Timote

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaTimote
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deMérida Modifica el valor a Wikidata
EstatVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
Llengües timote-cuica Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologtimo1237 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listqpj Modifica el valor a Wikidata

El timote, també conegut com a Cuica o Timote–Cuica, és la llengua dels timoto-cuica al Andes de Veneçuela, al voltant de l'actual ciutat de Mèrida i al sud del llac de Maracaibo.

Es diu que la llengua s’ha extingit a principis i mitjans del segle XX. Tanmateix, el 1977 es va informar que el poble indígena de Mutús, al cor de l'antic estat timotí, encara parlava una llengua indígena, que presumptament seria timote. El nom aparentment és Timote, ja que el mateix Timote deriva de "ti-motɨ" "parlants de Mutú", i "mutú" o "mukú" és un topònim comú a la regió. Aquest avantatge no s'havia seguit a partir d'Adelaar (2004).

Dialectes[modifica]

Sembla que els pobles timote i cuica parlaven dialectes d’una sola llengua; alguns dels darrers informes del cuica afirmen que no era res més que timote. Les dades són limitades, però la connexió és clara en els números:

Glossa Timote Cuica
1 karí
2 xem, xen
3 šut, sut,
hisxut
šuent
4 pit pití
5 kabó,
kabok
kamó
6 kasum, kaksúm,
kapsún
katseunt
7 mai-xem,
mai-xén
ma-en
8 mai-xut,
mai-sxut
mabi-šuent
9 mai-pit mabi-pita
10 tabís

Es troben grups de consonants, una mica inusuals per a la zona, especialment al Cuica: kču 'ocell', stots 'sang', Timote klef 'estació plujosa', hutn 'gos'.

Mason (1950)[modifica]

Mason (1950) proporciona una llarga classificació interna de cuica i timote:[1]

Timóte (Timoti)
  • 1. Timóte propi
    • Mukurujún
    • Mukusé
    • Mokoyupu
    • Mukuarsé
    • Ciribuy
    • Miyoy
    • Mukumbá
    • Kindorá
    • Tafallé
    • Mukumbají
    • Chino
  • 2. Mocochí (Mokochi)
    • Miyuse
    • Tukaní
    • Mokochi (Torondoy)
  • 3. Mukutu (Escaguey)
    • Eskaguey
    • Kanaguá
    • Kinó
    • Mokoino (Mokino)
    • Mombun
    • Yarikagua
    • Arikagua
    • Mukutuy
    • Mukupatí
    • Mukuchachi
    • Trikagua
    • Mokoto (Mukutu, Mukutí)
      • Guarake
      • Bailadores
  • 4. Tapano
    • Aviamo
    • Mokombó (Mokobo)
    • Tapano
  • 5. Chama (Miguri ?)
    • Mokunche (Mukunche, Mukuneche)
    • Mukurubá (Mokuruguá)
    • Tabay (Mukunutáne, Tabayon ?)
    • Mukurumagua
    • Guake (Guakí)
    • Mukumba
    • Chichuy
    • Mukuñoke (Mukuño, Migurí ?)
      • Mukurufuén
      • Muká
      • Mukumpí
      • Mukutirí
      • Mukusnandá
      • Mukaikuy
      • Mukusó, etc.
    • Mukurandá
    • Mukuhúun (Mukupine, Mokoion)
    • Chiguará
    • Insnumbí (Insumbi)
    • Estankes
    • Mukuchi (Makuchi, Mokochiz)
      • Misantá
      • Mokao
      • Mosnachó
      • Misikea, etc.
    • Eskagüey
    • Mukujún
    • Tatuy (Tatey ?)
    • Mukaria
    • Mukaketá
    • Mukusirí
    • Kaparú
    • Jají (Mukundú)
    • Mukubache (Mirripú, Mirripuy, Maripú ?)
    • Mukúun (Mukumpú, Lagunillas)
      • Kasés
      • Mukuinamo
      • Arikagua
      • Tibikuay
      • Makulare
      • Mukusumpú
      • Barbudos
      • Jamuén, etc.
      • Kinaró
      • Tiguiñó
    • Guaruní (Guarurí)
Cuica (Kuika)
  • 1. Cuica proper
  • 2. Tostó
    • Tostó proper
    • Tiranjá
    • Tomoní
  • 3. Eskuke (Eskukey)
    • Eskuke proper
    • Bombá
    • Moka
    • Tirandá
      • Chobú
      • Chachike
      • Chachu
      • Tirandá proper
      • Estiguate (Estiguati)
  • 4. Jajó (Jakón, Jajón)
    • Jajó proper
    • Esnijaque
    • Kikoke (Kikoki)
    • Mapen (La Vega)
    • Duri
    • Mikimboy
Tribus no classificades
  • Kirorá
  • Mijure
  • Montun
  • Iguino

Referències[modifica]

  1. Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317. 
  • Adelaar, Willem & Pieter Muysken (2004). The Languages of the Andes. Cambridge University Press. pp. 124–129

Enllaços externs[modifica]