Tinamú ornat
Nothoprocta ornata  | |
|---|---|
 Il·lustració de Joseph Smit, 1895 | |
| Dades | |
| Pes | 569 g (pes adult, mascle) 674 g (pes adult, femella) |
| Nombre de cries | 6 |
| Període d'incubació de l'ou | 23 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22678254 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Tinamiformes |
| Família | Tinamidae |
| Gènere | Nothoprocta |
| Espècie | Nothoprocta ornata G. R. Gray, 1867 |
| Distribució | |
 | |
El tinamú ornat (Nothoprocta ornata) és una espècie d'ocell de la família dels tinàmids (Tinamiidae) que habita les praderies de muntanya dels Andes, des del Perú fins al nord de l'Argentina i Xile.[1]
És una de les poques espècies de la família amb comportament monògam.[2]
Morfologia[modifica]
- Aspecte típic del gènere, amb una llargària de 31 a 35 cms, amb la femella una mica més grossa.
- Cara blanquinosa amb taques negroses.
- Plomes erèctils al capell negres tacades de blanc i bru.
- Coll i part superior del pit gris brunós.
- Dors bru ratllat de negre i ocre.
- Parts inferiors més clares.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «tinamú ornat». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT, 2017-2021. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ S.J.J.F. Davies. Enciclopedia de los Animales. Ratites y tinamúes. Pàg. 268. Editorial Prensa Alicantina, 1996
- ↑ Álvaro Garitano-Zavala (2003). La Pisacca (Nothoprocta ornata), generalidades sobre su biología y ecología. Ed. Álvaro Garitano-Zavala. Pàg: 10-14
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tinamú ornat |