Tina Modotti

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTina Modotti
Tina Modotti - Edward Weston.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 17 d'agost de 1896
Udine
Mort 5 de gener de 1942 (45 anys)
ciutat de Mèxic
Activitat professional
Ocupació Fotògrafa, activista, model, actriu i actriu de cinema
Arma/servei Brigades Internacionals
Batalles/guerres Guerra Civil Espanyola

IMDB: nm0595322
Modifica dades a Wikidata
Modotti a la pel·lícula The Tiger's Coat (1920)

Assunta Adelaide Luigia Modotti Mondini, més coneguda com a Tina Modotti, (Udine, 17 d'agost del 1896 - Ciutat de Mèxic, 5 de gener del 1942) va ser una fotògrafa italiana.[1]

Primers anys[modifica]

Va ser filla d'Assunta Mondini Zuliani i Giuseppe Saltarini Modotti, mecànic d'ofici i amb aptituds per la enginyeria. Tenia una germana i un germà més grans, Mercedes Margherita, nascuda el 1892 i Ernesto, el 1894. Entre 1897 i 1898 la família va emigrar a Klagenfurt, Austria, a la recerca de feina, on van néixer Valentina, Iolanda i Benvenuto, el 1899, 1901 i 1903 respectivament. L'any 1905, abans que neixes el seu sisè fill, Giuseppe, es van tornar a traslladar a Udine. El 1906 el pare Giuseppe, ve emigrar als Estats Units, amb la intenció de fer diners i poder portar la seva dona i fills amb ell. Aquest fet va provocar que la família passés penúries econòmiques i que Tina, amb tan sols dotze anys, hagués de posar-se a treballar a una fàbrica de seda propera.[2]

Vida als Estats Units[modifica]

El 1913, amb 17 anys, va emigrar als Estats Units a bord del vapor Moltke per reunir-se amb el seu pare i la seva germana gran, Mercedes a San Francisco, on va treballar a la sala de costura I. Magnin, a la que treballava la seva germana, primer com a costurera per, posteriorment, passar a ser contractada per hores com a model dels nous dissenys de la firma. A l'Exposició Universal de San Francisco del 1915, va conèixer al pintor i poeta, Roubaix de l'Abrie Richey, conegut com Robo, amb qui es va casar posteriorment.[2]

El 1916 va començar a fer papers en obres de teatre aficionat per, el 1917 aconseguir un paper a la recentment formada, companyia d'òpera lleugera Città di Firenze, dirigida per Alfredo Aratoli. Poc a poc va anar atraient l'atenció del public fins convertir-se en una de les principals estrelles de la nova companyia. L'any 1918 va marxar, juntament amb el seu marit Roubaix a Los Angeles amb la intenció de treballar a Hollywood per la indústria cinematogràfica. La resta de la seva família, excepte la seva germana Valentina, qui no va poder aconseguir el passaport del seu fill, van arribar a San Francisco per reunir-se amb el seu pare i la seva germana el febrer de 1920.[2] A Los Angeles, el matrimoni Tina - Roubaix es va introduir als cercles intel·lectuals d'esquerres més radicals entre els que es trobaven el poeta britànic John Cowper Powys o els artístes mexicans Rafael Vera de Córdova i Enrique de la Peña. Mentrestant Tina va anar aconseguint petits papers a produccions cinematogràfiques fins que, l'any 1920, apareix com a protagonista a la pel·lícula The Tiger's Coat[2].

El 1920, quan la relació amb el seu marit començava a donar senyals d'esgotament, va conèixer els fotògrafs Edward Weston i Margrethe Mather. El 1921 iniciaria una relació sentimental amb Weston, qui també estava casat, i per qui faria de model. En aquesta època la seva carrera professional com a model publicitària va anar paral·lela a la de actriu i va posar per altres fotògrafs com Jane Reece, Arnold Schröder i Johan Hagemeyer. Per altra banda Tina va participar en dos pel·lícules més: Riding with Death, el 1921 i I can explain, el 1922.[2]

Robo va marxar a Mèxic el desembre de 1921, deixant a Tina desorientada respecte als seus sentiments cap a Edward, ja que encara estimava a Roubaix. Quan ja havia decidit marxar a Mèxic va rebre la noticia que el seu marit estava malalt de verola, avançant així el seu viatge a febrer de 1922. Mentre estava al tren de camí a Ciutat de Mèxic, on Robo estava ingressat, va rebre la noticia de la seva mort el 9 de febrer. Tina es va quedar al país fins que, un mes més tard, el 14 de març va morir el seu pare a San Francisco on va tornar per l'enterrament.[2]

Després d'un mes a San Francisco, Tina va tornar a Los Angeles, on es va retrobar amb Edward Weston convertint-se en la seva aprenenta i assistenta en el seu treball fotogràfic ja que volia donar un gir professional degut a la seva insatisfacció amb la seva feina d'actriu i model. A principis de 1923, Edward va deixar la seva dona i junts van decidir marxar a Mèxic.[2]

Vida a Mèxic[modifica]

El 29 de juny de 1923 van embarcar, juntament amb el fill gran de Weston, Chandler, al Colima, un vaixell de càrrega, amb destinació a Maztalàn, al Pacífic Mexicà. Un cop instal·lats a Ciutat de Mèxic van organitzar una exposició de fotografies d'Edward, que els va permetre establir una íntima amistat amb Diego Rivera, a qui Tina ja havia conegut a la seva anterior estada a Mèxic, i conèixer a altres artistes mexicans com Blanca Luz Brum o Frida Kahlo. en aquesta època van començar a bellugar-se en els cercles propers al Partit Comunista Mexicà (PCM), així com al moviment estridentista. També tina començava a donar mostres de la seva evolució com a fotògrafa elaborant un estil propi separat del de Weston, de qui feia d'aprenent. Durant l'any 1924 Tina va realitzar diversos retrats dels seus amics i va començar a rebre encàrrecs propis a l'estudi fotogràfic que havien muntat amb Edward. El 18 de desembre de 1924 degut en part al desgast de la seva relació amb Tina, Edward Weston marxa de Mèxic, amb el seu fill Chandler, deixant a Tina a càrrec de l'estudi.[2]

Després de la marxa d'Edward, Tina es va entregar per complert a la seva feina a l'estudi fotogràfic. També va estretir relacions amb el matrimoni format per el pintor Rafael Sala i la periodista Monna Alfau, i també amb Frances Toor, Felip Teixidor, Nahui Olin, entre d'altres. El 1924, Tina es va unir a l'organització Socors Roig Internacional i també va començar a col·laborar amb traduccions d'articles de l'italià a la revista, El Machete, diari del PCM.[2]

Cap el 1925 Tina va començar a posar per els murals de Diego Rivera i també va ajudar a d'altres muralistes com David Alfaro Siqueiros i Xavier Guerrero. L'1 de setembre del 1925 va inaugurar una exposició amb treballs seus i d'Edward Weston al Museo Estatal de Jalisco, Guadalajara, coincidint amb el retorn, uns dies abans, de Weston, aquesta vegada acompanyat del seu segon fill Brett. Tot i que l'exposició va ser un gran èxit de crítica, econòmicament va ser un desastre, ja que només van vendre sis copies.[2]

El desembre de 1925, al rebre la noticia de que la seva mare Assunta estava malalta, Tina va tornar a San Francisco per estar amb la família i allà va conèixer a les fotògrafes Consuelo Kanaga, Dorothea Lange i Imogen Cunningham. El 28 de febrer, un cop la seva mare va millorar, Tina va tornar a Mèxic amb una càmera nova, una Graflex portàtil, que li donaria més llibertat artística, degut a la seva mida, que l'antiga Korona que feia servir de Weston. El seu retorn va suposar que Tina es convertís en la fotògrafa favorita dels muralistes. Simultàniament, a causa de la seva inquietud política i social, va començar a captar amb la seva càmera la realitat de Mèxic.[2]

El maig de 1926, Weston, Anita Brenner i el rector de la Universidad Nacional, van signar un contracte per realitzar prop de dues-centes fotografies d'art popular i religiós que acompanyarien un text d'Anita Brenner en un llibre que es publicaria el 1929 amb el títol Idols Behind Altars. Va ser una feina de quatre mesos que va implicar molts desplaçaments per el país i molt de tracte amb mexicans de tot tipus en circumstàncies difícils. Això va fer que Tina fes d'intèrpret, ja que el seu espanyol era molt bo, i que finalment, algunes de les fotografies publicades fossin seves. Després d'aquest viatge, Edward i Tina es van anar distanciant fins que, finalment, es van separar.[2]

Un temps després de la separació, Tina va començar una relació amb Diego Rivera, que va durar fins mitjans 1927. Un cop Tina va acabar aquesta relació, en va iniciar una altra amb el muralista comunista Xavier Guerrero. A principis de 1927, Tina va començar a col·laborar com a editora auxiliar a la revista Mexican Folkways, dirigida per la seva amiga Francis Toor i de fet, es va convertir en la principal font de material fotogràfic de la revista. També és en aquesta època que coneix a Ernestine Evans, col·laboradora de la revista americana New Masses, que estava escrivint un llibre sobre l'obra de Diego Rivera, amb el títol The Frescoes of Diego Rivera, i que estaria il·lustrat amb fotografies de Tina.[2]

Militància política[modifica]

Després de la invasió de Nicaragua per els Estats Units,Tina va participar en la recaptació de fons per donar suport a la lluita d'Augusto C. Sandino, que portava a terme el Comité Manos Fuera de Nicaragua. També va ajudar a fundar el primer comitè antifeixista italià. L'estiu de 1927, durant les protestes en favor de Sacco i Vanzetti Tina va conèixer Julio Antonio Mella, dirigent estudiantil cubà exiliat i a Vittorio Vidali, polític comunista. Més tard, ella seria testimoni de l'assassinat de Mella. És a finals de 1927 que Tina fa el pas d'afiliar-se al Partit Comunista Mexicà (PCM).[2]

El 1930, fou acusada de conspirar per assassinar Pascual Ortiz Rubio, president de Mèxic aleshores, per la qual cosa va ser expulsada del país. Va arribar a Alemanya a mitjans del 1930, i viatjà a la Unió Soviètica, on es retrobà amb el comunista italià Vittorio Vidali, a qui havia conegut a Mèxic.

El 1934, se'n va anar a Espanya. Durant la Guerra Civil espanyola, s'allistà al Cinquè Regiment i treballà a les Brigades Internacionals, amb el nom de María fins a la fi de la guerra. El 1939, tornà com asilada a Mèxic, on continuà la seva activitat política, amb l'Aliança Antifeixista Giuseppe Garibaldi. El 1940, el president Lázaro Cárdenas anul·là la seva expulsió del país.

Juntament amb Edward Weston, va ser mentora del fotògraf mexicà Manuel Álvarez Bravo. L'escriptora mexicana Elena Poniatowska va escriure la seva biografia.

Morí d'un atac de cor el 5 de gener de 1942 a Ciutat de Mèxic.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.90. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Hooks, Margaret. Tina Modotti. Fotógrafa y revolucionaria (en espanyol). Madrid: La Fábrica, 2017, p. 19-99, 118-154. ISBN 9788416248841. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tina Modotti Modifica l'enllaç a Wikidata