To Kill a Mockingbird

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la homònima, vegeu «Matar un rossinyol».
Infotaula de pel·lículaTo Kill a Mockingbird
Mockingbird2.jpg
Fitxa
DireccióRobert Mulligan
Protagonistes
Gregory Peck
John Megna
Director artísticAlexander Golitzen, Henry Bumstead, Oliver Emert
ProduccióAlan J. Pakula
Dissenyador de produccióHenry Bumstead Modifica el valor a Wikidata
GuióHorton Foote a partir de l’obra de Harper Lee
MúsicaElmer Bernstein
FotografiaRussell Harlan
MuntatgeAaron Stell
ProductoraUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1962
Durada129 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enMatar un rossinyol Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Lloc de la narracióAlabama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0056592 Filmaffinity: 513636 Allocine: 42792 Rottentomatoes: m/to_kill_a_mockingbird Mojo: tokillamockingbird Allmovie: v50165 TCM: 20116 Metacritic: movie/to-kill-a-mockingbird TV.com: movies/to-kill-a-mockingbird Modifica els identificadors a Wikidata
Gregory Peck i Brock Peters

To Kill a Mockingbird (en versió catalana, adaptada: "Matar un rossinyol") és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Mulligan estrenada el 1962, adaptació de la novel·la Matar un rossinyol de Harper Lee.

Argument[modifica]

Atticus Finch, un advocat del sud dels Estats Units de la dècada del 1930, ha de defensar un home negre acusat de violació. El relat, contat a través dels records i la mirada dels seus fills Scout i Jem, és sembrat de detalls sobre la vida i la mentalitat de l'època, així com d'anècdotes de veïns (algunes inspirades en els records d'infantesa de l'autora de la novel·la). Aquesta història explica una part de la infantesa d'un dels amics de l'autora, que deixa veure la seva passió pel cinema i l'escriptura.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El paper de Boo Radley ha inspirat el grup musical britànic The Boo Radleys i el personatge principal, el grup de rock Atticus.
  • Michael Douglas té un exemplar del llibre The Game de David Fincher cap al 100è minut de la pel·lícula.
  • Demi Moore i Bruce Willis va posar Scout a la seva filla, per l'heroïna del llibre/pel·lícula. L'actor Jake Gyllenhaal per la seva banda va posar als seus gossos Atticus i Boo Radley.
  • És la pel·lícula favorita del director Cameron Crowe, qui en fa referència en algunes de les seves pròpies pel·lícules: Gairebé famosos.
  • L'American Film Institute va designar Atticus Finch en el primer lloc a ‘’els 100 grans herois de pel·lícules.
  • La sala del procés de la pel·lícula apareix també a la pel·lícula ...tick...tick...tick... (1970).
  • És la primera aparició de l'actor Robert Duvall.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: To Kill a Mockingbird