Tit Pomponi Àtic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTit Pomponi Àtic
Nom original(la) T.Pomponius Atticus modifica
Biografia
Naixement109 aC modifica
antiga Roma modifica
Mort32 aC modifica (76/77 anys)
Roma modifica
Causa de mortSuïcidi modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, filòsof, banquer, polític, poeta, historiador i annalist (en) Tradueix modifica
PeríodeRepública Romana tardana modifica
MovimentEpicureisme modifica
Família
CònjugePília modifica
FillsPompònia Àtica modifica
PareTitus Pomponius (en) Tradueix modifica
GermansPompònia modifica

Tit Pomponi Àtic (en llatí Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.

Va néixer a Roma l'any 109 aC, d'una família d'equites. El seu pare es deia Tit Pomponi. Va estudiar amb Fedre, Zenó i Patró a Atenes i amb Saufei a Roma. Àtic era molt ric perquè el seu pare al morir li va deixar dos milions de sestercis i més tard també va heretar del seu oncle Quint Cecili (i ell mateix va fer molts negocis). El seu oncle Quint Cecili, germà de la seva mare, el va adoptar i va agafar el nom de Quint Cecili Pomponi Àtic. El seu sobrenom Àtic li va ser donat sembla ser per la seva llarga residencia a Atenes, on va viure del 88 aC al 65 aC, i pel seu coneixement del grec i de la cultura grega.

Va ser educat juntament amb Luci Manli Torquat, Gai Mari el jove, i Ciceró i es va distingir com a estudiant. Per llaços d'amistat i familiars va militar amb els populars de Mari en esclatar la guerra civil a Roma, ja que la seva cosina Anícia s'havia casat amb el germà del tribú Publi Sulpici Ruf (Publius Sulpicius Rufus) enemic de Sul·la, i d'altra banda era company d'estudis del jove Gai Mari. Tot i així no va tenir part activa en el conflicte i mentre va durar es va retirar a Atenes l'any 85 aC. Quan el jove Mari va haver de fugir li va donar diners, però també va rebre cordialment a Sul·la a Atenes. També era molt amic de Gneu Pompeu i de Juli Cèsar, de Brut i Cassi i de Marc Antoni i Octavi (August). El seu amic principal va ser Ciceró amb el que va començar un intercanvi epistolar l'any 68 aC que va continuar fins a la mort de Ciceró.

L'any 65 aC va tornar a Roma, però més tard va fer llargues estades a Grècia, a la seva finca de Buthrotum a l'Epir, i a Atenes. El 12 de febrer del 56, amb 53 anys, es va casar amb Pília, i va tenir una filla de nom Pompònia o Cecília (que Ciceró anomena Attica o Atticula) que l'any 36 aC es va casar amb Marc Vipsani Agripa. La filla dels dos, Vipsània Agripina, es va casar amb Tiberi que després seria emperador, i va ser mare de Drus. Una germana de Pomponi Àtic, Pompònia, era casada amb Quint Tul·li Ciceró, germà de l'orador (matrimoni que va ser desgraciat).

Va morir l'any 32 aC a l'edat de 77 anys quan al saber que tenia una malaltia incurable va deixar de menjar, dient que si alimentava el seu cos alimentaria també la malaltia.

Corneli Nepos en va escriure la seva vida i com que es va redactar mentre era viu cal considerar l'obra un panegíric a un amic més que una biografia. De les seves obres no se'n conserva cap. La més important va ser Annalis, epítom d'història romana ordenat per anys. També va escriure una història del consolat de Ciceró en grec.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Rome devant César: mémoires de T. Pomponius Atticus. París: Larousse, 1967, p. 93-95, 131.