Tomás Domínguez Arévalo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTomás Domínguez Arévalo
Conde de Rodezno.png
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
20 d'abril de 1916 – 2 de maig de 1919
Circumscripció Aoiz
 Diputat al Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Navarra
 Ministre de Justícia[1]
COA Spain 1945 1977.svg
30 de gener de 1938 – 9 d'agost de 1939
 Procurador en Corts
COA Spain 1945 1977.svg
16 de març de 1943 – 24 d'abril de 1946
Apartat Consellers Nacionals
 Vicepresident de la Diputació Foral de Navarra
Escudo de Navarra con laureada.svg
16 de maig de 1940 – abril de 1949
← Juan Pedro Arraiza Baleztena
José María Arellano Igea →
Dades biogràfiques
Naixement Tomás Domínguez Arévalo
26 de setembre de 1882
Madrid
Mort 10 d'agost de 1952(1952-08-10) (als 69 anys)
Villafranca (Navarra)
Activitat professional
Ocupació Escriptor, polític i advocat
Altres dades
Partit polític Carlí Flag of Cross of Burgundy.svg
FET de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Pare Tomás Domínguez Romera
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Tomás Domínguez Arévalo, més conegut pel seu títol nobiliari de comte de Rodezno (Madrid, 26 de setembre de 1882 - Villafranca, Navarra, 10 d'agost de 1952), fou un polític espanyol d'ideologia carlina tradicionalista i franquista.

Biografia[modifica]

Era d'origen navarrès per part de la seva mare, la comtessa de Rodezno, esposa de Tomás Domínguez Romera.

Va estudiar la carrera de Dret a Madrid, on es llicencià en 1904 i fou un important terratinent. Va iniciar la seva carrera política com a alcalde de Villafranca i posteriorment va ser diputat a Corts per Aoiz en 1916 i 1918. Senador en 1921 i 1923. Durant el període de la Segona República de 1931 a 1936 va ser diputat per Navarra. Encara que inicialment va donar suport a l'Estatut Basc finalment se'n va convertir en un aferrissat enemic, perquè considerava que havia de ser confessional. Va abandonar la comissió de Reforma Agrària i va fundar la Asociación de Terratenientes de Navarra, amb la intenció d'anul·lar les reclamacions dels jornalers.

Va ser monàrquic tradicionalista, arribant a presidir la Junta Suprema del partit. Enemic declarat de la República, va estar implicat en la intent de cop d'estat de José Sanjurjo en 1932.[2] Posteriorment va negociar amb Emilio Mola la participació del tradicionalisme en l'aixecament militar de juliol de 1936. Va estar present en les negociacions per a la unificació de Falange i el Tradicionalisme.

En 1938, en plena Guerra Civil va ser nomenat Ministre de Justícia, derogant la legislació republicana, per a posar les bases del nou règim dictatorial. Va modificar el Codi Penal, va reintegrar en els seus llocs als antics jutges, es van reconstruir els Registres de Propietat, va derogar les disposicions relatives al matrimoni civil i condició de la dona casada, va restaurar la Companyia de Jesús... Va cessar en el càrrec el setembre de 1939. En 1940 va ser designat Diputat foral per la merindad de Tudela, corresponent-li per majoria d'edat la vicepresidència de la Diputació, càrrec que va ocupar fins a 1948. El van nomenar Fill Predilecte de Navarra i després de la seva mort Francisco Franco el va nomenar Gran d'Espanya (1 d'octubre de 1952).

A més de la seva labor política, també va escriure sobre història. En 1909 va publicar la seva primera obra monogràfica: Los Teobaldos de Navarra. Ensayo de crítica histórica, a la qual haurien de seguir De tiempos lejanos, glosas históricas (navarras medievales), La princesa de Beira y los hijos de D. Carlos, Carlos VII, duque de Madrid, La propiedad privada en Navarra y un informe sobre la reforma tributaria, El Dr. Navarro D. Martín de Azpilcueta. Amb motiu de la seva recepció en la Reial Acadèmia de la Història en 1944 va llegir el discurs Austrias y Albrets ante la incorporación de Navarra a Castilla. Va ser el fundador i primer president de la Institució "Principe de Viana".

Homenatge[modifica]

Cartell de la plaça Conde Rodezno de Pamplona al·lusiva a Tomás Domínguez Arévalo. Aquestes plaques han estat substituïdes per altres genèriques al títol nobiliari al juny de 2009.

En el Segon Eixample de Pamplona se li va dedicar durant el Franquisme una plaça en la seva memòria amb la denominació de "Plaza Conde Rodezno", amb la imponent presència del Monument als Caiguts en homenatge als morts en combat en el bàndol revoltat. Al març de 2009 per complir la llei de Memòria Històrica i la llei de Símbols de Navarra l'ajuntament de Pamplona va aprovar, per part de Nafarroa Bai (Na Bai), Partit Socialista de Navarra (PSN) i els regidors no adscrits triats per Acció Nacionalista Basca una modificació del canvi de nom a la qual es va oposar Unió del Poble Navarrès (UPN). Adduint que aquesta era una atribució exclusiva de l'alcaldessa, Yolanda Barcina, actual presidenta és d'UPN, aquesta va signar la resolució per la qual la plaça deixava d'honrar personalment a Tomás Domínguez Arévalo i passava a portar el nom del títol nobiliari, Conde de Rodezno, de manera general.[3] Donada aquesta argúcia legal per mantenir el nom de la plaça, NaBai i PSN van recórrer davant el Tribunal Administratiu de Navarra,.[4] En el mes de setembre el Tribunal va desestimar el recurs per no constituir el nom de la plaça una exaltació del franquisme, donada la redefinició del seu nom.[5] En el mes de juny de 2009 es van canviar els cartells de la plaça per uns altres en què s'al·ludeix a la creació del títol nobiliari en 1790.

Així mateix el Monument de Navarra als Morts de la Croada, més conegut com a Monument als Caiguts, en la cripta dels quals es conserven els mausoleus dels generals colpista Sanjurjo i Mola, es manté obert i va ser rebatejat per Yolanda Barcina, quan era alcaldessa d'UPN, com a "Sala d'Exposicions Conde de Rodezno".

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomás Domínguez Arévalo Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Diversos autors (1988). Gran Enciclopedia Larousse. Barcelona: Planeta. ISBN 84-320-7370-9.
  • Diversos autors (2004). Navarra 1936. De la esperanza al terror. Tafalla: Altaffaylla. ISBN 84-930957-9-6


Càrrecs públics
Precedit per:
José Cortés López
Ministre de Justícia
Escut de l'estat espanyol

1938- 1939
Succeït per:
Esteban de Bilbao Eguía
Precedit per:
Juan Pedro Arraiza Baleztena
Vicepresident de la Diputació Foral de Navarra
Escudo de Navarra con laureada.svg

1940- 1949
Succeït per:
José María Arellano Igea
Premis i fites
Precedit per:
Francisco Rodríguez Marín
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Medalla 12

1944- 1952
Succeït per:
Jesús Pabón y Suárez de Urbina