Tit Quinti Pennus Cincinnat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V aC antiga Roma |
| Mort | p. segle V aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Cònsol romà | |
| 431 aC – 431 aC Juntament amb: Gai Juli Mentó | |
| Tribú amb potestat consular | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Període | República romana primerenca |
| Activitat | (Floruit: segle V aC |
| Família | |
| Família | Quinti Cincinnat |
| Cònjuge | valor desconegut Postumia |
| Fills | Tit Quinti Cincinnat Capitolí |
| Pares | Luci Quinti Cincinnat |
| Germans | Luci Quinti Cincinnat Quint Quinti Cincinnat Cesó Quinti Cincinnat |
Tit Quinti Pennus Cincinnat (en llatí: Titus Quinctius L. f. L. n. Pennus Cincinnatus) va ser un magistrat romà. Era fill de Cincinnat i gendre d'Aulus Postumi Tubert. Formava part de la gens Quíntia i era de la família dels Cincinnats.
Va ser elegit cònsol l'any 431 aC. En aquest any els eques i els volscs van tornar a atacar a Roma i van acampar al Mont Àlgid. Cincinnat i el seu col·lega en el càrrec, Gai Juli Mentó, estaven mal avinguts, cosa que va preocupar al senat. El perill era important i el senat va decidir nomenar un dictador, però els cònsols van mostrar forta oposició. Els tribuns de la plebs van sostenir la proposta i finalment Cincinnat va nomenar dictador al seu sogre Postumi Tubert. Amb dos exèrcits separats, Cincinnat i Postumi van derrotar els eques i volscs.
Cincinnat va ser altre cop cònsol l'any 428 aC i tribú amb potestat consolar el 426 aC. Aquest darrer any, amb dos col·legues va dirigir la lluita contra Veïs i Fidenes, en la que Fidenes es va aliar una vegada més amb Veïs, però la ciutat va ser altre cop ocupada per Tit Quint Cincinnat que la va incendiar i va vendre els habitants com a esclaus. Pel seu mal comportament en la lluita contra Veïs va ser portat a judici, però es va considerar el seu bon servei amb el dictador Postumi i va ser absolt.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 752.