Tomás Marco

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomás Marco
Tomas Marco.jpg
Biografia
Naixement 12 setembre 1942 (76 anys)
Educació Universitat Complutense de Madrid
Conservatori de Madrid
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Òpera

IMDB: nm0545813 Musicbrainz: d4855554-a247-4714-a2ca-333f4e781283
Modifica les dades a Wikidata

Tomás Marco (12 de setembre de 1942) és un compositor madrileny.

Estudià violí i composició ensems que cursava estudis secundaris i es graduava en dret. Després es traslladà a França i Alemanya per seguir cursos especials de composició i direcció d'orquestra amb mestres de primera fila com Pierre Boulez, György Ligeti, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen, amb qui treballà d'ajudant el 1967. Amplià estudis de música electrònica i ordenadors amb Gottfried Michael Koenig i T. W. Hiller i de sociologia musical amb Theodor Adorno. També a centre-europa cursà psicologia, sociologia i filologia germànica, estudis que li serien posteriorment de gran utilitat per la seva obra i per donar forma a la seva concepció del quefer musical, que ell mateix defineix així:

« <En primer lloc, una preocupació per a configurar la música, més que com una arquitectura, com un art en el temps i investigar el desenvolupament temporal de cada obra. També una preocupació pels aspectes sensorials del so i no sols dels físics, com sol ser habitual. Un entendre la música com mètode de comunicació i, per tant, molta atenció a la psicologia de l'audició i d'assolir una oïda activa. Emprà l'harmonia com a color tímbric. Cert afany dramàtic i teatral en les obres inclús estrictament sonores. Molt poc interès per descobrir a ultrança coses noves i si per trobar en cada moment un camí propi d'expressió. Una tendència a simplificar el més possible i a prescindir de tot el que no sia estrictament necessari. Una consideració de la música com un art a la vegada molt lògic i estructurat i molt intuïtiu i màgic.> »

Inicià molt jove la seva carrera musical i entre els components de l'anomenada generació del 51 és <<una de les personalitats més agudes, més inquietes i cultes, de les més lligades al quefer i al servei dels moviments d'avantguarda>>, com jutjava el crític Antonio Fernández-Cid.

Malgrat els seus principis juvenils gaudí de seguida d'una àmplia difusió internacional subratllada per nombrosos premis, entre els quals destaquen el Nacional de Música el 1969 i el de la Tribuna Internacional de la Unesco (1976). Des de 1972 ha realitzat una amplia tasca d'animació cultural dintre de l'esfera de la música a traves de diversos treballs d'organització, conferències, publicacions i critiques en diverses publicacions espanyoles i estrangeres. Ha dictat cursos en diverses universitats i centres d'Europa i Amèrica hi ha desenvolupat sobre tot una intensa i amplia labor radiofònica a traves de la Ràdio Nacional Espanyola. És autor de monografies sobre Luis de Pablo Costales, Cristóbal Halffter i Carmelo Alonso Bernaola, així com dels volums <<Música española de vanguardia>>, <<Música y Cultura>> i el volum IV de <<La Historia General de la Música>> (El segle XX) de l'editorial Alpuerto.

Obres principals[modifica]

  • Selene, òpera;
  • Jabberwocky, Anna Blume, Cantos del pozo artesiano, totes elles composicions de teatre musical;
  • Anabasis, Àngelus Novus, Escorial, Concierto para violin, Los mecanismes de la memòria, Concierto para guitarra i orquesta, per a orquestra;
  • Les cantates: L'Invitation au voyage, Ultramarina, Apocalypsis;
  • Per a cambra: Aura, Rosa-rosae, Albor, Concierto Guadiana, amb guitarra solista, Autodafé, amb piano solista;
  • Duos concertants (1 a 4) Locus solus i Tauromaquia;
  • Obres corals: Transfiguración, Misa Bàsica, Concierto coral n. 1, amb violí solista,
  • Fetiches, Temporalia, Sonata de vesperia per a piano;
  • Astrolabio i Aria de la Batalla, per a orgue;
  • Naturaleza muerta con guitarra, Paisaje grana, per a guitarra. etc...

Bibliografia[modifica]