Vés al contingut

Tirà de les Antilles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTirà de les Antilles
Tyrannus caudifasciatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes44,4 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaTyrannidae
GènereTyrannus
EspècieTyrannus caudifasciatus Modifica el valor a Wikidata
d'Orbigny, 1839 Tyrannus caudifasciatus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El tirà de les Antilles[1] (Tyrannus caudifasciatus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tirànids (Tyrannidae).[2][3] Es distribueix per Cuba, L'Espanyola, Jamaica, Puerto Rico, Bahames i les Illes Caiman.

Descripció

[modifica]

El tirà de les Antilles té una longitud de 24 a 26 cm i és una espècie grossa amb el bec gruixut. Té les parts superiors fosques de dos tons i les parts inferiors més clares. El cap, excepte la gola, és negre amb una taca taronja a la part superior de la corona que rarament es veu.[4] Les parts superiors són grises i les parts inferiors són de color més clar. La majoria de les poblacions tenen una banda grisenca al final de la cua, tot i que pot ser blanca.[5]

Distribució i hàbitat

[modifica]

El tirà de les Antilles es troba a tot el nord de les Índies Occidentals, a les Bahames, les Illes Caiman, Cuba, l'Illa de la Juventud, la Hispaniola (la República Dominicana i Haití), Jamaica i Puerto Rico.[2] Molt rarament es troba al sud de Florida com a espècie errant.[6][5]

L'hàbitat natural són els boscos de pins i els boscos de fulla ampla, les plantacions de cafè a d'ombra, els manglars i els hàbitats oberts semblants a parcs. Es pot trobar des de la costa fins a les parts baixes de les zones muntanyoses.[4]

Biologia

[modifica]

Moviments

[modifica]

És una espècie sedentària, a diferència del tirà gris (T. dominicensis). A l'hivern es traslladarà a l'hàbitat preferit del tirà gris quan aquest últim migri lluny de les illes.[7]

Alimentació

[modifica]

El tirà de les Antilles s'alimenta d'insectes voladors, fruites i baies petites i petits llangardaixos.[8] S'observa amb freqüència caçant des de perxes expodes.[4]

Nidificació

[modifica]

A Puerto Rico, aquesta espècie construeix un niu en forma de copa, fabricat amb branquetes, tiges i herba. La parella vocalitza constantment durant el festeig, fent sorolls i altres crits forts, perseguint-se persistentment. Tant el mascle com la femella trien el lloc del niu i, un cop feta la selecció, la parella planeja baix sobre el lloc abans que la femella s'hi posi. Quan ella s'hi posa, s'aplana contra la branca de suport, girant en cercle mentre vocalitza i bat les ales mentre els mascles s'uneixen a la vocalització i ericen les plomes de la coroneta, normalment ocultes, de colors brillants. A Puerto Rico, la cria s'observa principalment entre febrer i juliol, però la construcció del niu pot començar al novembre.[9] La mida de la posta és de 2 a 4 ous, excepte a Jamaica, on la mitjana era de 4 a 5 ous. Els adults són molt agressius amb altres ocells que envaeixen el territori i aquesta pot ser la raó per la qual no es va registrar el parasitisme del niu del vaquer lluent (Molothurus bonairensis) per a aquesta espècie.[7]

Taxonomia

[modifica]

El tirà de les Antilles va ser descrit formalment per primera vegada el 1839 pel naturalista francès Alcide d'Orbigny amb l'actual nom binomial i la localitat tipus "Cuba".[10]

Aquesta espècie es classifica dins del gènere Tyrannus dins de la família Tyrannidae, els tirans o papamosques del Nou Món. Els Tyrannidae es col·loquen dins del parvordre Tyrannides dins de l'ordre Passeriformes.[11]

Etimologia

[modifica]

El nom genèric Tyrannus es basa en "Le Tyran. Tyrannus" de Brisson, 1760: "Tandis que la femelle couve, le mâle chasse d'auprès de son nid tous les Oiseaux" ("Mentre la femella incuba, el mascle foragita tots els ocells de prop del seu niu").[12]

L'epítet específic caudifasciatus deriva del llatí «cauda» que significa “cua” i del llatí tardà «fasciatus », “amb bandes” derivat del llatí «fascia», “banda”.[13]

Subespècies

[modifica]

La divisió en subespècies està basada principalment en la distribució insular, i alguns autors suggereixen que s'hauria de tractar com a monotípica. En contrast, estudis recents proposen que les subespècies taylori i gabbii siguin tractades com a espècies separades, sobre la base del plomatge, la biometria i les vocalitzacions, cosa que és considerada insuficient per alguns autors per al reconeixement com a espècies plenes. La subespècie flavescens es diferencia mol poc i seria millor incloure-la a la nominal,[14] com ja ho fa el Congrés Ornitològic Internacional (IOC).[15]

Així doncs, segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen sis subespècies:[15]

Notes taxonòmiques

[modifica]
  1. Inclou flavescens (Parkes, 1963) seguint Fitzpatrick 2004[15]
  2. La subespècie porto-riquenya, T. c. taylori, s'ha proposat com una espècie separada, T. taylori.[9]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Tirà de les Antilles». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2023(català)
  2. 1 2 «Tyrannus caudifasciatus (tirà de les Antilles)». Avibase. [Consulta: 7 juliol 2026].
  3. «Tyrannus caudifasciatus». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 7 juliol 2026].
  4. 1 2 3 Raffaele, Herbert A.; Wiley, James; Garrido, Orlando H.; Pedersen, Tracy; Williams, Kristin. Birds of the West Indies. Londres: Helm, 2003, p. 120. ISBN 978-0-7136-5419-6.
  5. 1 2 «tirà de les Antilles». eBird. [Consulta: 7 juliol 2026].
  6. «Loggerhead Kingbird (Tyrannus caudifasciarus) - LOKI». [Consulta: 7 juliol 2026].
  7. 1 2 Wiley, James W.; Garrido, Orlando H.; Kirkconnell, Arturo «Natural history notes on the Loggerhead Kingbird (Tyrannus caudifasciatus)». Journal of Caribbean Ornithology, 23, 1, 04-01-2010, p. 19–30. DOI: 10.55431/jco.2010.23.19-30. ISSN: 1544-4953.
  8. Garrido, Orlando H.; Kirkconnell, Arturo. Field guide to the birds of Cuba. Ithaca, N.Y: Comstock Pub, 2000, p. 159. ISBN 978-0-8014-3718-2.
  9. 1 2 LLC, Santurce Software. «Birds of Puerto Rico» (en anglès). Arxivat de l'original el 2025-08-21. [Consulta: 7 juliol 2026].
  10. d'Orbigny, Alcide. Aves (en castellà), 1839, p. 70 (Mamiferos y Aves. Historia fisica, politica y natural de la isla de Cuba).
  11. Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1. ISSN: 1175-5334.
  12. «The Key to Scientific Names: Tyrannus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juliol 2026].
  13. «The Key to Scientific Names: caudifasciatus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juliol 2026].
  14. Mobley, Jason; de Juana, Eduardo. Loggerhead Kingbird (Tyrannus caudifasciatus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.logkin.01.
  15. 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 6 juliol 2026].
  16. Grenier, Christian. «Tyrannus caudifasciatus», 02-02-2019. [Consulta: 7 juliol 2026].