Tines d'en Bleda
Tines d'en Bleda | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Tina | |||
Construcció | S. XIX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Obra popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) | |||
Localització | El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) | |||
| ||||
Format per | Tines: Bleda 1 Tines: Bleda 2 | |||
IPA | ||||
Tines d'en Bleda 1 | ||||
Identificador | IPAC: 36221 | |||
Coordenades | 41° 42′ 8.86″ N, 1° 53′ 47.51″ E / 41.7024611°N,1.8965306°E | |||
IPA | ||||
Tines d'en Bleda 2 | ||||
Identificador | IPAC: 36222 | |||
Coordenades | 41° 42′ 6.7″ N, 1° 53′ 49.96″ E / 41.701861°N,1.8972111°E | |||
Les Tines d'en Bleda són dos conjunts del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) que formen part de manera individual de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tines d'en Bleda 1
El conjunt de dues tines se situa a tocar del llit del riu Flequer. Són de planta circular i cadascuna té la seva barraca. La part inferior és construïda amb pedra i morter de calç i l'interior recobert de ceràmica. S'accedeix a les tines per la part superior, aquí els murs són de pedra, sense material d'unió. La coberta és feta pel mètode d'aproximació de filades i a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall.[1]
Observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines, descrivim les edificacions d'esquerra a dreta trobem que la tina número 1 té la llinda partida i se n'ha esfondrat part de l'entrada. Té una finestreta i un tronc encastat en el qual es lligava la corda per poder trepitjar el raïm. La tina número 2 té una llinda i també una finestreta. Hi ha restes de la frontissa de la porta.[1] Les tines tenen cadascuna la seva barraca feta de pedra seca, amb coberta de falsa cúpula i planta circular. Tenen doble llinda, una a l'exterior i l'altra a l'interior. A dins de la barraca hi ha el broc per on rajava el vi.[1]
Tines d'en Bleda 2
Aquest conjunt tines és situat a tocar del llit del riu Flequer. Es tracta de quatre tines de planta circular amb una barraca adossada a cadascuna. La part inferior de les tines és feta amb pedra i morter de calç, amb l'interior recobert de rajoles. A la part superior hi ha l'entrada i els murs són de pedra sense material d'unió. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filadesi a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall.[2]
Observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines, descrivim les edificacions d'esquerra a dreta.[2] La tina número 1 té una llinda, esquerdada, a la porta d'accés. Hi ha restes de la frontissa de la porta. Les rajoles del dipòsit estan deteriorades tot i que l'estat de conservació general és força bo.[2] La tina número 2 té la llinda trencada i part d'ella ha desaparegut. La porta igual, que la llinda número 1, té una forma arrodonida. Les rajoles de dipòsit presenten una coloració més fosca del que és habitual.[2]
La tina número 3 ha perdut la llinda de pedra, hi trobem, però, un tronc que podria fer la funció de llinda interior. Les rajoles també són fosques.[2] La tina número 4, igual que la número 3, és de forma rectangular i en manca la llosa superior que tanca la coberta.[2] Cada una de les quatre tines té el broc de sortida del dipòsit en cadascuna de les respectives barraques. La vegetació impedeix l'observació i accés al conjunt.[2]
Les barraques adossades són construïdes amb pedra seca i cobertes amb falsa cúpula. La primera tina és de planta rectangular, la porta també i té doble llinda. La segona barraca, a diferència de les altres, és de planta circular. Presenta restes de la frontissa. La tercera barraca és de planta rectangular i la quarta és de planta irregular. En aquesta última la llinda està partida. A uns centímetres per sobre del broc hi trobem la data "1880".[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tines d'en Bleda 1». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Tines d'en Bleda 2». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2015].