Tobias Mayer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tobias Mayer
Tobias Mayer AGE 1799.jpg
Naixement 17 de febrer de 1723
Marbach am Neckar, Ducat de Württemberg, avui Alemanya
Mort 20 de febrer de 1762 (als 39 anys)
Göttingen, Regne de Hannover, avui Alemanya
Es coneix per Cercle de reflexió
Teoria lunar
Camp científic Matemàtiques
Astronomia
Cartografia
Influències de Alexis Claude Clairaut
Leonard Euler

Tobias Mayer (també Johann Tobias Mayer) fou un matemàtic, astrònom i cartògraf alemany del segle XVIII, primer director del observatori astronòmic de la universitat de Göttingen.

Vida[modifica | modifica el codi]

Tot i haver nascut a Marbach va passar la seva infància a Esslingen, ja que el seu pare, un humil carreter, va ser nomenat cap de serveis de manteniment de l'ajuntament d'aquesta ciutat per les seves habilitats.[1]

Des de ben menut va tenir extraordinària habilitat per aprendre per si mateix a llegir i a dibuixar i, quan va entrar a l'escola als sis anys, va tenir notables problemes per seguir un ensenyament reglat.[2] El seu interès pels mapes i les fortificacions el van portar a la geometria i, com que aquesta disciplina no estava inclosa al pla d'estudis de la seva escola, també va començar a estudiar-la per si mateix amb l'ajut d'un sabater aficionat a les matemàtiques.[3] El 1741 va publicar el seu primer llibre, fruit dels seus intents per entendre les matemàtiques, sobre tot els Anfangsgrunde de Christian Wolff; el seu títol era Neue und Allgemeine Art, alle Aufgaben Aus der Geometrie (Nou i general mètode de resoldre problemes de geometria ).[4]

Els seus intents per entrar a l'exèrcit van resultar fallits[5] i el 1744 va trobar feina a l'editorial de Johann Andreas Pfeffel de la ciutat d'Augsburg.[6] L'any següent publica els seus Matemathische Atlas[7] que li dóna prestigi suficient per a anar a Nuremberg, una ciutat amb més tradició astronòmica. El 1746 entra a treballar al prestigiós bufet cartogràfic Homann i, poc després, es casarà amb la cunyada del seu director, Johann Franz. Durant els cinc anys que romandrà a la firma farà un treball immens, desenvolupant nous mètodes de projecció de mapes, establint latituds de poblacions i accidents geogràfics, dibuixant mapes, estudiant sistemàticament la topografia lunar, etc.[8]

El 1751 accepta e lloc que li ofereixen de professor de matemàtiques a la universitat de Göttingen i codirector del seu observatori astronòmic (juntament amb Johann Andreas Segner, amb qui no mantindrà gaire bones relacions)[9] que caldrà ampliar considerablement.[10] Des d'aquest observatori, en el que dissenya nous instruments, establirà les seves teories lunars.

Obra[modifica | modifica el codi]

Mapa de la Lluna per Tobias Mayer (1750)

La seva obra astronòmica més important versa sobre la Lluna. Així, el seu primer llibre de rellevància va ser el Kosmographische Nachrichten (Nuremberg, 1750) on feia un estudi detallat de la libració de la Lluna, seguit per les seves taules lunars presentades la Societat Científica de Göttingen el 1752 i que posteriorment serien enviades a James Bradley de l'observatori de Greenwich qui les va ponderar molt positivament.[11]

També va deixar a la biblioteca de la universitat de Göttingen nombrosos manuscrits astronòmics que van ser estudiats i editats posteriorment per G.C.Lichtenberg amb el títol de Opera inedita (Göttingen, 1775).[12]

Els resums que van aparèixer al butlletí de la universitat entre 1755 i 1762 revelen que Mayer va estar treballant simultàniament amb una gran diversitat de temes matemàtics i astronòmics: transformació de figures rectilínies dins d'un triangle, efectes sobre Mart de les atraccions de Júpiter i la Terra, els pigments de colors i les seves barreges, el magnetisme terrestre, ...[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gray Forbes, pàgines 227-228.
  2. Gray Forbes, pàgina 229.
  3. Wepster, pàgina 26.
  4. Gray Forbes, pàgina 231.
  5. Wepster, pàgina 27.
  6. Gray Forbes, pàgina 233.
  7. Wepster, pàgina 28.
  8. Gray Forbes, pàgina 234.
  9. Gray Forbes, pàgina 240.
  10. Gray Forbes, pàgines 236-237. Wepster, pàgina 30.
  11. Wepster, pàgina 147.
  12. Wepster, pàgina 229.
  13. Gray Forbes, pàgina 241.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tobias Mayer Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Tobias Mayer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • «Johann Tobias Mayer». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 8 març 2015].