐπιτίμαιος).

Els fragments que es coneixen de l'obra de Timeu, en termes generals, donen la raó a Polibi, però sembla que la crítica és exagerada. Va arreplegar amb cura molts fets (el mateix Polibi ho admet) i va donar atenció a la cronologia, atès que va ser el primer autor que va classificar els fets segons les olimpíades, sistema després adoptat per molts altres. És per això que va escriure una llista de guanyadors olímpics, que la Suïda anomena Ὀλυμπιονῖκαι ἢ χρονικὰ πραξίδια, i és coneguda com a Olympionicae. També la Suïda li atribueix dos llibres més: una obra sobre Síria, les seves ciutats i els seus reis, anomenada περὶ Συρίας καὶ τῶν αὺτῆς πόλεων καὶ βασιλέων βιβλία, i una col·lecció d'arguments retòrics en 68 llibres anomenada Συλλογὴ ῥητορικῶν ἀφορμῶψ, que probablement no són obra seva ans del sofista del mateix nom.[2]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]