Tique

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeTique
Tyche Antioch Vatican Inv2672.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusoceànide
deïtat aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAgatodaimon Modifica el valor a Wikidata
MareTetis i Afrodita Modifica el valor a Wikidata
PareOceà, Zeus i Hermes Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolTyche statue at Elis (en) Tradueix i Tyche statue at Antioch on the Orontes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentFortuna Modifica el valor a Wikidata
Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides.

Tique (grec antic: Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior. Era venerada com a deessa de la fortuna.[1]

Culte[modifica]

El seu nom en grec significa «bona sort», motiu pel qual era invocada demanant prosperitat per una ciutat.[2] Amb la fusió de la cultura grega i romana se la va identificar amb la deessa romana Fortuna. El culte es va estendre durant el període hel·lenístic i era representada amb una corona de forma especial que representava les muralles de la ciutat.[3]

Descuidar el culte a Tique podia portar males conseqüències. L'historiador Polibi va escriure que quan no es podia trobar la causa a esdeveniments com ara una inundació de la ciutat o aldarulls i violència entre la ciutadania, calia atribuir-los a Tique.[4] Stylianos Spyridakis ha fet notar que el culte a Tique va sorgir dins d'un context en l'època hel·lenística en què regnava l'arbitrarietat i la violència: «En els turbulents anys dels epígons d'Alexandre, una consciència de la inestabilitat dels assumptes humans va portar al poble a creure en Tique, la dama cega de la fortuna, que governava la humanitat d'una forma inconstant i que donava explicació a les vicissituds de l'època.»[5]

Se'n van construir temples a Messènia[6] Caesarea Maritima, Antioquia de l'Orontes, Alexandria i Constantinoble. A Alexandria el temple de Tique, anomenat Tychaeon, fou descrit per Libani com un dels més magnífics de tot el món hel·lenístic.[7]La ciutat d'Atenes també va tenir un temple de Tique, la construcció del qual va ser gràcies a una dama romana anomenada Ànnia Regil·la, qui a més en va ser la sacerdotessa.[8] A Mitilene, el rei Pittakos va fer construir al seu temple una escala, representant que la intervenció d'aquesta deessa podia fer que la fortuna de les persones pugés o baixés.[9]

Literatura[modifica]

En la literatura se li atribuïren diverses genealogies, com a filla d'Hermes i Afrodita, o considerada com una de les oceànides, les filles d'Oceà i de Tetis,[10] o de Zeus.[11] Se la relacionava amb Nèmesi i amb Agathos Daimon («l'esperit de la bona fortuna») amb el que es va casar.[12] Era amiga i companya de Demèter.[13]

En el seu culte a Ítanos (Creta) va rebre el nom de Tyche Protogeneia i estava relacionada amb la llegenda de Protogènia («la nascuda en primer lloc»), una de les filles d'Erecteu rei d'Atenes, el sacrifici de la qual va salvar la ciutat.[14]

En l'obra d'Esquil Agamèmnon uns vaixells són salvats d'una tempesta gràcies a la intervenció de Tique.[15] Els impredictibles girs de la fortuna fan que aparegui esmentada en llegendes amoroses, per exemple en la novel·la d'Aquil·les Tatius titulada Leucip i Clitofon o en la de Longus Dafnis i Cloe. També surt en diverses faules d'Esop: fent que un camperol trobi un tresor mentre llaurava,[16] salvant la vida d'un cansat caminant[17] o mostrant el difícil camí de la llibertat a la humanitat.[18] Alguns autors la van relacionar amb les moires.[19]

Plató proposava en la seva obra Les Lleis, fer un repartiment en relació a les possessions de cadascú: donar més al qui menys té i menys als qui ja tenen molt; i perquè fos un repartiment just calia invocar a Zeus, Tique i Agata en el moment de fer-ho.[20]

El culte a Tique va experimentar un ressorgiment en els últims dies del paganisme, durant l'època en què alguns emperadors van provar de retornar als cultes pagans a finals del segle iv (Julià i Teodosi), quan ja s'havien tancat els temples. L'eficàcia d'aquesta iniciativa capriciosa va aconseguir fins i tot respectabilitat en els cercles filosòfics durant aquella generació, encara que entre els poetes, ja decantats pel cristianisme, la comparaven amb una prostituta voluble.[21]

Iconografia[modifica]

Tique en el revers d'una moneda de Gordià III, 238-244.

Generalment està representada en forma femenina coronada, tot i que també se la va representar sense o, com a Esmirna, amb l'esfera celeste sobre el seu cap simbolitzant l'abast de la seva acció.[22] La imatge de Tique està present en moltes monedes dels tres segles anteriors a l'era cristiana, sobretot en ciutats de la costa de la mar Egea. Les llegendes mitològiques, com era tradició en la cultura grega, es poden observar en la decoració d'àmfores i altres objectes de ceràmica. Se n'ha trobat una del segle v aC on està representada amb Nèmesi.[23]

En l'art medieval, se la va representar amb els mateixos símbols de la deessa romana Fortuna: una cornucòpia, un timó de vaixell o una roda simbolitzant les voltes del destí.

Astronomia[modifica]

Alguns pobles identificaven la constel·lació de la Verge amb Tique, mentre que per altres aquesta constel·lació era la representació celeste de Demèter o de Dike.[24]

Referències[modifica]

  1. ↑ Parramon i Blasco, 1997, p. 210.
  2. ↑ Píndar Oda Olímpica, 12
  3. ↑ Smith, 1874, p. 1194.
  4. ↑ Polibi, 1979, p. 29.
  5. ↑ Spyridakis, 1969, p. 42.
  6. ↑ Pausànias Descripció de Grècia IV, 30
  7. ↑ Spyridakis, 1969, p. 45.
  8. ↑ Filòstrat "Vida dels sofistes", p.550
  9. ↑ Claudi Elià Varia Historia, II, 29
  10. ↑ Hesíode Teogonia, 346
  11. ↑ Píndar Odes Nemees 12.1
  12. ↑ Harrison, 1908, p. 355, 543.
  13. ↑ Himnes Homèrics, 2
  14. ↑ Spyridakis, 1969, p. 42-48.
  15. ↑ Esquil Agamèmnon 661
  16. ↑ Isop. Faula 84
  17. ↑ Isop. Faula 261
  18. ↑ Isop. Faula 535
  19. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VII. 26. § 3; Píndar fragment 75
  20. ↑ Plató Les Lleis, 757
  21. ↑ Bowra, 1960, p. 118-128.
  22. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia 4-6
  23. ↑ Documentada en la col·lecció Vegeu imatge
  24. ↑ Dorling Kindersley, "Eyewitness Encyclopedia of Space", editorial: DK Publishing, 1996

Bibliografia[modifica]

  • Bowra, C. M «"Palladas on Tyche"». The Classical Quarterly New Series, nº10(1), 1960.:118-128).
  • Harrison, Jane Ellen. "Prolegomena to the Study of Greek Religion", 1908. 
  • Parramon i Blasco, Jordi. "Diccionari de la mitologia grega i romana". Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur. Diccionaris, nº 209, 1997. ISBN 84-297-4146-1. 
  • Polibi. "The Rise Of The Roman Empire". Penguin, 1979. 
  • Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, 1874. 
  • Spyridakis, Stylianos «"The Itanian cult of Tyche Protogeneia"». Historia, nº 18 (1), 1969.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tique
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tique&oldid=31046841»