Tomás Meabe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomás Meabe
Tomas meabe.jpg
(1910) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Durango (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1915 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLuis Araquistáin Quevedo Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJulia Iruretagoyena (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansSantiago Meabe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Tomás Meabe Bilbao (Durango, 15 d'octubre de 1879Madrid, 4 de novembre de 1915) fou un escriptor i polític espanyol fundador de les Joventuts Socialistes d'Espanya, organització juvenil del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Biografia[modifica]

De família nacionalista basca de la classe mitjana bilbaïna, va ser alumne de Luis Araquistáin. Va estudiar peritatge mercantil i va treballar a la banca. Davant l'oposició del seu pare a viure en un caserío i dedicar-se a la bucòlica vida del camp que tant l'atreia, va començar estudis de nàutica i durant un any va recórrer amb vaixell Amèrica i Europa, però va acabar abandonant la vida al mar.

De retorn a la seva terra, va contactar amb el nacionalisme basc, en concret amb Sabino Arana. D'alguna forma, les arrels carlines del seu pare semblen establir-se en la seva visió política. Durant algun temps es va interessar pel moviment obrer de Biscaia i el moviment socialista basc. No va trigar a abandonar la militància nacionalista per a incorporar-se al PSOE. Els seus primers escrits van aparèixer al setmanari La Lucha de Clases, òrgan socialista biscaí.

Havia estat un jove profundament religiós, i en aquests moments, al seu canvi polític va abandonar la i va esdevenir profundament anticlerical i antinacionalista. Els enfrontaments amb el seu antic mentor, Sabino Arana, es van fer palesos en el creuament d'escrits que ambdós van mantenir a través dels diferents òrgans d'expressió del Partit Nacionalista Basc i el PSOE. Aquests canvis polítics i de fe el van enfrontar a la seva família, nacionalista i catòlica, i fins al seu propi germà Santiago, director del periòdic nacionalista La Patria. Dos altres germans, el germà gran José Julián Meabe (1877-1903) i Santiago Meaba — també van abandonar el nacionalisme catòlic familiar i optar per al socialisme.[1] El 1902 comença a escriure al setmanari La Lucha de Clases i un any més tard, amb només vint-i-quatre anys en va ser nomenat director.[2] Així el 1903 a la sortida d'un homenatge a la Mare de Déu de Begoña, declarada patrona del País Basc, un grup de joves distribueix pamflets amb un article seu entitulat «Idolatria» al qual ridiculitza acrimoniosament la Verge Maria i Pius X. Un any més tard aquest escrit li va valdre una condemna per delicte de premsa i blasfèmia.[3] La seva defensa ardent dels principis socialistes li va costar tretze processos civils i dos processos militars.[1] La presó de Larrinaga el va veure entrar sortir en multitud d'ocasions.

El desembre de 1903 va fundar les Joventuts Socialistes de Bilbao[4] i les agrupacions en poc temps es van estendre a tota Biscaia primer, i a tota Espanya després des del 1906 amb Andrés Saborit Colomer. Va coincidir en la direcció socialista amb Indalecio Prieto, Luis Araquistáin i Julián Zugazagoitia. A l'estiu de 1904 hagué de complir una pena de vuit anys de presó i es va exiliar a França[2] per a retornar a Bilbao a principi de 1905 gràcies a un indult. El 1906 va ser bandejat de nou i va fixar la seva residència a París, on va traduir Plató per a una editorial francesa. La primavera de 1908 va morir el seu pare i retornà a Espanya a pesar de la condemna, desafiant al Ministre de l'Interior amb una carta en la qual instà la seva detenció. Va tornar a França i va viatjar també a Gran Bretanya on va treballar com a traductor mal pagat.

El 1912 va romandre ocasionalment a Espanya, es casà a Eibar amb Julia Iruretagoyena, amb qui va tenir un fill. Un temps abans havia contret la tuberculosi. Va morir el 4 de novembre de 1915 a un barri obrer de Madrid. Al seu enterrament va assistir el fundador de Partit Socialista, Pablo Iglesias.

La seva memòria s'honra anualment al cementiri de Bilbao, situat a la població de Derio, al monument aixecat en el seu honor seguint les indicacions del mateix Meabe sobre la seva sepultura. Així mateix, la ciutat de Bilbao li va dedicar una petita plaça situada al casc vell de la vila, entre la plaça d'Unamuno i els carrers Prim i Iturribide.

Conversió a l'ateisme[modifica]

Tomás Meabe era un jove profundament religiós, profundament tenyit pel nacionalisme basc i catòlic que regnava a can ses pares.[3] Hauria pujat a les muntanyes buscant un lloc on meditar, resar i comunicar-se amb Déu.[cal citació] Tot i això, la lectura d'obres religioses com els escrits de Tomàs de Kempis i altres autors catòlics no acabaven de satisfer-li. Als disset anys arriba a la conclusió que «creu en un Déu que fa perdurar les injustícies». Als seus articles «Una conversión» i «Meditaciones de un gusano», manifesta la seva set de debò que no troba en un Déu que qualifica de «dolent». Al seu segon viatge amb vaixell, Sabino Aran li havia donat una pila d'exemplars de La Lucha de Clases i el Manifest Comunista, amb l'encàrrec de redigir una crítica d'aquests escrits des del sa punt de vista catòlic, tradicional i nacionalista.[3] Aquesta lectura va tenir l'efecte contrari. En tornar d'aquest viatge, es va prsentar a la redacció de La Lucha… amb un article sobre l'explotació dels obrers.[3] Des d'aleshores, opta, segons les seves pròpies paraules «per al sol del socialisme, nou sol de la meva vida». Aquest ateisme militant el durà a un greu conflicte amb l'ala conservadora de la seva familia que mai no es va voler reconciliar amb ell per la resta de la seva vida. També en va resultar enfrontaments permanents als diaris bascs amb els nacionalistes, molt vinculats a l'església catòlica. No obstant això, la seva postura es manifestarà més com a anticlericalisme i com a condemna del Déu de l'Antic Testament.[cal citació] La figura de Jesús de Natzaret tindrà sempre gran força en el seu pensament.[cal citació]

L'escriptor[modifica]

Qualificat com a prosista líric, Tomás Meabe va ser el primer dirigent socialista espanyol a qui se li va reconèixer la capacitat d'escriure poesia, contes i articles plasmant el sentit transcendent del seu pensament i fer-ne literatura. Va destacar com articulista a la premsa basca i a les seves pròpies reflexions va deixar dit: «voldria escriure amb amor i la ploma se'm torna fuet».

Obres[modifica]

  • Obras completas. Bilbao, 1920.
  • Parábolas, 1920.
  • Fábulas del errabundo, 1935.
  • Apuntes d'un moribundo. 1915

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Álvarez Ereño, Jagoba. «¿Qué sabemos de Tomás Meabe?» (en castellà). El Obrero, 19-10-2020.
  2. 2,0 2,1 M., Ruiza; Fernández, T.; Tamaro, E. «Tomás Meabe» (en castellà). Biografias y Vidas, 2004. [Consulta: 9 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Saiz Valdivielso, Alfonso Carlos. «Tomás Meabe» (pdf) (en castellà). Bilbotar ia ezezagunak–Bilbainos casi desconocidos p. 32, 2008.
  4. C., E. «Homenaje a Tomás Meabe, hoy en Eibar» (en castellà). El Correo, 20-11-2015.

Bibliografia[modifica]

  • Álvarez Ereño, Jagoba. Tomás Meabe: escritos políticos (en castellà). Ikusager Ediciones, 2013, p. 320. ISBN 9788489213302. 
  • Moral Sandoval, Enrique (coord.). Tomás Meabe. Fundador de las Juventudes Socialistas - En el centenario de su muerte 1915-2015 (en castellà). Madrid: Editorial Pablo Iglesias, 2015, p. 184. ISBN 978-84-95886-72-9. 
  • González de Durana, Javier. Tomás Meabe. Una puñalada luminosa en la sombra. Bilbo: Muelle de Uribitarte Editores, 2011, p. 233 (Bilbainos recuperados). ISBN 978-8493758776. 
  • Zugazagoitia, Julián. Una vida humilde: Tomás Meabe. 1a edició, 1927.