Tomàs Carrera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1714  Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 26 juny 1764 (50 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
Tomàs Carrera, Thomas Carrère en francès, (Perpinyà, 11 de febrer del 1714 - 26 de juny del 1764) va ser un metge rossellonès.[1]
Biografia[modifica]
Fill i net de metges (el seu pare, Josep Carrera, havia esposat Victòria Amanrich, filla de Cyr Amanrich, i dos altres dels fills d'ambdós i germans d'en Tomàs [nt 1] també es dedicaren a la medicina), inicialment es dedicà a l'estudi de la filosofia i la teologia, i arribà a prendre els ordes menors. Descobrí la vocació mèdica, obtingué [2] el mestratge en Arts a la universitat de Montpeller el 19 de febrer del 1735, i el doctorat en medicina[nt 2] a la universitat de Perpinyà (12 de gener del 1737). Al mateix any va ser escollit pel claustre de la Facultat de Medicina professor interí (al febrer) i titular (a l'octubre) d'una càtedra mèdica. Va ser elegit rector de la universitat el 1746, però el Consell Sobirà del Rosselló n'anul·là el nomenament per un defecte de forma. Sis anys més tard, el 1752, obtingué per fi el càrrec, i exercí el seu any de mandat amb gran dedicació, dedicant-se al restabliment [2] d'una institució en moments baixos.
El 1753 esdevingué metge substitut de l'hospital militar de Perpinyà, com a coadjutor amb dret de successió de Pere Barrera i al mateix any rebé el nomenament de membre de la Societat Reial de Ciències de Montpeller. El 1755, en morir en Barrera, n'ocupà la plaça definitivament. E1757 rebé la comissió d'inspeccionar l'hospital militar de Cotlliure, ateses les greus acusacions d'abusos que aquest havia rebut, i a l'any següent tingué cura dels soldats francesos repatriats de Menorca per raons de salut. Es distingí novament el 1763, en ocasió d'una epidèmia de febres que omplí l'Hospital de Perpinyà amb més d'un mil·ler de malalts i que afectà la major part del personal sanitari que hi treballava.
El 21 de maig del 1759 va ser nomenat delegat reial al Consell Sobirà del Rosselló; dos anys més tard, al 25 de maig del 1761, rebé el nomenament de degà perpetu de la Facultat de Medicina de Perpinyà i, poc després (30 de juny del 1761) fou fet Protometge de la província del Rosselló. Mantingué una controvèrsia [3] amb el metge i botànic coetani Pere Barrera, dins d'un nivell erudit. Deixà diverses publicacions especialitzades: sobre el coneixement de les plantes pels metges, sobre malalties pulmonars, sobre l'autòpsia de cadàvers, sobre les aigües minerals de la regió. Va ser autor del primer estudi científic sobre els Banys de Nossa (Vinçà).
De la seva muller, Jeanine Ruffat, tingué un fill, futur metge d'anomenada, Joseph-Barthélémy-François Carrère. A Perpinyà hi ha un carrer dedicat a Thomas Carrère.
Obres[modifica]
- Carrère, Thomas. Theses ex universa medicina. Perpiniani: Reynier, 1736.[Enllaç no actiu]
- J.B., garçon apothicaire. Réponse à une question de médicine, dans laquelle on examine si la théorie de la botanique, ou la connoissance des plantes, est nécessaire à un Médecin. Narbonne: imp. de Guillaume Besse, 1740.[Enllaç no actiu] [nt 3]
- Carrère, Thomas. Lettre d'un Médecin de province à M. Louis XX, Médecin de la Faculté de Perpignan. s.l.: s.n., 1743. [nt 4]
- Carrère, Thomas. Réponse a la lettre raisonnée de Louis XX, Médecin de la Faculté de Perpignan. s.l.: s.n., 1743.
- Carrère, Thomas. Lettre à M. Gourraigne, Médecin de la Faculté de Montpellier. s.l.: s.n., 1743.
- Carrère, Thomas. Réflexions sur les éclaircissemens que MM. F.S. et S. a donné au sujet de la maladie d'un Officier d'Artillerie. s.l.: s.n., 1744. [nt 5]
- Marcé, François; Carrère, Thomas (president). Dissertatio medica de hominis generatione [tesi doctoral]. Perpiniani: ex typis Guillelmi Simonis le Comte, 1744.
- Masvesi, Sauveur; Carrère, Thomas (president). Dissertatio, an verae phthisi pulmonari, ultimum gradum nondùm assecutae, aquae prestenses, vulgò de La Preste. Perpiniani: apud Joan. Bapt. Reynier, 1748.
- Carrère, Thomas. Essai sur les eaux minérales de Nossa en Conflans, sur leur nature, sur leurs vertus, sur les maladies auxquelles elles peuvent convenir, et sur la manière de s'en servir. Perpinyà: chez Guill. Sim. le Comte, 1754.
- Carrère, Thomas. Réponse à l'Auteur d'une lettre, sur l'impossibilité de reconnoitre, par l'ouverture des cadavres, les causes éloignées & immédiates des maladies. s.l.: s.n., 1755. [nt 6]
- Carrère, Thomas. Traité des eaux minérales du Roussillon. Perpinyà: chez Jean-Baptiste Reynier, 1756. Reimpressió: Traité des eaux minérales du Roussillon. Perpinyà: impr. de l'"Indépendentant des Pyrénées-Orientales", 1898.
- Carrère, Thomas «Observation sur une grosse pierre, rendue par l'urèthre d'une femme, sans douleur et même sans s'en appercevoir». Mémoires, notes et rapports 1751-1764 Société royale des sciences de Montpellier, fol. 33-35, 1757.
- Dissertatio medica de sanguinis putredine. Perpiniani: apud Joannem-Baptistam Reynier, 1759. Obra atribuïda, erròniament, a Simon-Philippe Bieysse, que la presentà com a tesi doctoral a la universitat de Montpeller [2]
- Laroque, Pierre-Joseph. Dissertatio medica de haematoscopia. Montpellii: apud Augustinum-Franciscum Rochard, 1759. Encara que signada Laroque, que la presentà a tesi doctoral a la universitat de Montpeller, és d'en Carrera[2]
- Hom li atribuït dues obres més, una com a autor i l'altre com a traductor, però sense proves de certesa [nt 7]
Notes[modifica]
- ↑ Josep Carrera i Victòria Amanrich tingueren cinc fills: Marie, morta el 1767; Marie-Thérese, que es va casar amb el metge de la facultat de Perpinyà Paul Parrot; Joseph, que primer es doctorà en medicina i posteriorment abraçà l'estat eclesiàstic, abans de morir a Savona, a Itàlia, el 1739; Jean, que abandonà la vida de religió que havia emprès per doctorar-se en filosofia i medicina a Perpinyà, i finalment establir-se a Elna per a exercir-hi la medicina (morí el 1767); i en Tomàs [2]
- ↑ Defensà les Theses ex universa medicina davant les Escoles de la Universitat de Perpinyà, sota la presidència del seu germà Josep Carrera
- ↑ Tomàs Carrera havia fet una lliçó magistral davant de les Escoles de Medicina de Perpinyà el 3 de juny del 1740, on havia tractat de la botànica i de la utilitat que aquesta podia tenir per als metges. El també metge, i botànic, Pere Barrera el respongué en l'escrit Question de médicine, où l'on examine si la théorie de la botanique, où la connoissance des plantes, est nécessaire à un médecin [4] i Carrera contratacà amb una rèplica -Réponse à une question de médicine... de 1740 - farcida de cites d'autors clàssics i discutint el nivell professional del botànic[2]
- ↑ Louis XX era Adrien de Lacroix [3]
- ↑ F.S. i S. era Fr. Simon et Sébastien [3]
- ↑ La Réponse a l'Auteur d'une lettre... de 1755 s'erigia en defensora de Pere Barrera. Aquest, després d'haver publicat el 1753 unes observacions anatòmiques, havia emmalaltit i mort. Davant de l'atac rebut, en Carrera el defensà de forma pòstuma[2]
- ↑ El fitxer d'autoritats de la Biblioteca Nacional de França[5] li atribueix dos registres més:
- Carrera Amanrich (autor); Chevalier, Jacques; Chevalier, Anne (traductors). De morbis cutaneis = Des maladies de la peau. París: Louis Pariente pour Novartis, 2003. ISBN 2-84059-071-9. Segons els traductors, és facsímil i traducció de l'edició del 1760:
- Tractatus duo pathologici. Tractatus secundus, De morbis cutaneis. Amstelodami: sumptibus fratribus De Tournes, 1760.
- L'obra original del 1760, anònima, indicava "auctore Medico Monspeliensi in praxi felicissimo". Els traductors moderns, els germans Chevalier, l'atribuïen a "Thomas Carrère, docteur en médecine de la Faculté de Montpellier"; els catalogadors de la Bibliothèque de Médecine et Odontologie de Paris [6] preferien "Jean Carrère (1714-1764)", i el fitxer d'autoritats de la Biblioteca Nacional de França[5] indicava que al manuscrit original hi apareixia el text "Carrera Amanrich med Dr.". La primera atribució es contradiu amb el doctorat perpinyanenc de Tomàs Carrera, i el fet que no consta que mai exercís a Montpeller; la segona, que difícilment hi hagué un Jean Carrère nascut i mort precisament als mateixos anys que en Tomàs; la tercera, deixaria la porta oberta a que es pogués tractar d'un germà d'en Tomàs (en Jean o en Joseph, ambdós metges). Finalment, Europeanna atribueix el Tractatus del 1760 [7] a François Boissier de Sauvages, atribució que també s'estendria a l'edició facsímil.
- Lind, James. Traité du scorbut... avec un tableau... de tout ce qui a paru sur ce sujet. París: Ganeau, 1756. A l'obra impresa, els noms dels traductors no hi apareixen. L'atribució de la Biblioteca nacional de França, posterior, es feu a partir del Dictionnaire des ouvrages anonymes de Barbier [8] que donava com a traductors "Jacques Savary" i "Th. Carrère". Sense que es pugui refutar aquesta atribució d'entrada, sobta que la completa biografia i bibliografia que el fill li dedicà [2] no esmentés la traducció, com tampoc no esmenta el llibre De morbis cutaneis.
- Carrera Amanrich (autor); Chevalier, Jacques; Chevalier, Anne (traductors). De morbis cutaneis = Des maladies de la peau. París: Louis Pariente pour Novartis, 2003. ISBN 2-84059-071-9. Segons els traductors, és facsímil i traducció de l'edició del 1760:
Referències[modifica]
- ↑ «Tomàs Carrera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Carrère, Joseph Barthélemy Françoise. Bibliotheque littéraire historique et critique de la médicine ancienne et moderne. vol. II. París: Ruault, librairie, 1776, p. 364-373.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 109. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ M*** docteur en médecine de l'université de Perpignan. Question de médecine dans laquelle on examine si la théorie de la botanique ou la connoissance des plantes est nécessaire a un medecin ?. Narbonne: imp. de Guillaume Besse, 1740.[Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 «Thomas Carrère, al fitxer d'autoritats de la "Bibliothèque National de France"» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «Fitxa de De morbis cutaneis = Des maladies de la peau al web Biusante» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «Tractatus duo pathologici... al web "Europeanna"» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ Barbier, Ant.-Alex. Dictionnaire des ouvrages anonymes. París: P. Daffis, 1872-1879.