Tomàs de Vio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomàs de Vio
Thomas Cajetan Kupferstich.jpg
Nom original(it) Tommaso De Vio modifica
Biografia
Naixement20 febrer 1469 modifica
Gaeta (Itàlia) modifica
Mort9 agost 1534 modifica (65 anys)
Roma modifica
Arquebisbe catòlic
1r maig 1518 (Gregorià) –
Diòcesi: Q1365235
Bisbe catòlic
1r maig 1518 (Gregorià) –
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
1r juliol 1517 (Gregorià) –
Mestre General de l'Orde de Predicadors
Bisbe diocesà

Diòcesi: Q1364506
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica modifica
FormacióUniversitat de Pàdua modifica
Activitat
OcupacióFilòsof, sacerdot catòlic i dominic modifica
OcupadorUniversitat de Pàdua modifica
Orde religiósOrde dels Predicadors modifica
ConsagracióNicolas Fieschi modifica
Participà en
1523 (Gregorià)conclave de 1523
28 desembre 1521Conclave de 1521-22 modifica
Modifica les dades a Wikidata

Tomàs de Vio O.P. (20 de febrer de 1469, Gaeta - † 10 d'agost de 1534, Roma) també conegut com a Cardenal Gaietà o Gaetano (en italià), fou un cardenal, Mestre General de l'Orde de Predicadors i diplomàtic de la Santa Seu.[1]

Biografia[modifica]

El 1484 entrà amb els dominics al monestir de Gaeta, on prengué el nom de Tomàs, i prosseguí els estudis de teologia i filosofia a Nàpols, Bolonya i Pàdua.

Fou professor de teologia a les universitats de París i de Roma, i en aquest camp va adquirir una notable fama després d'un debat públic amb Pico della Mirandola a Ferrara el 1494.

Des del 1508 fins al 1518 fou Mestre General de l'Orde i conseller dels papes, demostrà un gran zel en defensar els drets papals contra el Concili de Pisa, en una sèrie de publicacions que foren prohibides per La Sorbona i cremades per ordre del rei Lluís XII de França.

El 1517 el papa Lleó X l'elevà al càrrec de cardenal i el nomenà arquebisbe de Palerm. El 1518 fou fet arquebisbe de Gaeta. Aquell any fou enviat a Alemanya com a legat pontifici per participar en la Dieta de Frankfurt, on buscà frenar la naixent Reforma Protestant de Martí Luter.

El 1519 tornà a Roma sense haver convençut Luter d'abandonar els seus propòsits de cisma, i ajudà el papa a redactar la butlla Exsurge Domine dirigida a contrarestar el creixement de la reforma luterana.

Del 1523 al 1524 organitzà la resistència contra els turcs a Alemanya, Polònia i Hongria. El 1527 fou fet presoner durant el Saqueig de Roma pels lansquenets, enviats a Itàlia per Carles V per castigar Climent VII per la traïció a la seva paraula. Tot i així fou alliberat.

El 1534 pronuncià la sentència definitiva sobre la validesa del matrimoni d'Enric VIII d'Anglaterra i Caterina d'Aragó, i aquell mateix any va morir.

Referències[modifica]

  1. Cuccia, Emiliano Javier «Tomás de Vio Cayetano, o la modernidad en letras medievales». Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, Vol 34, Núm. 3, 2017 [Consulta: 30 desembre 2017].


Precedit per:
Juan Cleré
Mestre General de l'Orde de Predicadors
1508 - 1518
Succeït per:
García de Loaysa y Mendoza