Toixa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaToixa
Toixa (ca)
Tuéjar (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 45′ 45″ N, 1° 02′ 19″ O / 39.7625°N,1.03861°O / 39.7625; -1.03861
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València Modifica el valor a Wikidata
CapitalTuéjar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.201 (2023) Modifica el valor a Wikidata (9,84 hab./km²)
GentiliciToixà, toixana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície122 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud610 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Dades històriques
PatrociniImmaculada Concepció i Dídac d'Alcalà Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalAl voltant del 15 d'agost (quinquennals)
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrancisco Javier Oltra Martínez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46177 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46247 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46247 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtuejar.es Modifica el valor a Wikidata

Toixa (en castellà i oficialment Tuéjar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica]

El relleu de Toixa és muntanyós. Situat als contraforts de la serra de Javalambre, concretament a les serres de Tortajada i el Sabinar. El poble està regat per les aigües del riu Túria, a l'embassament de Benaixeve, i el riu Toixa, que naix a un quilòmetre aproximadament del poble.

Límits[modifica]

El terme municipal limita amb els d'Alpont, Aras de los Olmos, Benaixeve, Xelva i Titaigües (a la mateixa comarca); amb el de Sinarques (a la Plana d'Utiel) i amb el de Talayuelas (Província de Conca).

Accés[modifica]

Des de València es té accés per la carretera provincial CV-35 i, des d'Utiel, per la carretera comarcal CV-390.

Història[modifica]

Encara que no és possible situar en el temps d'una manera exacta l'origen de la població, les restes arqueològiques trobades per tot el terme evidencien que per Toixa han passat tota mena de pobles o civilitzacions. S'hi han trobat des de destrals de sílex fins a restes ibèriques, monedes romanes, ceràmica àrab, etc. Podria dir-se, tenint en compte els més antics vestigis descoberts, que els primers assentaments daten de l'edat del bronze.

Toixa adquirix la condició de poble mitjançant l'atorgament de la seua carta de poblament per la vídua de Pere de Xèrica, senyor feudal d'estos territoris. Pere el Cerimoniós va ordenar, el 1370, a Na Buenaventura de Arborea la repoblació de la vall del riu de Xelva, amb cristians i no amb moros, com ella pretenia. La repoblació estava basada en l'expulsió prèvia que el rei havia ordenat, dels moriscs, «pels nefasts crims de lesa majestat» que suposadament havien comés.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos el 1833, es va dur a terme la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Toixa passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2014 2019
1.463 1.400 1.375 1.342 1.311 1.268 1.225 1.212 1.208 1.300 1.271 1.157 1.116

Economia[modifica]

L'esplendor de l'horta de Toixa es va truncar en la dècada dels 80 del passat segle a causa de les caigudes de preus dels productes agrícoles i està actualment quasi abandonada. En el secà, on abans hi havia grans extensions de vinya, ara són ametllers i oliveres els que predominen. Per tant, l'agricultura ha perdut importància i s'ha desenvolupat la ramaderia intensiva. Es calcula que hi ha uns 25.000 caps de bestiar porcí repartits en unes 40 explotacions, i més de 150.000 aus en diverses granges.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors d'Entre Todos Tuéjar (ETT) i 3 del Partit Popular (PP).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Toixa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Entre Todos, Tuéjar Josefina Herrero Peñalver 537 66,38% 6 (+6)
Partit Popular Francisco Javier Oltra Martínez 253 31,27% 3 (-4)
Altres candidatures[a][b] 10 1,23% 0 ( -2)
Vots en blanc 9 1,11%
Total vots vàlids i regidors 809 100 % 9
Vots nuls 4 0,49%
Participació (vots vàlids més nuls) 813 82,37%**
Abstenció 174* 17,63%**
Total cens electoral 987* 100 %**
Alcaldessa: Josefina Herrero Peñalver (ETT) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[2] JEZ Llíria,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Toixa és Josefina Herrero Peñalver d'Entre Tots Tuéjar (ETT).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Manuel Moreno Martínez Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Tomás Herrero Peñalver PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Verez Moreno TUI[c] 30/06/1987 --
1991–1995 José Llovera Ródenas PP 15/06/1991 --
1995–1999 Delfín Martínez Dorce TIP[d] 17/06/1995 --
1999–2003 Delfín Martínez Dorce PP 03/07/1999 --
2003–2007 Francisco Javier Oltra Martínez PP 14/06/2003 --
2007–2011 Francisco Javier Oltra Martínez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Francisco Javier Oltra Martínez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Francisco Javier Oltra Martínez PP 13/06/2015 --
2019-2023 Josefina Herrero Peñalver ETT[e] 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica]

Part posterior de l'església dels Àngels
  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. Declarada Monument Historicoartístic Nacional. Construcció de la segona meitat del segle xvii, d'estil barroc, a la qual es puja per una escalinata de pedra. La façana del temple té una notable portalada, composta per dues columnes estriades acabades en capitells que sostenen una cornisa. A la dreta està la bella i esvelta torre, d'estil neoclàssic, que consta de tres cossos. L'interior del temple és format per una gran nau amb creuer.
  • Ermita de la Puríssima Concepció. Dedicada a la patrona del poble. Té la portalada en arc i dos porxos als costats. L'interior està format per una nau de sostre de volta, sostingut per quatre arcs de mig punt. Les notícies més antigues de l'ermita daten de 1595.
  • Portal dels Sants. Va ser la principal porta per la qual s'accedia a la Toixa medieval, en aquella època emmurallada. Es troba al nucli antic de la població.
  • Aqüeducte de Peña Cortada. Aqüeducte d'origen romà traçat amb diferents sistemes de conducció d'aigües que, des del seu origen en el riu Toixa, salva grans esculls topogràfics. És una de les obres d'enginyeria millor conservades del País Valencià.
  • Castell de Toixa. Restes de la fortificació medieval situada al nord de la població, sobre un turó de 666 metres.

Llocs d'interés[modifica]

  • Pintures rupestres dels Corrals de Silla.
  • L'Assut. Naixement del riu Toixa, habilitat com a àrea recreativa.
  • L'Assut
    L'Assut
  • L'Assut
    L'Assut
  • Pintures rupestres
    Pintures rupestres

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni Abat. La nit precedent al 17 de gener es té per costum encendre grans fogueres en diversos carrers del poble.
  • Carnestoltes. Al febrer se celebra un cap de setmana de Carnestoltes.
  • Els Majos. Des de fa molts anys hi ha el costum de cantar els Majos a Toixa la nit del 30 d'abril.
  • Festes Majors de la Puríssima. Cada cinc anys, els acabats en 0 i en 5, es realitzen les festes extraordinàries o majors, conegudes localment com Las Gordas. Se celebren durant la setmana del 15 d'agost.
  • L'Entramoro. Forma apocopada de "l'entrada del moro", l'"entramoro" és una representació teatral a l'aire lliure, de caràcter epicoreligiós, dintre d'una tradició cultural basada en llargs segles de convivència i lluita entre les comunitats musulmana i cristiana. Se celebra durant les Festes Grosses, que tenen lloc cada cinc anys. Tota la representació destil·la un odi salvatge entre els dos bàndols. És un enfrontament més que de dos pobles de dues religions, ple de fanatisme i de menyspreu al credo contrari, que no té res a veure amb la realitat històrica i amb la convivència pacífica dels dos pobles durant l'edat mitjana. El text actual està compost per 1.832 versos, la majoria octosíl·labs.
  • Festes Patronals. Les festes de la Immaculada Concepció se celebren el 8 de desembre.

Notes[modifica]

  1. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Compromís por Tuéjar (Compromís) (10 vots, 1,23%).
  2. ↑ El Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), que no es presentà a les eleccions de 2019, perdé 2 regidors obtinguts el 2015.
  3. ↑ TUI són les sigles de Tuejanos Unidos Independientes.
  4. ↑ TIP són les sigles de Tuejanos Independientes Progresistas.
  5. ↑ ETT són les sigles d'Entre Todos Tuéjar.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial, de la península e islas adyacentes aprobada por S.M. En el Real Decreto de 21 de Abril de 1834» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 5 maig 2018].
  2. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.466 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. ↑ Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 53 [Consulta: 31 març 2020].
  4. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Tuéjar», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Tuéjar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toixa

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Toixa&oldid=32838200»