Tomàs Ripoll
 Retrat de Fra Tomàs Ripoll fet a l'aiguafort i burí a partir d'un dibuix d'Hipòlit Rovira i gravat de Miquel Sorelló (1729)  | |||||||||||
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1655 Tarragona (Imperi Espanyol) | ||||||||||
| Mort | 22 setembre 1747 (91/92 anys) Roma (Estats Pontificis) | ||||||||||
| Sepultura | Convent de Santa Caterina | ||||||||||
| General de l'Orde Dominic | |||||||||||
| 18 de maig del 1725 – 22 de setembre del 1742 (†) | |||||||||||
← Agustín Pipia Antonin Brémond → | |||||||||||
| Provincial Dominic d'Aragó | |||||||||||
| En el càrrec des de 1722 | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà | ||||||||||
| Orde religiós | Dominics | ||||||||||
| Obra | |||||||||||
Obres destacables Bullarium Ordinis (1729-40) | |||||||||||
| |||||||||||
Tomàs Ripoll (Tarragona, 1655 - Roma, 22 de setembre del 1747)[1] fou el General de l'Orde dels Predicadors entre 1725 i 1747. Tomàs Ripoll era un dominic contemplatiu originari de Tarragona a la província d'Aragó.[2] El 1699 fou escollit prior del Convent de Santa Caterina (Barcelona) quan ja era qualificador del Tribunal de la Santa Inquisició.[1] Fou socius de dos dels mestres del seu orde, Antonin Cloche el 1702 amb el títol "Provincial de la Terra Santa",[3] i Agustín Pipia.
El 1722 Ripoll fou elegit provincial de la província eclesiàstica d'Aragó.[3] El Capítol General de l'orde dominic fet a Bolonya el 18 de maig del 1725 l'escollí General.[1][2] Com a General, Ripoll no feu visites, va supervisar la finalització dels documents històrics de l'orde dominic,[2] i finançà les obres de reparació del convent de Santa Caterina ocorreguts per causa del setge de Barcelona (1713-1714) i procurà els fons per a la continuació de les obres constructives del Convent de Sant Domènec de Vic.[4] La controvèrsia jansenista s'aguditzà durant el seu període com a General.[2][5][6] El 1740 l'amic de Ripoll (i també germà dominic) Prospero Lorenzo Lambertini va ser elegit papa, prenent el nom papal de Benet XIV.[2] Durant la seva etapa com a General de l'orde també publicà algunes obres de caràcter teològic com Bullarium ordinis FF. Praedicatorum, sub auspiciis SS. D. N. D. Benedicti XIII, ponificis maximi, ejusdem ordinis (Hieronymus Mainard, Roma, 1740) editat conjuntament amb Antonin Brémond en diversos volums; o Officium hebdomadae sanctae juxta ritum sac. ord. praedicator (typis Hieronymi Mainardi, Roma, 1741).
Mort a la "Ciutat Eterna" el 1747 als 95 anys [2][3] arribà la notícia de la seva defunció a Barcelona el dia 17 d'octubre d'aquell any i l'11 de desembre s'instal·la al Convent de Santa Caterina (Barcelona) un monumental túmul esculpit de més de vuit metres de base i gairebé disset metres d'alçada, de caràcter barroc per a commemorar-ne la memòria i celebrant-s'hi unes exèquies al cap de set dies fetes pel pare Lleonart llavors prior de Santa Caterina[1] i que foren publicades en paper a Barcelona.[7] A Mèxic també s'hi realitzaren actes de commemoració.[8]
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva una obra que va formar part de la biblioteca personal de Ripoll,[9] així com un exemple de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[10]
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pérez Santamaría, Aurora «Simbología en el túmulo del Padre Tomás Ripoll». Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología: BSAA, Tom 55, 1989, pàg. 489-499. ISSN: 0210-9573.
PDF castellà
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Benedict M. Ashley
- ↑ 3,0 3,1 3,2 http://www.dominicos.org/familia-dominicana/frailes/notas-historicas/maestros-de-la-orden Arxivat 2010-02-14 a Wayback Machine.
- ↑ Fèlix Torres Amat n'avala la versemblança en atribuir l'escut que hi ha sobre una de les seves portes per la part de la façana com l'escut del p. Tomàs Ripoll al seu llibre Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Volum 1, pàg. 544
- ↑ Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917): aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 256–257. ISBN 978-84-7826-470-4.
- ↑ Serrano Rodríguez, Eugenio. Toledo y los Dominicos en la época medieval: Instituciones, economía, sociedad. Universidad de Castilla La Mancha, 7 d'octubre de 2014, p. 30. ISBN 978-84-9044-090-2.
- ↑ Breve, y descriptiva relacion de las solemnes exequias, que la religiosa comunidad del convento de santa Cathalina virgen, y martyr de Barcelona, consagro a la venerabile memoria del ...reverendissimo Fr. Thomas Ripoll, maestro general de toda la Orden de Predicadores. Con la oracion funebre, y panegyrica, que dixo el M.R.P.M. Fr. Juan LLeonart, .., Juan Jolis, à los Algodoneros, 1748
- ↑ Oracion panegyrica en las honras, que celebrò el convento de S. Jacintho, Orden de Predicadores A N. R.mo. P. M. Gl. Fr. Thomas Ripoll, dia 23. de Diciembre del año de 1748. Dixola el R. P. Fr. Pedro Gonzalez. De Figueredo, doctor en sagrada theologia por la Universidad de Caracas, por la Viuda de don Joseph Bernardo de Hogal: Calle de las Capuchinas, Mèxic, 1749
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic[Enllaç no actiu]». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Base de dades Antics posseïdors: Ripoll, Tomàs, 1655-1747». [Consulta: 29 abril 2020].
Enllaços externs[modifica]
- «Tomàs Ripoll». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.