Tobias Furneaux
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 agost 1735  Plymouth (Anglaterra) | ||
| Mort | 18 setembre 1781 (46 anys) Plymouth (Anglaterra) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | explorador, marí, naturalista, cartògraf | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Royal Navy | ||
| Grau militar | capità de navili | ||
 | |||
Tobias Furneaux (Plymouth, 21 d'agost de 1735 - Plymouth, 18 de setembre de 1781) va ser un navegant anglès i oficial de la Royal Navy que va acompanyar James Cook en el seu segon viatge d'exploració. Va ser un dels primers homes a circumnavegar el món en ambdues direccions, i més tard va comandar un vaixell britànic durant la Guerra d'Independència dels Estats Units.
Primers anys de vida
[modifica]Furneaux va néixer a Swilly House, prop de Stoke Damerel, Plymouth Dock, i era fill de William Furneaux (1696-1748) i Susanna Wilcocks (1698-1775).[1] Va ingressar a la Royal Navy i va ser treballar a les costes franceses i africanes i a les Índies Occidentals durant la darrera part de la Guerra dels Set Anys (1760-1763). Va servir com a segon tinent del HMS Dolphin, sota les ordres del capità Samuel Wallis, en el viatge d'aquest últim al voltant del món entre l'agost de 1766 i el maig de 1768.[2] Amb Wallis malalt, que quedà confinat a la seva cabina, Furneaux va ser el primer europeu a trepitjar Tahití, prenent possessió de la terra en nom de Sa Majestat el 25 de juny de 1767.
Al servei de Cook
[modifica]El novembre de 1771 va rebre el comandament del HMS Adventure, que va acompanyar a James Cook, a bord del Resolution en el seu segon viatge. En aquesta expedició, Furneaux es va separar dues vegades del seu líder, del 8 de febrer de 1773 al 19 de maig de 1773 i del 22 d'octubre de 1773 al 14 de juliol de 1774, data del seu retorn a Anglaterra. En la primera ocasió va explorar una gran part de les costes sud i est de la Terra de Van Diemen, actual Tasmània, de la qual elaborà el primer mapa.[2] Malauradament, va cartografiar incorrectament diversos topònims.[3][4] Amb tot, la majoria dels seus noms encara es conserven. Cook va visitar aquesta costa en el seu tercer viatge i va confirmar el relat i la delineació de Furneaux, amb algunes crítiques i esmenes menors, i va anomenar en honor seu el Grup Furneaux, a l'entrada oriental de l'estret de Bass, i el grup ara conegut com Tuamotu.[2][5]
Després que l'Adventure finalment se separés del Resolution davant de Nova Zelanda l'octubre de 1773, Furneaux va tornar a casa sol, portant amb ell Omai d'Ulaietea.[2] Aquest primer illenc del Mar del Sud que va viatjar a la Gran Bretanya va tornar a Tahití amb Cook el 12 d'agost de 1777.[6] També cal destacar que Furneaux va introduir amb èxit animals domèstics i patates a les illes del Mar del Sud.[2]
Comandaments posteriors
[modifica]El 1775 es va convertir en capità. Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units comandà el HMS Syren en l'atac britànic del 28 de juny de 1776 a Charleston, Carolina del Sud.[2] El Syren va naufragar prop de Point Judith, Rhode Island, el 6 de novembre de 1777.[7][Note 1]
Furneaux va morir solter el 1781 i va ser enterrat a l'església de Stoke Damerel a Plymouth, on havia estat batejat.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ Hough (1995), pages 228-229
- 1 2 3 4 5 6 Chisholm, 1911.
- ↑ Captain Furneaux's Narrative, with some Account of Van Diemen's Land. http://gutenberg.net.au/ebooks13/1306441h.html
- ↑ Sketch of Van Diemen Land, National Library of Australia Map nk-2456-50
- ↑ Project, ADB. «Furneaux, Tobias (1735 - 1781) Biographical Entry - Australian Dictionary of Biography» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2011-05-24. [Consulta: 6 desembre 2025].
- ↑ Salmond, Anne. Aphrodite's Island. Berkeley: University of California Press, 2010, p. 385, 419. ISBN 9780520261143.
- 1 2 Winfield (2007)
- ↑ Marx (1987), page 152
