Tiopental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacTiopental
Malaltia objectehipertensió intracranial Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològiccompost químic Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC11H17N2NaO2S Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular264,090843 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS71-73-8 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)23665410 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankSALT001409 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2272257 Modifica el valor a Wikidata
UNII49Y44QZL70 Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00714 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI9561 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL738 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.694

El tiopental o tiopentat de sodi és un somnífer barbitúric. Destaca el seu curt temps de vida mitjana. A Espanya es comercialitza amb els noms comercials de Penthotal® i Nedonal®. No té efecte analgèsic, s'usa com a sedant, anticonvulsionant o hipnòtic segons les dosis. En molts països és el barbitúric més usat. També és l'estàndard amb el que es comparen els nous barbitúrics.[1]

El metohexital presenta un temps de vida mitjana similar al tiopental, però no es comercialitza a Espanya.[1]

Característiques físiques i químiques[modifica]

El tiopental és un àcid dèbil que es comercialitza en pols. És liposoluble i al pH sanguini està 60% no ionitzat o sigui farmacològicament actiu.[1]

Efectes[modifica]

A dosi d'1 mg/kg a 2 mg/kg és sedant i anticonvulsionant, mentre que de 3 mg/kg a 7 mg/kg és hipnòtic. Produeix lleugera hipotensió arterial, disminució del cabal cardíac i taquicàrdia compensadora. És depressor respiratori central. Produeix poc dolor a injecció o flebitis.[1]

S'ha de dissoldre al 2,5% en adults i a l'1% en nens. A dosi de 5 mg/kg fa efecte en menys d'un minut i la recuperació s'assoleix als 6 a 12 minuts. La metabolització és hepàtica.[1]

Toxicitat[modifica]

En ser molt alcalí l'extravasació és molt irritant i produeix necrosi dels teixits. La injecció intraarterial compromet greument la irrigació del membre produint necrosi i lesions neurològiques. En cas d'injecció accidental s'han d'administrar vasodilatadors, anestèsics locals per la mateixa vena o artèria, anticoagulació sistèmica i bloqueig anestèsic del membre.[1]

Referències[modifica]