Tirant (arquitectura)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
antena atirantada

El terme tirant, en arquitectura, indica un element estructural, sovint de metall, útil per a contrastar les forces laterals que empenyen, degudes al pes, per exemple, d'una cobertura. Es retroba sovint en associació amb arcs o voltes Del punt de vista estructural és dit tirant un element que treballa, com s'intueix del terme, a tracció simple, a diferència del puntó (? it. puntone) que en canvi treballa a compressió simple.

Un ''capriata'' (italià a traduir) francesa. En la capriata italiana "monaco" ('monjo') i "cadena" no es toquen, però estan lligades per una peça ('staffa') metàl·lica.

El tirant és també un element constitutiu de la capriata (cadena) o de les estructures reticulars, en què el tirant és dit també biela tibada o asta tibada. Tirant i puntó (? it. puntone), elements components de les bigues reticular isostàtiques, representen l'element acabat més simple: element asta o biela. Un tal element és a la base del strut and tie method (forma del puntó i tirant), utilitzat per a l'estudi de les D regions, basant-se en l'analogia del traliccio equivalent.

Vegeu també[modifica]