Tina Modotti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTina Modotti
Tina Modotti - Edward Weston.jpg
Biografia
Naixement 17 agost 1896
Udine
Mort 5 gener 1942 (45 anys)
Ciutat de Mèxic
Causa de mort Insuficiència cardíaca
Activitat
Ocupació Fotògrafa, activista, model, actriu, actriu de cinema i actriu de teatre
Branca militar Brigades Internacionals
Conflicte Guerra Civil Espanyola

IMDB: nm0595322 Discogs: 2246821
Modifica les dades a Wikidata
Modotti a la pel·lícula The Tiger's Coat (1920)

Assunta Adelaide Luigia Modotti Mondini, més coneguda com a Tina Modotti, (Udine, 17 d'agost del 1896 - Ciutat de Mèxic, 5 de gener del 1942) va ser una fotògrafa italiana.[1]

Primers anys[modifica]

Va ser filla d'Assunta Mondini Zuliani i Giuseppe Saltarini Modotti, mecànic d'ofici i amb aptituds per la enginyeria. Tenia una germana i un germà més grans, Mercedes Margherita, nascuda el 1892 i Ernesto, el 1894. Entre 1897 i 1898 la família va emigrar a Klagenfurt, Austria, a la recerca de feina, on van néixer Valentina, Iolanda i Benvenuto, el 1899, 1901 i 1903 respectivament. L'any 1905, abans que neixes el seu sisè fill, Giuseppe, es van tornar a traslladar a Udine. El 1906 el pare Giuseppe, ve emigrar als Estats Units, amb la intenció de fer diners i poder portar la seva dona i fills amb ell. Aquest fet va provocar que la família passés penúries econòmiques i que Tina, amb tan sols dotze anys, hagués de posar-se a treballar a una fàbrica de seda propera.[2]

Vida als Estats Units[modifica]

El 1913, amb 17 anys, va emigrar als Estats Units a bord del vapor Moltke per reunir-se amb el seu pare i la seva germana gran, Mercedes a San Francisco, on va treballar a la sala de costura I. Magnin, a la que treballava la seva germana, primer com a costurera per, posteriorment, passar a ser contractada per hores com a model dels nous dissenys de la firma. A l'Exposició Universal de San Francisco del 1915, va conèixer al pintor i poeta, Roubaix de l'Abrie Richey, conegut com a Robo, amb qui es va casar posteriorment.[2]

El 1916 va començar a fer papers en obres de teatre aficionat per, el 1917 aconseguir un paper a la recentment formada, companyia d'òpera lleugera Città di Firenze, dirigida per Alfredo Aratoli. A poc a poc va anar atraient l'atenció del public fins a convertir-se en una de les principals estrelles de la nova companyia. L'any 1918 va marxar, juntament amb el seu marit Roubaix a Los Angeles amb la intenció de treballar a Hollywood per la indústria cinematogràfica. La resta de la seva família, excepte la seva germana Valentina, qui no va poder aconseguir el passaport del seu fill, van arribar a San Francisco per reunir-se amb el seu pare i la seva germana el febrer de 1920.[2] A Los Angeles, el matrimoni Tina - Roubaix es va introduir als cercles intel·lectuals d'esquerres més radicals entre els que es trobaven el poeta britànic John Cowper Powys o els artístes mexicans Rafael Vera de Córdova i Enrique de la Peña. Mentrestant Tina va anar aconseguint petits papers a produccions cinematogràfiques fins que, l'any 1920, apareix com a protagonista a la pel·lícula The Tiger's Coat[2].

El 1920, quan la relació amb el seu marit començava a donar senyals d'esgotament, va conèixer els fotògrafs Edward Weston i Margrethe Mather. El 1921 iniciaria una relació sentimental amb Weston, qui també estava casat, i per qui faria de model. En aquesta època la seva carrera professional com a model publicitària va anar paral·lela a la de actriu i va posar per altres fotògrafs com Jane Reece, Arnold Schröder i Johan Hagemeyer. Per altra banda Tina va participar en dos pel·lícules més: Riding with Death, el 1921 i I can explain, el 1922.[2]

Robo va marxar a Mèxic el desembre de 1921, deixant a Tina desorientada respecte als seus sentiments cap a Edward, ja que encara estimava a Roubaix. Quan ja havia decidit marxar a Mèxic va rebre la noticia que el seu marit estava malalt de verola, avançant així el seu viatge a febrer de 1922. Mentre estava al tren de camí a Ciutat de Mèxic, on Robo estava ingressat, va rebre la noticia de la seva mort el 9 de febrer. Tina es va quedar al país fins que, un mes més tard, el 14 de març va morir el seu pare a San Francisco on va tornar per l'enterrament.[2]

Després d'un mes a San Francisco, Tina va tornar a Los Angeles, on es va retrobar amb Edward Weston convertint-se en la seva aprenenta i assistenta en el seu treball fotogràfic, ja que volia donar un gir professional degut a la seva insatisfacció amb la seva feina d'actriu i model. A principis de 1923, Edward va deixar la seva dona i junts van decidir marxar a Mèxic.[2]

Vida a Mèxic[modifica]

El 29 de juny de 1923 van embarcar, juntament amb el fill gran de Weston, Chandler, al Colima, un vaixell de càrrega, amb destinació a Maztalàn, al Pacífic Mexicà. Un cop instal·lats a Ciutat de Mèxic van organitzar una exposició de fotografies d'Edward, que els va permetre establir una íntima amistat amb Diego Rivera, a qui Tina ja havia conegut a la seva anterior estada a Mèxic, i conèixer a altres artistes mexicans com Blanca Luz Brum o Frida Kahlo. en aquesta època van començar a bellugar-se en els cercles propers al Partit Comunista Mexicà (PCM), així com al moviment estridentista. També tina començava a donar mostres de la seva evolució com a fotògrafa elaborant un estil propi separat del de Weston, de qui feia d'aprenent. Durant l'any 1924 Tina va realitzar diversos retrats dels seus amics i va començar a rebre encàrrecs propis a l'estudi fotogràfic que havien muntat amb Edward. El 18 de desembre de 1924 degut en part al desgast de la seva relació amb Tina, Edward Weston marxa de Mèxic, amb el seu fill Chandler, deixant a Tina a càrrec de l'estudi.[2]

Després de la marxa d'Edward, Tina es va entregar per complert a la seva feina a l'estudi fotogràfic. També va estretir relacions amb el matrimoni format per el pintor Rafael Sala i la periodista Monna Alfau, i també amb Frances Toor, Felip Teixidor, Nahui Olin, entre d'altres. El 1924, Tina es va unir a l'organització Socors Roig Internacional i també va començar a col·laborar amb traduccions d'articles de l'italià a la revista, El Machete, diari del PCM.[2]

Cap el 1925 Tina va començar a posar per els murals de Diego Rivera i també va ajudar a d'altres muralistes com David Alfaro Siqueiros i Xavier Guerrero. L'1 de setembre del 1925 va inaugurar una exposició amb treballs seus i d'Edward Weston al Museo Estatal de Jalisco, Guadalajara, coincidint amb el retorn, uns dies abans, de Weston, aquesta vegada acompanyat del seu segon fill Brett. Tot i que l'exposició va ser un gran èxit de crítica, econòmicament va ser un desastre, ja que només van vendre sis copies.[2]

El desembre de 1925, al rebre la noticia de que la seva mare Assunta estava malalta, Tina va tornar a San Francisco per estar amb la família i allà va conèixer a les fotògrafes Consuelo Kanaga, Dorothea Lange i Imogen Cunningham. El 28 de febrer, un cop la seva mare va millorar, Tina va tornar a Mèxic amb una càmera nova, una Graflex portàtil, que li donaria més llibertat artística, degut a la seva mida, que l'antiga Korona que feia servir de Weston. El seu retorn va suposar que Tina es convertís en la fotògrafa favorita dels muralistes. Simultàniament, a causa de la seva inquietud política i social, va començar a captar amb la seva càmera la realitat de Mèxic.[2]

El maig de 1926, Weston, Anita Brenner i el rector de la Universidad Nacional, van signar un contracte per realitzar prop de dues-centes fotografies d'art popular i religiós que acompanyarien un text d'Anita Brenner en un llibre que es publicaria el 1929 amb el títol Idols Behind Altars. Va ser una feina de quatre mesos que va implicar molts desplaçaments per el país i molt de tracte amb mexicans de tota classe en circumstàncies difícils. Això va fer que Tina fes d'intèrpret, ja que el seu espanyol era molt bo, i que finalment, algunes de les fotografies publicades fossin seves. Després d'aquest viatge, Edward i Tina es van anar distanciant fins que, finalment, es van separar.[2]

Des de finals de 1926 Tina va col·laborar amb fotografies per la revista més important d'art d'Amèrica Llatina, Forma, dirigida per el pintor Gabriel Fernández Ledesma.[2] Un temps després, Tina va començar una relació amb Diego Rivera, que va durar fins mitjans 1927. Un cop Tina va acabar aquesta relació, en va iniciar una altra amb el muralista comunista Xavier Guerrero. A principis de 1927, Tina va començar a col·laborar com a editora auxiliar a la revista Mexican Folkways, dirigida per la seva amiga Francis Toor i de fet, es va convertir en la principal font de material fotogràfic de la revista. També és en aquesta època que coneix a Ernestine Evans, col·laboradora de la revista americana New Masses, que estava escrivint un llibre sobre l'obra de Diego Rivera, amb el títol The Frescoes of Diego Rivera, i que estaria il·lustrat amb fotografies de Tina.[2]

Relació amb Mella i expulsió de Mèxic[modifica]

Després de la invasió de Nicaragua per els Estats Units,Tina va participar en la recaptació de fons per donar suport a la lluita d'Augusto C. Sandino, que portava a terme el Comité Manos Fuera de Nicaragua. També va ajudar a fundar el primer comitè antifeixista italià. L'estiu de 1927, durant les protestes en favor de Sacco i Vanzetti Tina va conèixer Julio Antonio Mella, dirigent estudiantil cubà exiliat i a Vittorio Vidali, polític comunista. És a finals de 1927 que Tina fa el pas d'afiliar-se al Partit Comunista Mexicà (PCM).[2]

A la primavera de 1928 Tina va començar una col·laboració fotogràfica a la revista El Machete amb Julio Antonio Mella, amb el títol de Los contrastes del régimen, i a mitjans de juny va iniciar un romanç amb ell tot i que, al no haver trencat amb Xavier Guerrero, desplaçat a Moscou per assistir a l'Escola Lenin, la seva relació en un primer moment no va tenir un gran compromís fins que Tina va ajuntar les forces per trencar, via carta, amb Guerrero. Al voltant d'aquella època Vittorio Vidali, qui havia establert una oficina regional del Socors Roig, va nomenar Tina cap de la secció mexicana. També mitjançant Mella va conèixer a Alejandro Gómez Arias, Germán del Campo i a la novia del primer en aquella època, Frida Kahlo, amb qui va establir una gran amistat.[2]

Cap el 1929 una sèrie de desavinences amb el Partit Comunista Mexicà i davant la notícia que Mella planejava derrocar el president cubà Gerardo Machado el clima es va enrarir fins que, el 10 de gener de 1929, Mella va ser tirotejat al carrer i va morir als braços de Tina a qui van intentar inculpar, tot i que finalment es va demostrar que l'assassí de Mella va ser José Magriñat, un altre cubà amb qui Mella s'havia reunit la nit de l'assassinat.[2]

A partir d'aquest moment i en part per tot el que va haver de viure als dies posteriors a la mort de Mella, Tina va multiplicar la seva militància política. Al mateix temps, a inicis de 1929, Tina va rebre un gran reconeixement de la seva obra amb la publicació a revistes internacionals com la francesa transition o la britànica Creative Art, de reportatges sobre ella. A mitjans d'aquell any l'actitud del govern mexicà va canviar respecte el Partit Comunista, amenaçant d'expulsar als comunistes extrangers, entre els que es trobava Tina.[2]

El 7 de febrer de 1930, fou acusada de conspirar per assassinar Pascual Ortiz Rubio, president de Mèxic aleshores, per la qual cosa va ser expulsada del país. Quinze dies més tard va sortir en un vell vaixell de càrrega, l'Edam, amb destinació a Rotterdam, Holanda des d'on creuaria cap a Berlín, Alemanya.[2]

Estada a Europa i la Unió Soviètica[modifica]

Un cop a Berlín, va entrar en contacte amb Willi Münzenberg, director d'Ajuda Internacional dels Treballadors, l'eqiuivalent alemany del Socors Roig. Tina va col·laborar amb el setmanari AIZ (Arbeiter Illustrierte Zeitung) una revista de fotografia on publicaven els seus treballs els artistes i intel·lectuals alemanys d'esquerres. També va conèixer a la fotògrafa Lotte Jacobi, amb qui acabaria treballant al seu estudi.[2]

A finals d'octubre de 1930 Tina viatjà a la Unió Soviètica, on es retrobà amb el comunista italià Vittorio Vidali, a qui havia conegut a Mèxic. A la Unió Soviètica Tina va començar a treballar a les oficines del Socors Roig i també va conèixer al director de cinema Serguei Eisenstein.En aquesta etapa va deixar de banda la fotografia, ja que resultava difícil compaginar la seva visió artística del món amb el realisme socialista impulsat per Stalin. També a Moscou va iniciar una relació amb Vidali.En missions per el Socors Roig, Tina viatja a diferents països, Polònia, França, Àustria, Espanya, entre d'altres.[2]

Durant la Guerra Civil espanyola, s'allistà al Cinquè Regiment, al comandament de Vidali amb el pseudònim de Comandante Carlos Contreras i treballà a les Brigades Internacionals, amb el nom de María de Carmen Ruíz Sánchez fins a la fi de la guerra a Madrid, Albacete, València i Barcelona, entre d'altres ciutats. En aquella època coneix a La Pasionaria a un hospital on Tina estava col·laborant.[2]

Retorn a Mèxic i últims anys[modifica]

Quan els insurrectes van guanyar la guerra, Tina i Vidali van marxar cap a París, des d'on van decidir anar cap als Estats Units i Mèxic per ajudar als exiliats. Primer va marxar Vidali i, el 6 d'abril de 1939, Tina va arribar a Nova York a bord del Queen Mary on esperava trobar-se amb ell. Enlloc d'això es va trobar amb que, qui l'esperava al port era la seva germana Iolanda però les autoritats americanes d'immigració no la van permetre desembarcar, obligant-la a continuar viatge cap a Veracruz, Mèxic. De Veracruz, Tina i Vittorio van traslladar-se a Ciutat de Mèxic però, tot i que el Partit Comunista havia estat legalitzat novament, es van trobar que molts dels seus antics amics o no hi eren, o havien derivat cap el Trosquisme, com Anita Brenner, Diego Rivera i Frida Kahlo, o no podien apropar-se a ells, ja que, al estar il·legalment al país havien de mantenir un perfil baix.[2]

Poc després d'establir-se a la casa de Adelina Zendejas a San Ángel, als afores de Ciutat de Mèxic, Tina va aconseguir viatjar a Nova York amb el passaport d'una amiga americana i allà es va poder retrobar amb la seva germana Iolanda i el seu germà Benvenuto. Després d'això va intentar establir-se als Estats Units però va ser impossible aconseguir els papers i va tornar a Mèxic. En aquell moment la Unió Soviètica i l'Alemania nazi de Hitler van signar el pacte de no agressió, el que va fer que Tina es donés de baixa del Partit Comunista, ja que, la seva essència política més enllà del comunisme era l'antifeixisme, tot i que, va continuar col·laborant activament tamnt amb el Socors Roig com l'Aliança Antifeixista Giuseppe Garibaldi. El 1940, el president Lázaro Cárdenas anul·là la seva expulsió del país.[2]

A la primavera de 1941 Vidali va ser detingut i incomunicat durant tres setmanes per interrogar-lo el que va provocar que s'aguditzessin els problemes físics i mentals de Tina tot i que ja feia temps que el matrimoni era obligat; sembla que, durant la estada a Espanya Tina li va dir al general republicà Valentín Gonzalez referint-se a Vidali que "L'odio amb tota la meva ànima i l'he de seguir fins a la meva mort".[2]

Juntament amb Edward Weston, va ser mentora del fotògraf mexicà Manuel Álvarez Bravo. L'escriptora mexicana Elena Poniatowska va escriure la seva biografia.

Morí d'un atac de cor el 5 de gener de 1942 a Ciutat de Mèxic.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.90. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 Hooks, Margaret. Tina Modotti. Fotógrafa y revolucionaria (en espanyol). Madrid: La Fábrica, 2017, p. 19-99, 118-154,160-169,182-212,227-229,240-246,253. ISBN 9788416248841. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tina Modotti Modifica l'enllaç a Wikidata