Tomás Antônio Gonzaga

De Viquipèdia
Infotaula de personaTomás Antônio Gonzaga
Thomaz Antonio Gonzaga.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 agost 1744 Modifica el valor a Wikidata
Miragaia (Portugal) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1810 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
illa de Moçambic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Coïmbra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, activista polític, jurista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
MovimentArcadisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaDirceu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Tomás Antônio Gonzaga (Miragaia, Porto, 11 d'agost de 1744Illa de Moçambic, c. 1810), també conegut pel pseudònim Dirceu, va ser un jurista, poeta i activista polític participant de la Conspiració Mineira, moviment per la independència de Minas Gerais.

Se'l considera el més preeminent dels poetes neoclàssics i encara avui és estudiat en escoles i universitats per la seva òpera magna Marília de Dirceu.[1] És patró de la cadira 37 de l'Acadèmia Brasilera de les Lletres.[2]

Biografia[modifica]

Portugal (1744-1782)[modifica]

Primers anys[modifica]

Va néixer a Miragaia, una petita localitat portuguesa que actualment pertany al terme municipal de Porto. El seu pare fou João Bernardo Gonzaga, un magistrat nascut al Brasil.[3] La seva mare fou Tomásia Isabel Clark, portuguesa d'ascendència anglesa, qui va morir abans que en Tomás Antônio complís un any. Era el petit de set germans.[4] Pare i fills van marxar l'any 1751 al Brasil, primer a Pernambuco i després a Bahia, on va estudiar al col·legi dels Jesuïtes de Salvador.[5]

Estudis de Dret i primers treballs[modifica]

L'any 1761, va tornar a Portugal per cursar Dret a la Universitat de Coimbra, seguint les passes del seu pare, graduant-se en Lleis el 1768.[6] Amb la intenció d'esdevenir professor en aquella universitat i va escriure la tesi «Tractat de Dret Natural», en la que defensava l'assumpte sota el punt de vista tomista i que va dedicar al Marquès de Pombal.[7][8] Posteriorment va canviar de meta, i enlloc de convertir-se en professor, va optar per la magistratura, exercint el càrrec de jutge a la ciutat de Beja, a Portugal.[5]

Brasil (1782-1792)[modifica]

Estada a Minas Gerais[modifica]

Quan va tornar al Brasil, l'any 1782, va ser destinat a Vila Rica, actual ciutat d'Ouro Preto (estat de Minas Gerais), on va exercir d'Ouvidor de difuntos e ausentes (un càrrec públic que desenvolupava funcions tals com marmessor, defensor del poble, recaptador d'impostos i jutge).[3][9]

Fou llavors, amb 38 anys, quan va conèixer l'adolescent Maria Doroteia Joaquina de Seixas Brandão, de 15. Segons molts historiadors, Gonzaga es va inspirar en ella per crear el personatge central de Marília de Dirceu, malgrat que no hi ha unanimitat al respecte.[8]

El llibre Cartas Chilenas.

El 1786 va obtenir una plaça com a desembargador de Bahia (equivalent a un jutge de l'Audiència Provincial espanyol actual), de tal manera que resol demanar la mà de Maria Doroteia, marcant la data de l'enllaç pel mes de maig de 1789.[10] La parella va patir una gran oposició per part de la família de la núvia, ja que la posició financera de Tomás Antônio era inferior a la d'ella i, a més, es tractava d'un treballador públic que podia ser traslladat en qualsevol moment a Salvador.[5]

Cartas chilenas[modifica]

Durant la seva estància a Minas, va escriure Cartas chilenas, una dotzena de poemes epistolars de caràcter satíric, amb una agressiva crítica al govern colonial. En aquestes missives, l'autor es posava en la pell de Critilo, un xilè que escrivia al seu amic madrileny Doroteu, queixant-se del governador Fanfarrão Minésio.[3]

Participació a la Inconfidência Mineira[modifica]

El mateix 1789 (tres setmanes abans de la data del casament), Tomás Antônio Gonzaga va involucrar-se en la Conspiració Mineira (Inconfidência Mineira o Conjuração Mineira, en portuguès brasiler), que fou la primera revolta pro-independència de Minas Gerais, junt a Cláudio Manuel da Costa, Joaquim José de Silva Xavier "Tiradentes" o Alvarenga Peixoto, entre altres.[11] Un dels participants va delatar la resta, que van ser arrestats el 9 de maig i acusats de traïció.[12] Gonzaga va ser empresonat a la fortalesa situada a l'illa de Les Cobres, a la llavors capital del país, Rio de Janeiro, on va ser jutjat i sentenciat, veient com tots els seus béns eren confiscats.[1]

Va ser, per tant, separat de la seva promesa, Maria Doroteia. Ella, que també formava part de la conspiració, no va arribar a ser encausada. La seva família va trencar definitivament el compromís dels nuvis i va marxar a residir a la casa pairal, on Maria Doroteia va recluir-se i on va morir l'any 1853.[10]

Presó i exili[modifica]

Va romandre en reclusió per tres anys, durant els quals hauria escrit la major part de les lires que se li atribueixen (les corresponents a la segona part de l'obra), doncs no hi ha registres de signatura en cap dels manuscrits.[13] L'any 1792, a petició personal de la Reina Maria I de Portugal, la seva pena és commutada pel bandejament.[1]

El mateix any en què surt de presó, es publica a Lisboa la primera part de Marília de Dirceu, amb 33 lires. No es té certesa de si l'autor d'aquesta primera part va ser el propi Gonzaga o si va ser obra d'algú altre, car els anàlisis del text indiquen que aquest no es va escriure des d'una cel·la, com sí succeeix amb la segona part de l'obra. També existeix la teoria que fossin escrites un any abans dels afers de la Conspiració.[10]

Moçambic (1792-1810)[modifica]

Mostra de l'arquitectura colonial portuguesa a Moçambic (Palácio de São Paulo).

Per complir la seva sentència de bandejament, el poeta és traslladat a la costa oriental d'Àfrica, a Moçambic, a fi de complir una sentència de deu anys. A la colònia africana treballa com advocat i s'allotja a la casa d'un ric traficant d'esclaus.[1] Només un any després, el 1793, contrau matrimoni amb la filla del negrer, de nom Juliana de Sousa Mascarenhas («persona de moltes dots i poques lletres»),[14] amb qui va tenir dos fills: Ana i Alexandre Mascarenhas Gonzaga.[5] Després d'això, té una trajectòria còmode i ben considerada, ocupant els càrrecs de procurador (fiscal) i de jutge de les Duanes de Moçambic, que era la seva posició quan va morir. No es conserva un registre fiable de la data de la mort de Tomás Antônio Gonzaga, però es calcula que va ser circa 1810.[15]

El 1799, és publicada la segona part de Marília de Dirceu, amb 65 lires més. Gonzaga va ser molt admirat per poetes del Romanticisme com Casimiro de Abreu i Castro Alves. L'any 1812 es va publicar una tercera part de l'obra Marília de Dirceu, però avui se sap que no va ser escrita per Gonzaga.[16]

Característiques literàries[modifica]

Estil[modifica]

La poesia de Tomás Antônio Gonzaga, presenta les típiques característiques arcàdiques i neoclássiques: elements pastorals, bucòlics, la presència d'una Naturalesa amena, l'equilibri, etc.[17] D'altra part, també conté trets pre-romàntics (principalment en la segona part de Marília de Dirceu), com ara les confessions de sentiments personals, l'èmfasi emotiva fora dels cànons del neoclassicisme, la descripció de paisatges genuïnament brasilers, etc. La convivència amb la Il·lustració afegeix al seu estil la preocupació en atenuar les tensions i racionalitzar els conflictes.[18]

Tomás Antônio Gonzaga va escriure versos marcats per les vivències personals, per l'harmonització dels elements racionals i afectius i per un lleuger toc de sensualitat.[19] Segons el prestigiós historiador i crític literari Alfredo Bosi, Gonzaga tenia cura principalment de «trobar la versió literària més justa a les seves preocupacions». Així, «la figura de Marília, els amors encara no realitzats i el pesar per la separació entren només ocasionalment al cançoner de Dirceu», el que diferencia l'autor dels seus col·legues romàntics.[20]

Marília de Dirceu[modifica]

Residència del poeta Tomás Antônio Gonzaga. Des de l'última finestra de la dreta, contemplava la seva promesa, Maria Doroteia Joaquina de Seixas Brandão. Actualment es un museu dedicat a l'escriptor.[21]

Escrita sota el nom de ploma de Dirceu,[18] les lires que va compondre a la seva pastora idealitzada reflecteixen la trajectòria del poeta, a qui l'estada a la presó va servir-li de dic de contenció (la segona part del llibre es va escriure mentre Gonzaga era empresonat). Abans de la seva sentència, en un to de fidelitat, canta la ventura de la iniciació amorosa, la satisfacció de l'amant, que, valorant el moment present, busca la simplicitat del refugi en la naturalesa, tan bon punt europea com mineira. Després de la reclusió, en un to tràgic de desànim, canta l'infortuni, la injustícia (ell es considera innocent), el destí i l'etern consol en l'amor de la figura de Marília.[17] Són compostes en redondilla menor o en decasíl·labs trencats. Expressen la simplicitat i graciós lirisme íntim, originats en la naturalitat i la senzillesa en el tracte dels sentiments i de l'elecció lingüística.[22] Al conferir habilitats poètiques al protagonista, un camperol, qui amaga un element civilitzat, Gonzaga demostra una vegada més les seves diferències amb la filosofia romàntica, doncs segueix el descrit en les regles per a l'escrita d'èglogues dels manuals de poètica de l'època, que instrueixen als poetes que busquen la superació dels antics, imitant-los, utilitzant un jo-líric que s'aproximi a les figures dels pastors, caçadors, pagesos i vaquers.[8]

Segell amb la imatge de Marília.

Marília és descrita a vegades com una noia morena i d'altres, com una rossa. És un dels motius pel qual es dubta que Maria Doroteia inspirès el personatge o, si més no, que fos l'única en fer-ho. A més, creure que el sentiment existent entre el poeta i Maria Doroteia fos la motivació principal per a la confecció dels poemes, és una idea arriscada, tenint en cosideració que aquest pensament no sorgiria fins l'eclosió del Romanticisme, ja en el segle xix. És, doncs, més plausible que la teoria de la inspiració es basés en l'ideal de l'emulació, que configurava el sentiment poètic de l'època, basat en les filosofies retòrico-poètiques vigents on, el poeta, seguint incomptables regles literàries, imitava els poetes antics buscant superar-los. A més, no resulta creïble que el burgés Tomás Antônio tingués el desig de convertir-se en un pastor, cuidar d'ovelles i viure en una barraca dalt d'una muntanya.[20]

És interessant fixar-se en alguns aspectes d'aquesta obra de Gonzaga. Cada lira és una conversa entre Dirceu i la pastora Marília, però, encara que l'obra hi hagi l'estructura d'un diàleg, només Dirceu parla (es tracta d'un monólogo), referint-se a Marília, en general, amb vocatius. Per al crític Antonio Candido, l'obra hauria de titular-se Dirceu de Marília, però el patriarcalisme de Gonzaga mai li permetria declarar-se com l'objecte posseït.[22]

Llegat cultural[modifica]

El compositor Marcos Portugal (1762-1830), favorit del príncep Joan quan la cort reial portuguesa encara romania a Lisboa, va musicar algunes lires de la primera part de Marília de Dirceu, en format de modinha, un gènere operístic sorgit a Portugal i desenvolupat posteriorment al Brasil.[23][24][25]

Tomás António Gonzaga ja ha sigut retratat com un personatge de cinema i de televisió, interpretat per Gianfrancesco Guarnieri en la telenovel·la Dez vidas (1969), per Luiz Linhares en la pel·lícula Os inconfidentes (1972) i per Eduardo Galvão en la pel·lícula Tiradentes (1999).[26][27][28]

Gonzaga és patró de la cadira nº 37 de l'Académia Brasileira de Letras, per elecció de l'escriptor Péricles Eugênio da Silva Ramos.[29]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Lúcia, Carmen. «História Hoje: Há 273 anos, nascia o poeta Tomás Antônio Gonzaga». Agência Nacional, 10-08-2017. [Consulta: 9 abril 2021].
  2. «Membros». Académia Brasileira de Letras. [Consulta: 9 abril 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Biografias - Tomás Antônio Gonzaga» (en portuguès brasiler). UOL - Educação, 26-06-2014. [Consulta: 9 abril 2021].
  4. Bellezi de Oliveira, Clenir. As Cartas chilenas e a literatura engajada. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Diana, Daniela. «Tomás Antônio Gonzaga». TodaMatéria. [Consulta: 9 abril 2021].
  6. «DIRCEU de MARÍLIA: Casa Museu Tomás Antônio Gonzaga, Ouro Preto – Parte I». Ilumine o projeto, 24-04-2020. [Consulta: 9 abril 2021].
  7. Gonzaga, Tomás Antônio. Tratado de direito natural. 1a. ed. São Paulo: Martins Fontes, 2004. ISBN 85-336-1966-9. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Vilarinho, Sabrina. «Tomás António Gonzaga» (en portuguès brasiler). Brasil Escola. [Consulta: 9 abril 2021].
  9. Ricci Camargo, Angélica. «Provedor/Provedoria dos Defuntos e Ausentes». MEMÓRIA DA ADMINISTRAÇÃO PÚBLICA BRASILEIRA, 04-04-2013. [Consulta: 8 abril 2021].
  10. 10,0 10,1 10,2 «MARÍLIA de DIRCEU: Casa Museu Tomás Antônio Gonzaga, Ouro Preto – Parte II». Ilumine o projeto. [Consulta: 9 abril 2021].
  11. Martino, José. 1789 - A Inconfidência Mineira e a Vida Cotidiana nas Minas do Século XVIII. Excalibur ed., 2014. 
  12. Aquino, Rubim Santos Leão de. Um sonho de liberdade : a conjuração de Minas. 1. ed. São Paulo, SP, Brasil: Editora Moderna, 1998. ISBN 85-16-02100-9. 
  13. Dias Laport, Dalmir. «GONZAGA, O VATE ILLUMINISTA DA CONJURAÇÃO MINEIRA (1774 – 1810)». [Consulta: 9 abril 2021].
  14. Pinto Gachineiro, Maria Emilia. Vidas e obras, 2007, p. 341. 
  15. Frazão, Dilva. «Tomás Antônio Gonzaga» (en portuguès brasiler). e biografias. [Consulta: 9 abril 2021].
  16. «Marília de Dirceu» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. [Consulta: 9 abril 2021].
  17. 17,0 17,1 «Gonzaga, Thomaz Antonio» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 1911. [Consulta: 9 abril 2021].
  18. 18,0 18,1 Masson, Celso «Gonzaga, um poeta do iluminismo». Veja, 21-01-1998, pàg. 94,95.
  19. «Tomás Antônio Gonzaga» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. [Consulta: 9 abril 2021].
  20. 20,0 20,1 Bosi, Alfredo. História Concisa da Literatura Brasileira. São Paulo: CULTRIX, 1975, p. 78-89. 
  21. «Casa de Tomás Antônio Gonzaga» (en portuguès brasiler). Ouro Preto. [Consulta: 9 abril 2021].
  22. 22,0 22,1 CANDIDO, Antônio. Na sala de aula: caderno de análise literária. 8. ed. São Paulo: Ática, 2009.
  23. «Marcos Portugal - Obras» (en portuguès brasiler). Música Brasilis. [Consulta: 9 abril 2021].
  24. Oliveira, Fabiano Cardoso de «Subsídios para a interpretação de Marília de Dirceu, atribuída a Marcos Portugal». DISSERTAÇÃO - PPGLA Programa de Pós-Graduação Stricto Sensu em Letras e Artes, 30-03-2016.
  25. «Modinha». Britannica. [Consulta: 9 abril 2021].
  26. Costa, Fábio. «No dia de Tiradentes, relembre a Inconfidência Mineira na teledramaturgia brasileira». UOL - Observatório da TV. [Consulta: 9 abril 2021].
  27. «Os Inconfidentes (1972)». IMDB. [Consulta: 9 abril 2021].
  28. «Eduardo Galvão: Tomás Antônio Gonzaga». IMDB. [Consulta: 9 abril 2021].
  29. «Tomás Antônio Gonzaga» (en portuguès brasiler). Educação - globo.com. [Consulta: 9 abril 2021].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomás Antônio Gonzaga