Vés al contingut

Tizoc: Amor indio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTizoc: Amor indio
Fitxa
DireccióIsmael Rodríguez Ruelas Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAntonio Matouk
Dissenyador de produccióJorge Fernández Hernández Modifica el valor a Wikidata
GuióIsmael Rodríguez Ruelas, Manuel R. Ojeda (en) Tradueix i Carlos Orellana Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRaúl Lavista Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlex Phillips Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFernando Martínez Álvarez
ProductoraMatouk Films SA
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 octubre 1957 Modifica el valor a Wikidata
Durada198 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0051090 Filmaffinity: 838349 Letterboxd: tizoc Allmovie: v150291 Archive.org: tizoc-pelicula-remasterizada-en-hd.-pedro-infante-maria-felix TMDB.org: 103199 Modifica el valor a Wikidata

Tizoc: Amor indio, també coneguda com a Tizoc o El Indio Tizoc, és una pel·lícula mexicana protagonitzada per Pedro Infante i María Félix el 1956, escrita per Manuel R. Ojeda i Carlos Orellana i dirigida per Ismael Rodríguez. La cinta va ser filmada en Pathécolor i Cinemascope per Alex Phillips i forma part del període final de la Època d'Or del cinema mexicà, que abasta de 1935 a 1958.

Sinopsi

[modifica]

La pel·lícula conta la tràgica història d'amor entre l'indi Tizoc, habitant de la serra de l'estat d'Oaxaca i María (María Félix), una dona criolla provinent de la ciutat, aparentment arrogant i orgullosa que en conèixer a Tizoc aprèn a apreciar la seva senzilla saviesa i el seu bon cor. Tizoc la confon amb la Mare de Déu. Lluita contra la societat i els prejudicis. Pensa que es casarà amb ell quan li doni el mocador...

Repartiment

[modifica]
  • María Félix … “María Eugenia”
  • Pedro Infante … “Tizoc”
  • Andrés Soler … “Fray Bernardo”
  • Carlos Orellana … “Don Pancho García” (padrí de Tizoc)
  • Miguel Arenas … “Don Enrique del Olmo” (pare de María)
  • Manuel Arvide … “Cosijope” (pare de Nicuil i Machinza)
  • Guillermo Bravo Sosa … (Bruixot)
  • Polo Ramos

Premis i nominacions

[modifica]

Va participar en el 7è Festival Internacional de Cinema de Berlín, on Pedro Infante va guanyar l'Ós de Plata a la millor interpretació masculina.[1] La pel·lícula també va guanyar el Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa als 15è Premis Globus d'Or.[2][3] Va ser l'última pel·lícula rodada per Pedro Infante abans de la seva mort en un accident d'avió el 1957.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Berlinale 1957: Prize Winners». Berlinale. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2019. [Consulta: 31 desembre 2009].
  2. «Golden Globes, USA». IMDb, 1958. [Consulta: 13 juliol 2014].
  3. Rasmussen, Cecilia «Pedro Infante». Los Angeles Times [Los Angeles, CA, USA], 11-02-2007 [Consulta: 10 novembre 2020].
  4. Avendaño, Reyna «Cuando Pedro Infante hizo llorar a María Félix (When Pedro Infante made María Félix cry)». El Universal [Mexico City, Mexico], 18-11-2018 [Consulta: 10 novembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]