Tivissa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tivissa
Localització

Tivissa situat respecte Catalunya
Tivissa situat respecte Catalunya

Localització de Tivissa respecte de la Ribera d'Ebre


Municipi de la Ribera d'Ebre
Tivissa
Tivissa
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Ribera d'Ebre
Gentilici Tivissà, tivissana
Superfície 209,4 km²
Altitud 309 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.814 hab.
8,66 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 309550 4546075Coord.: 41° 2′ 37″ N, 0° 44′ 3″ E / 41.04361°N,0.73417°E / 41.04361; 0.73417
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Jordi Jardí i Pinyol (CiU)
Codi territorial 431508

Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre. Presenta uns dels termes municipals més extensos de Catalunya i el més gran de la demarcació de Tarragona després de Tortosa. Inclou els pobles de Darmós, Llaberia i la Serra d'Almos.

Bona part del seu terme municipal s'engloba dins la Serralada Prelitoral Catalana, més concretament dins les Serres de Mestral (Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, Serra de Llaberia). Aquests conjunts muntanyosos destaquen per ser grans atalaies de la mar mediterrània, el Camp de Tarragona i la Cubeta de Móra, per les formacions rocoses de gran bellesa i valor geològic que presenten i per l'elevada qualitat ambiental i paisatgística, hàbitats d'espècies com la tortuga mediterrània, l'aliga reial o l'àliga cuabarrada.

En el seu patrimoni històric destaquen les ruïnes del poblat ibèric del Castellet de Banyoles, un dels més importants de Catalunya, declarat Monument Historicoartístic l'any 1978,[2] encara en excavació i estudi. A més, compta amb diferents jaciments declarats l’any 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són la Cova del Pi, a la Font Vilella, d’art esquemàtic i les coves del Ramat, del Taller i del Cingle, d’art llevantí. El nucli antic de Tivissa, és un dels més grans de les Terres de l'Ebre, conserva la fisonomia emmurallada amb carreres estrets i sinuosos on es conjuguen diversos estils arquitectònics i és presidit per la majestuosa església Arxprestal de Sant Jaume.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 1717 incorpora Banyoles, Darmós i Llaberia; el 1787 fou desagregat la Serra d'Almos, que es tornà a incorporar el 1940; el 1818 es desagregà Vandellòs per formar el nou municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

Entitat de població Habitants (2008)
Darmós 107
Llaberia 4
Serra d'Almos, la 277
Tivissa 1.453
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
118 123 163 915 2.535 3.463 4.118 4.252 4.694 4.630
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.278 3.577 3.065 3.108 2.542 2.028 1.957 1.845 1.774 1.768
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.726 1.763 1.764 1.796 1.794 1.788 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Tivissa, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 426 41,56
ERC Oriol Junqueras 250 24,39
ICV-EUiA Joan Herrera 108 10,53
PPC Alicia Sánchez-Camacho 81 7,9
CUP David Fernández 60 5,85
PSC Pere Navarro 39 3,8
C's Albert Rivera 12 1,17
Vots en blanc 10 0,95
Altres 39 4,98
Total 1.049 78,34

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim pot provenir de l'àrab tibba Isa, «terreny d'Isa» a partir d'un nom propi, o bé de l'iber tivi i issa, «ciutat del turó».[3]

Els testimonis més evidents de la presència dels grups prehistòrics en aquests rodals corresponen a les estacions amb pintures rupestres; Cova del Pi, Cova del Ramat, Cova del Cingle i Cova del Taller.

El primer descobriment fou de Jaume Poch i Garí, que exercia de mestre a la població de Bicorb (Canal de Navarrés), on descobrí la Cova de l'Aranya. Durant la visita al seu fill, que exercia de telegrafista a Tivissa, tot fent un tomb, descobreix la Cova del Pi a la Font Vilella, estudiada per l'Eduard Hernández Pacheco (1922) i corresponent a l'Art esquemàtic (6500-3500 aC), fonamentat en l'abstracció (traços, punts, màcules...) pròpies del món de les creences dels grups productors neolítics i del bronzo.

Posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans féu unes prospeccions en aquells paratges i descobriren les altres dues cavitats esmentades més amunt, ara amb mostres d'Art llevantí (1000-6500 aC), que es constitueixen en les expressions figuratives (no pas naturalistes, com erròniament es qualifiquen sovint), testimonis del món de creences dels últims caçadors-recol·lectors.

L'última troballa es deu al llavors adolescent Joan Miquel Brull, que el 1991 descobreix la Cova del Taller, amb cèrvids llevantins.

Hi ha jaciments propers al Perelló, Rasquera, Vandellòs, Montblanc, Ulldecona, etc. Aquest territori i tots els que contenen mostres d'art parietal han estat declarats el 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO –sota el nom administratiu convencional d'"Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica"– en constituir-se en testimonis extraordinaris i inestimables de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà. (Font: Associació Catalana d'Art Prehistòric)

En temps dels ibers Tivissa formà part del territori de la tribu dels ilercavons. Sembla que l'origen d'aquesta tribu és en un altre poble –els ilaraugats– citat, a finals del segle VI aC, pel geògraf grec Hecateu de Milet. Probablement, més endavant els ilaraugats es dividiren en dos pobles ben diferents: els ilergets, més cap a les terres interiors, i els ilercavons –més costaners–.

Murs i portals de Tivissa.

El territori que ocuparen els ilercavons abastaria les actuals comarques de la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, la Terra Alta, el Montsià, el Matarranya, el Maestrat i la Plana. Més precisament, s'estenia –de sud a nord– des de la Serra d'Almenara fins al Coll de Balaguer. Cap a ponent penetrava Ebre amunt, fins a l'aiguabarreig del Segre i el Cinca amb el riu Ebre.

Els ilercavons tingueren, dins del conglomerat ibèric, una de les cultures més dinàmiques, gràcies a la seva privilegiada situació geogràfica propera a una via fluvial important bàsica per a la comunicació entre la costa i l'interior: el riu Ebre.

Tivissa va adquirir importància amb els ibers -sembla que el nom mateix és d'origen iber. D'aquesta època hi ha un assentament força important al Castellet de Banyoles – a cinc minuts de la vila i sobre l'Ebre. La importància de l'assentament del Castellet de Banyoles estava segurament relacionada amb la posició estratègica de Tivissa en el pas de la ruta a través del coll de Fatxes que anava de la costa de Tarragona al que ara anomenem Saragossa. Moltes de les peces arqueològiques més espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927 i està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment el 1912 aparegueren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze.[4]

En el període romà, les àmfores fetes a Tivissa arribaven fins a la mateixa Roma, presumiblement per a transportar oli i vi. Les darreres excavacions demostraren la presència d'un campament militar romà vora l'assentament ibèric.[5]

De l'edat mitjana hi ha unes restes del castell, i cap al 1350 Tivissa va esdevenir una vila emmurallada; en aquell moment Tivissa havia passat a formar part de la recentment creada baronia d'Entença. Encara romanen algunes restes de la muralla, principalment en els portals del Portal de l'Era, el Portal d'Avall i el Portal del Raval. L'interior gòtic de l'església data del segle XIII.

Economia[modifica | modifica el codi]

Vista general de Tivissa

Actualment, l'economia està encara molt basada en l'agricultura, encara que les terres cultivables han estat progressivament abandonades. Els cultius importants són l'olivera, la vinya, el fruits secs (nous i ametlles) i la fruita (préssec i cirera). La fàbrica de motllures del poble ha estat font de treball per a la població des del 1908. Darrerament, el turisme comença a guanyar importància.Com a municipi que acull residus o centrals desmantellades deixa de rebre a partir de l'any 2014 les compensacions que fins ara tenien per acollir aquestes infraestructures, un total de 27.000 euros a l'any.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Imatge del campanar octogonal de Tivissa

A part de les esmentades restes de muralla, l'edifici històric més característic és l'església. L'aspecte exterior és d'estil renaixentista del segle XIX, però a l'interior l'estil és gòtic. L'església gòtica fou construïda al lloc d'un edifici romànic dels segles XIII-XIV, i durant els segles XVI al XVIII s'hi feren diversos afegitons i alteracions. El campanar octogonal fou construït el 1550.

Durant el segle XIX el rector Pere Rius va començar a planejar-ne una gran reconstrucció, i va rebre suport del consell local i del president de la Primera República Espanyola, l'Estanislau Figueras, que tenia relació amb Tivissa. Per falta d'espai per a l'obra, es va decidir construir la nova església al mateix lloc. Va ser, doncs, construïda al voltant de la vella l'església, amb la intenció de enderrocar l'edifici vell. Tanmateix, quan el rector morí el 1894 el treball s'aturà i l'enderroc mai no fou realitzat, romanent l'església gòtica a l'interior de la nova. També hi ha un Museu del Bast a Llaberia, especialitzat en el Transport a Bast.[6]

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

A part del ja anomenat Estanislau Figueras, destaca l'inventor del pluviògraf d'intensitats, el Dr. Ramon Jardí i Borràs (1881-1971), professor, entre d'altres, a la Facultat de Ciències de Barcelona, a l'Escola Industrial, responsable del manteniment del Servei Meteorològic de la mancomunitat de Catalunya i director de l'observatori Fabra. Josep Ribera i Sans (1852-1912) famós cirurgià.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Escut (no oficial) de Tivissa

La localitat acull un dels quatre radars del Servei Meteorològic de Catalunya. Instal·lat a la serra de Llaberia, a 975 m sobre el nivell del mar, fou inaugurat el 4 de setembre de 2008.

Per Corpus Cristi era tradició de fer catifes de flors per a la processó. Després d'uns anys en desús s'ha recuperat aquesta tradició.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. BOE 15-12-1978
  3. Bofarull, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània, 2002, pàg. 174. ISBN 9788495684974 [Consulta: 14 maig 2010]. 
  4. Gracià, Oriol. «En el país dels ilercavons». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 68-69. ISSN: 1695-2014.
  5. Notícia sobre la troballa del campament romà
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 123. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. Vídeo de Tivissa als anys setanta, amb Corpus de catifes inclòs [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Eduardo HERNÁNDEZ PACHECO (1922): Pinturas prehistóricas de Font Vilella, en Tivisa (Tarragona), Revista Ibérica, 409, Madrid, pp. 10-11.
  • Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1989): Aproximación al estado actual de la pintura rupestre en Cataluña, Revista Empúries, 48-50, t.1, Barcelona, pp. 8-17.
  • Anna ALONSO y Alexandre GRIMAL (1998): L'Art Llevantí, en L'Art Rupestre. Un art que no es pot veure als museus, Cambra de la Propietat Urbana de Reus, Reus, pp. 23-33(ISBN 84-920609-1-3)
  • Domènec Jardí i Pagès, A Tivissa canten missa: records de fets i costums religiosos, col·lecció El Tinter n°32, Valls, Editorial Cossetània, 2002.
  • Domènec Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol, Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya), Col·lecció El Tinter n°94, Valls, Editorial Cossetània, 2009, 208 pàgines, ISBN 978-84-9791-494-9.
  • Diversos autors (1984): Tivissa, un poble antic de la Catalunya nova, Biblioteca «Mestre Cabré», Tivissa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tivissa Modifica l'enllaç a Wikidata