Tomàs de Vio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomàs de Vio
Thomas Cajetan Kupferstich.jpg
Nom original (it) Tommaso De Vio
Biografia
Naixement 20 febrer 1469
Gaeta (Itàlia)
Mort 9 agost 1534 (65 anys)
Roma
  Arquebisbe catòlic 

1r maig 1518 (Gregorià) –

  Bisbe catòlic 

1r maig 1518 (Gregorià) –
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

1r juliol 1517 (Gregorià) –
  Mestre General de l'Orde de Predicadors 


  Bisbe diocesà 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Universitat de Pàdua
Activitat
Ocupació Filòsof, sacerdot catòlic i dominic
Ocupador Universitat de Pàdua
Orde religiós Orde dels Predicadors
Consagració Nicolas Fieschi
Participà en
1523 (Gregorià)conclave de 1523
28 desembre 1521Conclave de 1521-22
Modifica les dades a Wikidata

Tomàs de Vio O.P. (20 de febrer de 1469, Gaeta - † 10 d'agost de 1534, Roma) també conegut com a Cardenal Gaietà o Gaetano (en italià), fou un cardenal, Mestre General de l'Orde de Predicadors i diplomàtic de la Santa Seu.[1]

Biografia[modifica]

El 1484 entrà amb els dominics al monestir de Gaeta, on prengué el nom de Tomàs, i prosseguí els estudis de teologia i filosofia a Nàpols, Bolonya i Pàdua.

Fou professor de teologia a les universitats de París i de Roma, i en aquest camp va adquirir una notable fama després d'un debat públic amb Pico della Mirandola a Ferrara el 1494.

Des del 1508 fins al 1518 fou Mestre General de l'Orde i conseller dels papes, demostrà un gran zel en defensar els drets papals contra el Concili de Pisa, en una sèrie de publicacions que foren prohibides per La Sorbona i cremades per ordre del rei Lluís XII de França.

El 1517 el papa Lleó X l'elevà al càrrec de cardenal i el nomenà arquebisbe de Palerm. El 1518 fou fet arquebisbe de Gaeta. Aquell any fou enviat a Alemanya com a legat pontifici per participar en la Dieta de Frankfurt, on buscà frenar la naixent Reforma Protestant de Martí Luter.

El 1519 tornà a Roma sense haver convençut Luter d'abandonar els seus propòsits de cisma, i ajudà el papa a redactar la butlla Exsurge Domine dirigida a contrarestar el creixement de la reforma luterana.

Del 1523 al 1524 organitzà la resistència contra els turcs a Alemanya, Polònia i Hongria. El 1527 fou fet presoner durant el Saqueig de Roma pels lansquenets, enviats a Itàlia per Carles V per castigar Climent VII per la traïció a la seva paraula. Tot i així fou alliberat.

El 1534 pronuncià la sentència definitiva sobre la validesa del matrimoni d'Enric VIII d'Anglaterra i Caterina d'Aragó, i aquell mateix any va morir.

Referències[modifica]

  1. Cuccia, Emiliano Javier «Tomás de Vio Cayetano, o la modernidad en letras medievales». Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, Vol 34, Núm. 3, 2017 [Consulta: 30 desembre 2017].


Precedit per:
Juan Cleré
Mestre General de l'Orde de Predicadors
1508 - 1518
Succeït per:
García de Loaysa y Mendoza