Tina Vallès i López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tina Vallès)
Infotaula de personaTina Vallès i López

Tina Vallès signant llibres (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1976 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia, activitat traductora, correcció de textos, escriptura creativa i professional i català Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductora, filòloga, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
El parèntesi més llarg
Premis
Lloc webtinavalles.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): tinavalles_ Modifica el valor a Wikidata

Tina Vallès i López (Barcelona, 15 de juny de 1976)[1] és una escriptora, correctora i traductora catalana.[2][3]

Biografia[modifica]

Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona l'any 1999. Ha treballat de correctora per a les principals editorials del país, com també per a empreses del sector del disseny i la publicitat. Ha traduït del castellà al català diverses obres, entre les quals: Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, de Benito Bermejo (2002); Biografia del silenci, de Pablo d'Ors; Un armari ple d'ombra, d'Antonio Gamoneda; Rodoreda: exili i desig, de Mercè Ibarz (2008), o Catalunya serà impura o no serà, de Lluís Cabrera (2010), com també els àlbums de Mortadel·lo i Filemó.[4] Ha escrit diversos llibres de narrativa, entre els quals El parèntesi més llarg, amb què va guanyar el Premi Mercè Rodoreda.[5]

Com a bloguera, és autora dels blogs L'aeroplà del Raval (2003-2007)[6] i Ganxet sota les pedres (2009-2012). És coeditora de la revista digital Paper de Vidre des del 2006 i membre fundadora de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya.[2] El 2017 va guanyar el Premi Anagrama de novel·la amb La memòria de l'arbre,[7] llibre que s'ha traduït a 14 idiomes: castellà, italià, francès, portuguès, gallec, turc, àrab, alemany, polonès, lituà, brasiler, eslovè, rus i txec.

Títols publicats[modifica]

  • L'aeroplà del Raval. Barcelona: LaBreu (2006). Narrativa
  • El caganer més divertit de Nadal en 3D. Barcelona: Estrella Polar (2011). Narrativa infantil
  • Petita història: Palau Güell. Barcelona: Mediterrània (2011). Narrativa infantil
  • Maic. Barcelona: Baula (2011). Narrativa[8]
  • Un altre got d'absenta. Barcelona: LaBreu (2012). Narrativa[9]
  • El parèntesi més llarg. Barcelona: Proa (2013). Narrativa[10][11][12]
  • La cigala i la formiga. Barcelona: Estrella Polar (2016). Narrativa infantil
  • La llebre i la tortuga. Barcelona: Estrella Polar (2016). Narrativa infantil
  • Bocabava. Il·lustracions de Gabriel Salvadó. Barcelona: Fragmenta (2016). Narrativa infantil[13] ISBN 978-84-15518-39-6.
  • Totes les pors. Barcelona: La Galera (2016). Narrativa infantil
  • La marieta sense taques. Barcelona: Bambú (2017). Narrativa infantil
  • La memòria de l'arbre. Barcelona: Anagrama (2017). Narrativa
  • Crec. Amb il·lustracions d'Alicia Baladan. Barcelona: Kireei (2017). Narrativa infantil[14]
  • Erra. Barcelona: Comanegra (2018). Narrativa infantil
  • Els pòstits del senyor Nohisoc. Il·lustracions de Christian Inaraja. La Galera (2021). Narrativa infantil.
  • El senyor Palomar a Barcelona. Barcelona: Anagrama (2021). Novel·la
  • Mira. Il·lustracions de Mercè Galí. Barcelona: Animallibres (2021). Novel·la infantil

Obres traduïdes[modifica]

  • Bocababa. Trad. Rita Custódio e Àlex Tarradellas (portuguès) i Isabel Llasat (castellà). Fragmenta (2016)
  • La memoria del árbol. Trad. Carlos Mayor. Barcelona: Anagrama (2017)[15]
  • El paréntesis más largo. Trad. Gonzalo Torné. Batcelona: Godall (2017)
  • Crac. Trad. Carlos Mayor. Barcelona: Kireei (2017)
  • Erre. Trad. Carlos Mayor. Barcelona: Comanegra (2018)
  • La memoria dell'albero (2018)[16]
  • A Memória da Árvore (2018)[17]
  • La mémoire de l'arbre. Trad. Juliette Lemerle (2019)[18]
  • A memoria da árbore. Trad. Xavier Rodríguez Baixeras. Kalandraka (2019)[19]

Premis i reconeixements[modifica]

  • Premi Mercè Rodoreda de narrativa per El parèntesi més llarg (2012)
  • Premi Anagrama de novel·la per La memòria de l'arbre (2017)[7]
  • Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per La memòria de l'arbre (2018)[20]
  • Premi Jean Monnet des Jeunes Européens per la versió francesa de La memòria de l'arbre, traduïda per Juliette Lemerle i publicada per l'editorial Philippe Rey (2020)[21]
  • Premi Folch i Torres per Els pòstits del senyor Nohisoc (2020)[22][23]
  • Selecció White Ravens per Mira (2022)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Tina Vallès i López». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r setembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Tina Vallès». Visat.cat. [Consulta: 4 juny 2015].
  3. ↑ «La memòria de l'arbre». De gènere, 30-07-2017. [Consulta: 14 abril 2020].
  4. ↑ Vallès, Tina. «Traduir Ibáñez». Visat.cat. [Consulta: 4 juny 2015].
  5. ↑ «Tina Vallès». Fragmenta Editorial. [Consulta: 4 juny 2015].
  6. ↑ López-Pampló Rius, Gonçal. «Blogs ran de terra». Traces. [Consulta: 5 juny 2015].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ 7,0 7,1 «Tina Vallès guanya el premi Anagrama de novel·la amb ‘La memòria de l'arbre’». VilaWeb.cat. [Consulta: 16 gener 2017].
  8. ↑ Serra, Montserrat. «Tina Vallès, una història del Raval». Vilaweb. [Consulta: 4 juny 2015].
  9. ↑ Vidal, Pau. «Tina Vallès: Un altre got d'absenta». Núvol. [Consulta: 4 juny 2015].
  10. ↑ «Tina Vallès prescindeix de la realitat i busca dins seu les històries d'«El parèntesi més llarg»». Diari Ara. [Consulta: 4 juny 2015].
  11. ↑ «L'escriptora Tina Vallès parla del seu llibre de contes “El parèntesi més llarg”». Consorci per a la Normalització Lingüística. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 4 juny 2015].
  12. ↑ Ventura, Albert. «El parèntesi més llarg, de Tina Vallès». elSingular.cat. Arxivat de l'original el 5 de juny 2015. [Consulta: 4 juny 2015].
  13. ↑ Peix, Susana «'Bocabava', recomanat al programa "Més content que un xínxol"». Canal Blau - Ràdio, 26-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-17 [Consulta: 6 abril 2016].
  14. ↑ «21. Crec». Ara.cat.
  15. ↑ «La memoria del árbol - Vallès, Tina - 978-84-339-9839-2». [Consulta: 25 juny 2019].
  16. ↑ «La memoria dell'albero - Tina Vallès» (en italià). [Consulta: 25 juny 2019].
  17. ↑ LeYa. «A Memória da Árvore - VALLÈS, TINA». [Consulta: 25 juny 2019].
  18. ↑ «La mémoire de l'arbre». [Consulta: 25 juny 2019].
  19. ↑ «Kalandraka: Detalle libro». Arxivat de l'original el 2019-06-15. [Consulta: 25 juny 2019].
  20. ↑ «Tina Vallès guanya el quinzè premi de narrativa catalana Maria Àngels Anglada per 'La memòria de l'arbre'». Empordà.info, 17-05-2018. [Consulta: 18 maig 2018].
  21. ↑ «'La memòria de l'arbre', de Tina Vallès: història d'un èxit internacional», 11-12-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
  22. ↑ «Víctor Garcia Tur guanya el Sant Jordi, Miquel Desclot el Carles Riba i Anna Gas el Mercè Rodoreda». [Consulta: 15 desembre 2020].
  23. ↑ «Tina Vallès guanya el Folch i Torres 2020 amb 'Els pòstits del senyor Nohisoc'», 15-12-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tina_Vallès_i_López&oldid=33167515»