Tomás Castellano y Villarroya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomás Castellano y Villarroya

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1850 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1906 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Ultramar
18 d'abril de 1895 – 6 de març de 1897
  Ministre d'Hisenda
16 de desembre de 1904 – 27 de gener de 1905
  Governador del Banc d'Espanya
desembre de 1903 – desembre de 1904
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Ministre de finances Espanya
Modifica el valor a Wikidata

Tomás Castellano y Villarroya (Saragossa, 5 de març de 1850 – Madrid, 11 de juny de 1906) fou un polític espanyol, ministre d'Ultramar durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII. S'ha destacat la seva íntima amistat amb Antonio Cánovas del Castillo.[1][2]

Biografia[modifica]

Era copropietari de la banca Villarroya y Castellano, origen del Banco de Aragón (creat en 1910), també era propietari del Diario de Zaragoza. Fou president de la Junta del Pantà de la Peña i del Pantà de Mezalocha, president de la primera Junta constituïda pel traçat del ferrocarril Saragossa-Canfranc, conseller de la Societat General Sucrera d'Espanya i president de la Societat General Alcoholera d'Espanya.[3]

Membre del Partit Conservador, era vinculat a la comarca de Cinco Villas i va ser membre de la diputació de Saragossa de 1878 a 1879 per Eixea i Borja (Aragó). Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per Saragossa en les successives eleccions parlamentàries celebrades en 1879,[4] 1881 (1334 vots, 3er lloc),[5] 1884 (1626 vots, 1.er lloc),[5] 1886 (1492 vots, 2.º lloc),[6] 1891 (9938 vots, 1.er lloc),[7] 1893 (7664 vots),[8] 1896 (12.662 vots),[8] 1898 (12.774 vots),[8] 1899 (8801 vots),[8] 1901 (7789 vots, 1.er lloc)[9] 1903 (6848 vots, 2.º lloc)[10] 1905 (8536 vots, 1.er lloc).[11]

Va ser ministre d'Ultramar als governs que successivament van presidir Antonio Cánovas del Castillo i Marcelo Azcárraga y Palmero entre el 23 de març de 1895 i el 4 d'octubre de 1897, i ministre d'Hisenda entre el 16 de desembre de 1904 i el 27 de gener de 1905 en un gabinet presidit per novament per Azcárraga.[12]

Va ostentar també el càrrec de president del Banc d'Espanya entre l'11 de desembre de 1903 i el 20 de desembre de 1904.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ García Lasaosa, 1977, p. 121.
  2. ↑ El Heraldo de Madrid, año XVII, 5667, 11-06-1906. ISSN: 2171-0090.
  3. ↑ Tomás Castellano Villarroya Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. a Gran Enciclopedia Aragonesa.
  4. ↑ García Lasaosa, 1977, p. 122-123.
  5. ↑ 5,0 5,1 García Lasaosa, 1977, p. 123.
  6. ↑ García Lasaosa, 1977, p. 124-125.
  7. ↑ García Lasaosa, 1977, p. 127.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 García Lasaosa, 1977, p. 129.
  9. ↑ García Lasaosa, 1977, p. 130-132.
  10. ↑ García Lasaosa, 1977, p. 131.
  11. ↑ García Lasaosa, 1977, p. 132.
  12. ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 1r agost 2015].
  13. ↑ García Lasaosa, 1977, p. 135.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomás Castellano y Villarroya


Càrrecs públics
Precedit per:
Buenaventura Abarzuza Ferrer 		Ministre d'Ultramar

1895-1897 		Succeït per:
Segismundo Moret y Prendergast
Precedit per:
José Sánchez Guerra y Martínez 		Governador del Banc d'Espanya

1903-1904 		Succeït per:
Manuel Allendesalazar Muñoz
Precedit per:
Guillermo Joaquín de Osma y Scull 		Ministre d'Hisenda

1904-1905 		Succeït per:
Antonio García Alix
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomás_Castellano_y_Villarroya&oldid=32683114»