Timpà (arquitectura)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Academia nacional d'Art d'Atenes, decorat amb escultures.
El panteó de Roma amb un timpà simple

En arquitectura, un timpà és l'espai delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d'una portada o d'una finestra. També és l'espai delimitat dins el frontó en els temples clàssics.

Al llarg de la història s'han fet servir per diferents cultures i adoptant diferents aspectes:[1]
Els més antics es troben a l'Antic Egipte de la primera meitat del segle III aC. Més endavant es troben en l'arquitectura grega, també es van fer servir en les construccions del cristianisme i en l'arquitectura islàmica.[2]

En l'arquitectura de la Grècia i Roma antigues[modifica]

En l'arquitectura clàssica el timpà tenia forma triangular o gablet. En podem trobar exemples notables als temples grecs com el Partenó a l'Acròpoli d'Atenes, decorat amb escultures emmarcades per un frontó.

En l'edat mitjana[modifica]

Timpà sobre la porta de l'església de Santiago de Corticela a Santiago de Compostel·la.
Timpà apuntat sobre la portalada de l'església de Nostra Senyora dels Dolors de Marienthal

A l'edat mitjana, esdevé un espai semicircular a la part superior d'una portalada romànica. L'espai és aprofitat per narrar amb escultures escenes de la bíblia o per representar sants. En l'estil gòtic sol agafar forma apuntada, i manté la decoració escultòrica.

Del Renaixement en endavant[modifica]

Durant el Renaixement es fan servir sobretot en les finestres de façanes de palaus i desapareix l'ornamentació escultòrica. En l'estil Barroc s'empren tant en edificis civils com en religiosos i es dóna més importància a la forma que a la decoració de l'interior.
En l'arquitectura neoclàssica tornen a sorgir els mateixos models triangulars del temples clàssics, però amb decoració de línies més simplificades i aplicat a edificis civils.

Referències[modifica]

  1. "Illustrated Architecture Dictionary - Tympanum",[1]
  2. Donald Routledge Hill: "Engineering", en Roshdi Rashed, "Encyclopedia of the History of Arabic Science", vol. 3,1996, pp. 751-795