Tomás Germinal Gracia Ibars

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomás Germinal Gracia Ibars
Biografia
Naixement24 agost 1919 modifica
Barcelona modifica
Mort10 maig 1991 modifica (71 anys)
Montpeller (França) modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, anarquista i esperantista modifica

Tomás Germinal Gracia Ibars (Barcelona, 24 d'agost de 1919 - Montpellier, França, 10 de maig de 1991) va ser un escriptor anarquista i esperantista català.[1] És conegut pel seu pseudònim Víctor García.

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

Germinal Gracia va néixer a una família modesta a la Vila de Gràcia, a la cantonada del carrer Torrijos amb el carrer Ciudad Real.[2] De petit va anar a viure a Mequinensa, perquè els seus pares eren aragonesos.[3]

Des de molt jove va ser membre de les Joventuts Llibertàries de Gràcia i de la CNT. Amb algun dels seus companys com Abel Paz, Federico Arcos, Liberto Sarrau, José Peirats o Antonio Téllez va fundar el grup d'afinitat Los Quijotes del Ideal, que s'oposava a la col·laboració dels anarquistes al govern i serien molt influents a tota la península.[4]

A la guerra civil va haver de falsificar la signatura del seu pare perquè només tenia 17 anys i va formar part de la Columna los Aguiluchos. Al Front d'Aragó va participar en els atacs de El Cementerio i El Carrasacal a Osca. Degut a la militarització va tornar a Catalunya i va treballar a una col·lectivitat agrícola a Cervià.[5] Després va formar part de la 26a Divisió (l'antiga Columna Durruti).[4] Al sector del Segre va ser ferit i va ser evacuat.

Exili a França[modifica]

Quan va acabar la guerra, es va exiliar a França. Va passar pels camps de refugiats d'Argelers, Bram i Barcares. Va viure breument a Marsella i va passar per les presons de Marsella i Lió. Va tornar a un camp francès, en aquest cas Le Vernet d'Ariege, des d'on el 1944 va ser enviat a Dachau. Va aconseguir escapar-se del tren abans d'arribar a aquest camp de concentració. Va lluitar uns mesos amb els aliats. Poc després, va participar en el primer Congrés de les Joventuts Llibertàries a Tolosa. Va ser secretari de la Internacional Juvenil Anarquista i va fundar el seu òrgan d'expressió en esperanto Senstatano. També va ser administrador de Solidaridad Obrera i va col·laborar amb el seu òrgan de premsa Ruta. En aquells temps actuava clandestinament a Espanya al costat de joves com Raúl Carballeira o Juan Cazorla (Tom Mix). Fruit d'aquestes accions, haurà de passar vuit mesos a la presó Model de Barcelona.[4]

Veneçuela i viatges arreu del món[modifica]

Torna a França i finalment el 24 juliol de 1948 arriba a Veneçuela. Comença llavors a viatjar, primer per Indoamèrica, com a ell li agradava anomenar-la en lloc de Llatinoamèrica o Iberoamèrica, per incorporar a la població originària. Després emprendria un viatge per tot el món de 5 anys. Esperantista fervent, feia servir la llengua iniciada pel Zamenhof per contactar amb altres llibertaris en qualsevol lloc del planeta. D'aquests viatges van sorgir múltiples llibres.[4]

Després d'un breu retorn a França, s'instal·la definitivament a Veneçuela. Allà seguia escrivint sobre els problemes teòrics de l'anarquisme i publicant Ruta des de Caracas. Va seguir viatjant per tot el món, per visitar coneguts.[4]

Darrers anys[modifica]

Els darrers anys de la seva vida els va passar a Montady, a Occitània.[3] Allà va viure a la Villa Canaima, que compartia amb la família de Josep Peirats.[4] Va morir el 1991 després d'una llarga leucèmia, deixant la seva vídua Marisol, i dues filles Maya i Grecia.[2][3] Tal com recorda la seva filla Maya, a casa seva sempre van parlar català.[2]

A més de Víctor García, a les seves publications va fer servir molts pseudònims, com Germen, Julián Fuentes, G.G. Ibars o Quipo Amauta… Va publicar articles a El Rebelde, Crisol, Ruta, Solidaridad Obrera, CNT, Cenit, Tierra y Libertad, Le Monde Libertaire, Volonta, Umanita Nova, Il Libertario, La Protesta, Castilla Libre, Historia Libertaria, Umbral, Espana Libre, Senstatano, Regeneración, Cultura Proletaria, Polémica, etc.

Obres[modifica]

  • América, hoy. Editorial Americalee (1956)
  • La incógnita de Iberoamérica (1957)
  • El Japón hoy (1960)
  • Excursión sobre los Fundamentos del anarquismo (1961, amb altres autors)
  • Raúl Carballeira (1961)
  • La militancia pide la palabra (1961)
  • Escarceos sobre China (1962)
  • España hoy (1962)
  • Juicio contra Franco (1962)
  • Coordenadas andariegas. México, Panamá y Océano Pacifico (1963)
  • Franco y el quinto mandamiento (1963)
  • El pensamiento anarquista (1963)
  • La internacional obrera (1964 y 1977),
  • El Sudeste asiático (1966), Il Vaticano (1966),
  • El anarcosindicalismo en España (1970, amb Josep Peirats)
  • El protoanarquismo (1971)
  • Las Utopías. De la Arcadia a 1984 (1971)
  • El anarcosindicalismo, suspensión orígenes, apoyo estrategia (1972)
  • Bakunin, hoy (1973)
  • Georges orweliano y apoyo visión apocalíptica del mañana (1973)
  • Las Utopías. Inmersión en el pesimismo (1973)
  • Kropotkin, impacto en el anarquismo (1974)
  • Kropotkin, la sociedad FUE primera (1974)
  • Bakunin (1974)
  • Contestación y anarquismo (1974, con Octavio Alberola)
  • Kotogu, Osugi y Yamaga, tres anarquistas japoneses (1975)
  • Centenario de Barret (1976, con Ángel J. Cappelletti)
  • Museihushugi, el anarquismo japonés (1977)
  • Las Utopías y el anarquismo (1977)
  • Godwin y Proudhon (1977)
  • El pensamiento de P. J Proudhon (1980)
  • Caudillismo, golpismo, militarismos y fascismo en América Latina (1982)
  • La sabiduría oriental (1985)
  • Antología del anarcosindicalismo (1988)
  • Utopías y anarquismo (1992)
  • La FIJL en la lucha (con Felipe Alaiz) (inèdit)
  • Anarquismo de los urbanitas (inèdit)
  • La moral anarquista y el Trabajo moralizador (inèdit)
  • Proyección de Iberia en América (inèdit)
  • Taiji Yamaga (inèdit)
  • Diccionario enciclopédico de militantes anarcosindicalistas (inèdit)
  • El fascismo en Latinoamérica (inèdit)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Víctor García: in memoriam» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Fills i néts de l'exili republicà - Maya Gracia» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Barreiro, Javier. «Víctor García, Germinal de un tiempo que no fue». A: José Ramón Marcuello. Siempre Mequinenza (en castellà). Mequinenza: Ayuntamiento de Mequinenza, 2007, p. 361-363. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Díaz, Carlos. Víctor García, el Marco Polo del anarquismo (en castellà). Madre Tierra, 1993. 
  5. «"Germinal" Is Dead [Obituary of Victor Garcia / Tomás Germinal Gracia Ibars]». KSL: Bulletin of the Kate Sharpley Library, 41, gener 2005.

Enllaços Externs[modifica]