Tomás Gutiérrez Alea

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTomás Gutiérrez Alea
Biografia
Naixement 11 desembre 1928
L'Havana
Mort 16 abril 1996 (67 anys)
L'Havana
Educació Experimental Centre of Cinematography Tradueix
Activitat
Ocupació Director de cinema i guionista
Període d'activitat 1947 –
Premis

IMDB: nm0349425
Modifica les dades a Wikidata

Tomás Gutiérrez Alea (L'Havana, Cuba, 11 de desembre de 192816 d’abril de 1996) és un director de cinema cubà.

Estil de direcció: important director cubà, autor de films crítics sobre la Cuba del seu temps, emprava el cinema com a instrument de canvi polític i social.

El film cubà més famós de tots els temps, Memorias del subdesarrollo (1968), combina retrats, observacions polítiques rotundes i melodrama. Aquest film es convertí en un estendard de la Revolució Cubana de Fidel Castro. Basada en una novel·la d’Edmundo Desnoes, la pel·lícula mostra les vivències sentimentals i les reflexions d’un intel·lectual burgès, aclaparat pels canvis que es produeixen al seu entorn en els dies de la Revolució.

Després de llicenciar-se en Dret, passà dos anys estudiant cinema a Roma quan el neorealisme italià es trobava en el seu apogeu. Començà a realitzar pel·lícules abans de tornar a Cuba, on fou cofundador de l’Institut Cubà d’Art i Indústria Cinematogràfiques (ICAIC). Els directors de l’ICAIC, un organisme creat sota els auspicis de l’Estat, mesclava imatges documentals i de ficció per incitar a l’acció i educar la massa. Això no obstant, el cinema de Gutiérrez Alea tendia a equilibrar l’impuls didàctic amb la reflexió en línia amb la tradició cinematogràfica, com es pot veure en els films Esta Tierra nuestra (1959, Historias de la revolución (1960) i Las doce sillas (1962).

La ja citada Memorias del subdesarrollo, correspon a una època d’auge de les pel·lícules narratives, després de la qual el director mesclà també el documental i la ficció i s’alineà amb els joves cineastes en obres com Una pelea cubana contra los demonios (1972), La última cena (1976) i Hasta cierto punto (1983).

Gutiérrez Alea codirigí la història d’amor homosexual Fresa y chocolate (1994), nominada a l’Oscar, i Guantanamera (1995). Ambdues constitueixen un digne final per una carrera cinematogràfica centrada en les limitacions humanes.

La frase:El cinema proporciona elements per estimular la participació en el procés revolucionari”.

Referències[modifica]

  • Steven Jay Schneider 501 Directores de Cine, pàg. 323. Editorial Grijalbo