Vés al contingut

Tomàs de Vio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTomàs de Vio
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1469 Modifica el valor a Wikidata
Gaeta (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1534 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Gaeta
13 abril 1519 – 9 agost 1534
← Fernando Herrera (en) Tradueix – Esteban Gabriel Merino →
Diòcesi: bisbat de Gaeta
Arquebisbe de Palerm
1r maig 1518 (Gregorià) – 19 desembre 1519
← Francesc de Remolins – Jean de Carondelet →
Cardenal
1r juliol 1517 (Gregorià) – 9 agost 1534
Mestre de l'Orde de Predicadors
1508 – 1517
← Jean Clérée (en) Tradueix – García de Loaysa y Mendoza → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1518 (Gregorià)–), sacerdot catòlic (1491 (Gregorià)–), professor universitari, frare, filòsof, teòleg, diplomàtic, teòleg catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióNiccolò Fieschi Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1r octubre 1523conclave de 1523
28 desembre 1521Conclave de 1521-22 Modifica el valor a Wikidata

Tomàs de Vio O.P. (20 de febrer de 1469, Gaeta - † 10 d'agost de 1534, Roma) també conegut com a Cardenal Gaietà o Gaetano (en italià), fou un cardenal, Mestre General de l'Orde de Predicadors i diplomàtic de la Santa Seu.[1]

Biografia

[modifica]

El 1484 entrà amb els dominics al monestir de Gaeta, on prengué el nom de Tomàs, i prosseguí els estudis de teologia i filosofia a Nàpols, Bolonya i Pàdua.

Fou professor de teologia a les universitats de París i de Roma, i en aquest camp va adquirir una notable fama després d'un debat públic amb Pico della Mirandola a Ferrara el 1494.

Des del 1508 fins al 1518 fou Mestre General de l'Orde i conseller dels papes, demostrà un gran zel en defensar els drets papals contra el Concili de Pisa, en una sèrie de publicacions que foren prohibides per La Sorbona i cremades per ordre del rei Lluís XII de França.

El 1517 el papa Lleó X l'elevà al càrrec de cardenal i el nomenà arquebisbe de Palerm. El 1518 fou fet arquebisbe de Gaeta. Aquell any fou enviat a Alemanya com a legat pontifici per participar en la Dieta de Frankfurt, on buscà frenar la naixent Reforma Protestant de Martí Luter.

El 1519 tornà a Roma sense haver convençut Luter d'abandonar els seus propòsits de cisma, i ajudà el papa a redactar la butlla Exsurge Domine dirigida a contrarestar el creixement de la reforma luterana.

Del 1523 al 1524 organitzà la resistència contra els turcs a Alemanya, Polònia i Hongria. El 1527 fou fet presoner durant el Saqueig de Roma pels lansquenets, enviats a Itàlia per Carles V per castigar Climent VII per la traïció a la seva paraula. Tot i així fou alliberat.

El 1534 pronuncià la sentència definitiva sobre la validesa del matrimoni d'Enric VIII d'Anglaterra i Caterina d'Aragó, i aquell mateix any va morir.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cuccia, Emiliano Javier «Tomás de Vio Cayetano, o la modernidad en letras medievales». Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, Vol 34, Núm. 3, 2017 [Consulta: 30 desembre 2017].
Precedit per:
Juan Cleré		 Mestre General de l'Orde de Predicadors
1508 - 1518		 Succeït per:
García de Loaysa y Mendoza
Precedit per:
Achille Grassi		 Cardenal prevere de San Sisto
6 de juliol de 1517 - 14 de març de 1534		 Succeït per:
Nikolaus von Schönberg
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomàs_de_Vio&oldid=37886260»