To Kill a Mockingbird

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la homònima, vegeu «Matar un rossinyol».
Infotaula de pel·lículaTo Kill a Mockingbird
Mockingbird2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Robert Mulligan
Protagonistes Gregory Peck
John Megna
Direcció artística Alexander Golitzen, Henry Bumstead, Oliver Emert
Producció Alan J. Pakula
Disseny de producció Henry Bumstead
Guió Horton Foote a partir de l’obra de Harper Lee
Música Elmer Bernstein
Fotografia Russell Harlan
Muntatge Aaron Stell
Productora Universal Studios
Distribuïdora Universal Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1962
Durada 129 min
Idioma original anglès
Color color
Format 1.85:1
Temàtica
Basat en Matar un rossinyol
Gènere Drama
Lloc de la narració Alabama
Palmarès
Nominacions
Premis National Film Registry (1995)
Oscar al millor actor ()
Oscar al millor guió adaptat ()
Academy Award for Best Art Direction, Black and White ()
Més informació
IMDb Fitxa 8.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 8.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata
Gregory Peck i Brock Peters

To Kill a Mockingbird (literalment en català: "Matar un rossinyol") és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Mulligan estrenada el 1962, adaptació de la novel·la Matar un rossinyol de Harper Lee.

Argument[modifica | modifica el codi]

Atticus Finch, un advocat del sud dels Estats Units de la dècada del 1930 ha de defensar un home negre acusat de violació. El relat, contat a través dels records i la mirada dels seus fills Scout i Jem, és sembrat de detalls sobre la vida i la mentalitat de l'època així com d'anècdotes de veïns (algunes inspirades en els records d'infantesa de l'autor de la novel·la). Aquesta història explica una part de la infantesa d'un dels amics de l'autor, que deixa veure la seva passió pel cinema i l'escriptura.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • El paper de Boo Radley ha inspirat el grup musical britànic The Boo Radleys i el personatge principal, el grup de rock Atticus.
  • Michael Douglas té un exemplar del llibre The Game de David Fincher cap al 100è minut de la pel·lícula.
  • Demi Moore i Bruce Willis va posar Scout a la seva filla, per l'heroïna del llibre/pel·lícula. L'actor Jake Gyllenhaal per la seva banda va posar als seus gossos Atticus i Boo Radley.
  • És la pel·lícula favorita del director Cameron Crowe, qui en fa referència en algunes de les seves pròpies pel·lícules: Gairebé famosos.
  • L'American Film Institute va designar Atticus Finch en el primer lloc a ‘’els 100 grans herois de pel·lícules.
  • La sala del procés de la pel·lícula apareix també a la pel·lícula ...tick...tick...tick... (1970).
  • És la primera aparició de l'actor Robert Duvall.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: To Kill a Mockingbird Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema