Tomás Fernández Grajal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTomás Fernández Grajal
Modifica dades a Wikidata

Tomás Fernández Grajal (Madrid, 15 de desembre de 1839 - idem. 1914) fou un músic espanyol.

Tomás junt amb el seu germà Manuel començaren estudiar pintura i música des de molt petits, primer amb el seu pare i en acadèmies. El 1952 ingressà en el Conservatori de la capital d'Espanya, tenint per mestre de piano amb Mendizábal i Pedro Albéniz, acompanyament amb Aguado, harmonia amb Gil i composició amb Arrieta. Tomás aconseguí el segon premi de piano.

El 1862, mentre encara era estudiant de composició, fou nomenat repetidor auxiliar en les classes de piano, a proposta del seu professor Mendizabal, amb el que quedava a càrrec d'algunes de les classes de piano elemental i formaria part d'alguns tribunals d'exàmens de piano orgue i arpa, feina que desenvolupà fins al 1866. Manuel es dedicà de ple al piano. En el terreny de la composició, a més de compondre diverses sarsueles i una òpera, va escriure nombroses peces breus per a piano i per a cant i piano; obres religioses, balades, havaneres i himnes.

El 1868, Tomás fou nomenat professor auxiliar de la classe superior del conservatori. Ja no deixaria de donar classes fins els seu decés el 1914, tenint deixebles com Chapí, Soutullo, Espino, Arín, Montalbán, Mondejar, Arenal, Baudot o Yuste.

El 1863, Tomás coneixeria un dels seus ídols i referents musicals: Giuseppe Verdi, el qual havia estat convidat assistir a l'estrena en el Teatre Reial de la seva òpera La forza del destino. En el conservatori se celebrà un concert en el seu honor, comptant amb la presencia de l'homenatjat (10 de febrer de 1863). El concert començà amb un himne de lloança a Verdi, compost expressament per a l'ocasió, amb lletra del llavors director del conservatori Ventura de la Vega i música de Tomás Fernández Grajal, elegit pels professors de composició Eslava i Arrieta. L'himne fou interpretat pels alumnes de cant, solfeig i conjunt instrumental, mentre que l'orquestra fou reforçada pels professors del conservatori. Fou tot un èxit i Verdi Felicità Tomás personalment, dedicant-li molts elogis.

La petja de Verdi i també la de Donizetti són palpables en l'obra de Tomás Fernández, el qual resta ressenyat en algunes crítiques a les seves òperes i sarsueles, però també resta latent en la seva producció per a piano, sobre tot per les fantasies sobre temes operístics.

Un any després de la visita de Verdi, els germans Fernández Grajal escriviren junt amb el seu professor Arrieta i diversos condeixebles de les classes de composició.

Extracte d'obres[modifica]

  • El Viejo Telémaco, òpera bufa, junt amb el seu germà Manuel i d'altres companys músics del Centre musical;
  • Una venganza, òpera, junt amb el seu germà;
  • Por echarlas de Tenorio, las fieras de Su Alteza, sarsuela junt amb el seu germà;
  • ¿Quien me compra un lio?, sarsuela junt amb el seu germà;
  • Un David callejero, sarsuela junt amb el seu germà;
  • Travesuras amorosas, sarsuela, junt al seu germà i llibret de Mariano Capdepón;
  • Manicomio político de Madrid a la Luna, sarsuela junt amb el seu germà;
  • La pequeña vía, sarsuela junt amb el seu germà;
  • En el ambigú, sarsuela junt amb el seu germà;
  • Al pozo..., sarsuela junt amb el seu germà;
  • El collar de perlas, sarsuela junt amb el seu germà, llibret de Nogués i Revenga, amb música adaptada de La Fiancée du Roi de Garbe d'Auber;
  • Las Hilanderas, scherzo;
  • La primavera, alborada;
  • Tarde de estïo, canzonetta;
  • El príncipe de Viana, òpera.

Els tipus de fantasies que escrivía Tomás Fernández Grajal, eren molt del gust dels aficionats, doncs permetien apropar aquestes grans obres als pianistes aficionats. En qualsevol cas, durant l'època de 1870 els germans Grajal recolliren grans èxits amb les seves sarsueles originals i es llegeixen crítiques que els hi són molt favorables, assenyalant-los com a grans promeses de la música espanyola i apuntant que la música d'aquestes sarsueles sol ser molt superior als llibrets i als teatres en els que es representen.

El 1880, a proposta de Chapí, Tomás prengué part activa en un ambiciós projecte: arrendar un teatre i contractar artistes espanyols per a representar òperes nacional. El projecte fracassà per manca de qualitat artística. Després de la lluita per l'estrena de la seva òpera El príncipe de Viana, Tomás Fernández es dedicà íntegrament al conservatori i no tornaria a donar cap obra per al teatre, desistint d'escriure més òperes.

Fins a la seva mort, els germans Fernández Grajal, van mantenir viu el sentiment de fomentar la música i sobretot l'espanyola.

Referències[modifica]

  • www.elcantodelamusa.com/docs/2012/abril/doc1_loscompositores.pdf