To Kill a Mockingbird

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la homònima, vegeu «Matar un rossinyol».
Infotaula de pel·lículaTo Kill a Mockingbird

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRobert Mulligan Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Mulligan i Alan J. Pakula Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHenry Bumstead Modifica el valor a Wikidata
GuióHorton Foote i Harper Lee Modifica el valor a Wikidata
MúsicaElmer Bernstein Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRussell Harlan Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAaron Stell Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 desembre 1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada129 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enMatar un rossinyol Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema judicial, pel·lícula basada en una novel·la i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlabama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0056592 Filmaffinity: 513636 Allocine: 42792 Rottentomatoes: m/to_kill_a_mockingbird Letterboxd: to-kill-a-mockingbird Mojo: tokillamockingbird Allmovie: v50165 TCM: 20116 Metacritic: movie/to-kill-a-mockingbird TV.com: movies/to-kill-a-mockingbird AFI: 22363 Modifica el valor a Wikidata
Gregory Peck i Brock Peters

To Kill a Mockingbird (en versió catalana, adaptada: "Matar un rossinyol") és un film estatunidenc dirigit per Robert Mulligan estrenat el 1962, adaptació de la novel·la Matar un rossinyol de Harper Lee.

Argument[modifica]

Atticus Finch, un advocat del sud dels Estats Units de la dècada del 1930, ha de defensar un home negre acusat de violació. El relat, contat a través dels records i la mirada dels seus fills Scout i Jem, és sembrat de detalls sobre la vida i la mentalitat de l'època, així com d'anècdotes de veïns (algunes inspirades en els records d'infantesa de l'autora de la novel·la). Aquesta història explica una part de la infantesa d'un dels amics de l'autora, que deixa veure la seva passió pel cinema i l'escriptura.

Repartiment[modifica]

Al voltant del film[modifica]

  • El paper de Boo Radley ha inspirat el grup musical britànic The Boo Radleys i el personatge principal, el grup de rock Atticus.
  • Michael Douglas té un exemplar del llibre The Game de David Fincher cap al 100è minut de la pel·lícula.
  • Demi Moore i Bruce Willis va posar Scout a la seva filla, per l'heroïna del llibre/film. L'actor Jake Gyllenhaal per la seva banda va posar als seus gossos Atticus i Boo Radley.
  • És el film favorit del director Cameron Crowe, qui en fa referència en alguns dels seus propis films: Gairebé famosos.
  • L'American Film Institute va designar Atticus Finch en el primer lloc a ‘’els 100 grans herois de films".
  • La sala del procés del film apareix també a...tick...tick...tick... (1970).
  • És la primera aparició de l'actor Robert Duvall.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «The 35th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 15 desembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: To Kill a Mockingbird