Tomás Gutiérrez Alea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomás Gutiérrez Alea
Biografia
Naixement 11 desembre 1928
l'Havana
Mort 16 abril 1996 (67 anys)
l'Havana
Educació Experimental Centre of Cinematography Tradueix
Activitat
Ocupació Director de cinema i guionista
Període d'activitat 1947 –
Premis

IMDB: nm0349425
Modifica les dades a Wikidata

Tomás Gutiérrez Alea (L'Havana, Cuba, 11 de desembre de 192816 d’abril de 1996) és un director de cinema cubà.

Estil de direcció: important director cubà, autor de films crítics sobre la Cuba del seu temps, emprava el cinema com a instrument de canvi polític i social.

El film cubà més famós de tots els temps, Memorias del subdesarrollo (1968), combina retrats, observacions polítiques rotundes i melodrama. Aquest film es convertí en un estendard de la Revolució Cubana de Fidel Castro. Basada en una novel·la d’Edmundo Desnoes, la pel·lícula mostra les vivències sentimentals i les reflexions d’un intel·lectual burgès, aclaparat pels canvis que es produeixen al seu entorn en els dies de la Revolució.

Després de llicenciar-se en Dret, passà dos anys estudiant cinema a Roma quan el neorealisme italià es trobava en el seu apogeu. Començà a realitzar pel·lícules abans de tornar a Cuba, on fou cofundador de l’Institut Cubà d’Art i Indústria Cinematogràfiques (ICAIC). Els directors de l’ICAIC, un organisme creat sota els auspicis de l’Estat, mesclava imatges documentals i de ficció per incitar a l’acció i educar la massa. Això no obstant, el cinema de Gutiérrez Alea tendia a equilibrar l’impuls didàctic amb la reflexió en línia amb la tradició cinematogràfica, com es pot veure en els films Esta Tierra nuestra (1959, Historias de la revolución (1960) i Las doce sillas (1962).

La ja citada Memorias del subdesarrollo, correspon a una època d’auge de les pel·lícules narratives, després de la qual el director mesclà també el documental i la ficció i s’alineà amb els joves cineastes en obres com Una pelea cubana contra los demonios (1972), La última cena (1976) i Hasta cierto punto (1983).

Gutiérrez Alea codirigí la història d’amor homosexual Fresa y chocolate (1994), nominada a l’Oscar, i Guantanamera (1995). Ambdues constitueixen un digne final per una carrera cinematogràfica centrada en les limitacions humanes.

La frase:El cinema proporciona elements per estimular la participació en el procés revolucionari”.

Referències[modifica]

  • Steven Jay Schneider 501 Directores de Cine, pàg. 323. Editorial Grijalbo