Tomás Milián

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomás Milián
Tomas Milian 1974 cropped.jpg
Biografia
Naixement Tomas Milian
3 març 1933
l'Havana
Mort 22 març 2017 (84 anys)
Miami
Causa de mort Accident vascular cerebral
Altres noms Tomás Milián
Activitat
Ocupació Actor
Gènere artístic Western Tradueix
Instrument Veu

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: tomasmilianermonnezza IMDB: nm0587401 Musicbrainz: a65abe8d-476a-4bc1-b5cc-ea17d7793b4a
Modifica les dades a Wikidata

Tomás Milián (L'Havana (Cuba), 3 de març de 1933 - Miami, Florida, EUA, 22 de març de 2017) fou un actor italo-americà d'origen cubà.

Milián casà el 1964 amb l'actriu italiana Rita Valletti, a la que va romandre unit en matrimoni fins a la mort d'ella el 2012 i amb la que va tenir un fill, Tomasso Milián Jr., que va fer els seus intents com actor infantil al costat del seu pare en diverses pel·lícules, i inclús aparegué en un petit paper de Nijinsky.

Un cubà-americà a Itàlia[modifica]

Tomás Milián fou actor, guionista i cantant. Nascut a Cuba es nacionalitzà italià l'any 1959. Fill de Lola i Tomás, aquest últim, general del règim de Gerardo Machado, que arrestat després del cop d'Estat de Fulgencio Batista, passà una infància marcada pel suïcidi del seu pare, el 31 de desembre de 1946. El 1957 deixà Cuba i anà als Estats Units, on aconseguí la ciutadania i després de veure en James Dean a East of Eden, en català A l'est de l'edèn decidí ser actor i estudiar interpretació primer a Miami i més tard a Nova York, on estudià en l'Actors Studio amb Lee Strasberg i de passada es féu amiguet de Marilyn Monroe quan aquesta passà per allí. Els seus primers treballs com actor els desenvolupà en els escenaris teatrals de Broadway, amés d'interpretar un parell de papers molt secundaris en sèries de TV. La seva participació en el muntatge d'una pantomima de Jean Cocteau en el Festival d'Spoleto cridà l'atenció del director italià Mauro Bolognini, que li donà la seva primera oportunitat en el cinema amb La notte brava, dant així principi a la seva rica i variada filmografia en la indústria del cinema italià, signant contracta amb la productora Vides, a la que va estar lligat entre 196o/66. Després molest amb els doblatges dels seus diàlegs i insatisfet dels papers que li oferien, no renovà el seu contracta i es dedicà a rodar pel·lícules de gèneres populars amb Sergio Sollima, Lucio Fulci, Sergio Martino, Bruno Corbucci, etc., especialitzant-se en aplicar claus d'interpretació del mètode de l'Actors Studio als seus personatges murris i rebels, sustentats en trets molt marcats, llenguatge corporal accentuat, vestuaris i perruqueria amb els que contribuïa a construir les seves interpretacions.

¡Cuchillo se'n va![modifica]

No seria arriscat afirmar que en nombre de títols i projecció fora del seu país d'origen, Tomás Milián era l'actor cubà més internacional, una estrella en tota regla del cinema italià de gènere i acció que destacà en el western mediterrani amb diversos papers, entre els quals destacava com el bandoler mexicà Cuchillo de La resa dei conti, que trobà la seva pròpia pel·lícula com a tal en clau de protagonista en la seqüela ¡Corre, Cuchillo..., corre!, fent un lema del crit ¡Cuchillo se'n va!. Aquest western rodat a Almeria i Itàlia, Milián fou quasi sempre encasellat en clau de murri que estava més a prop de la manera mediterrània d'entendre la vida amb els seus rols de bandit o revolucionari mexicà a estones que les icones protagonistes anglosaxones del gènere com Clint Eastwood o Lee Van Cleef. D'alguna manera l'espectador espanyol el sentia més seu. A més de les ja mencionades, Milián fou essencial en pel·lícules com El precio de un hombre, Se sei vivo spara, Faccia a faccia i altres del seu cicle de films de l'Oest. Però no es quedà en aquest gènere, sinó que arribat el final d'aquest va saber reciclar-se tant en papers de bandit esbojarrat com en clau de policia murri i imprevisible, preludi de la fórmula que després aplicaria als Estats Units personatges com el d'Eddie Murphy a Beverly Hills Cop, cultivant un especia de mescla de comèdia picaresca i policíaca repleta de seqüències d'acció quan interpretà en nombrosos títols, una de les nissagues més llargues del poliziesco italià, el paper de l'inspector Nico Giraldi. Tipus estrambòtic, gamberro, caòtic i imprevisible. Nico era capaç d'infiltrar-se entre els criminals i després fer justícia com una espècie de variant disbauxada del personatge interpretat per Al Pacino a Serpico mesclada amb Harry el Brut interpretat per Clint Eastwood.

Les seves pel·lícules com a Nico es troben entre les més divertides que produí el cinema d'acció italià en els anys seixanta. Creat pel guionista Mario Armendola, al qual se li deu un clàssic del western italià imprescindible i singular, Il grande silenzio, a més de nombroses comèdies d'acció protagonitzades per Terence Hill i Bud Spencer, i pel director Bruno Corbucci, guionista de Django, que dirigí nombroses pel·lícules d'aquests cèlebre duo, Nico restà actiu en la pantalla gran entre 1976 i 1984, convertint-se en el personatge que en més ocasions interpretà Milián. ex-lladre i fill d'un lladre i d'una prostituta, Nicolás (Nico) Giraldi és un agent de la Policia de l'Estat que en les seves malifetes com a mangant es guanyà el malnom del Pirata i després d'ésser detingut en diverses ocasions canvià de bàndol, s'allistà a la policia i començà a resoldre casos complicats fent ús del seu coneixement del món del crim i de la ciutat de Roma. Salpicant els seus diàlegs amb tacs i llenguatge del carrer, amb boines i gorres estrafolàries, sabates esportives i afició pels mocadors de coll, admirador de Sylvester Stallone pel seu personatge de Rocky i d'Al Pacino, Nico fou la creació més popular de la galeria de personatges interpretats pel cubà Tomás Milián en la seva dilatada carrera italiana.

Curiosament, per al personatge de Nico Giraldi, Tomás Milián fou doblat per l'actor i director de doblatge italià Ferrucio Amendola, que s'ocupava també de doblar a Sylvester Stallone, Al Pacino, Robert De Niro i Dustin Hoffman, entre d'altres. Si el personatge de Nico Giraldi fou el gran emblema de la seva etapa d'èxits comercials a Itàlia, la seva participació a La luna, dirigida per Bernardo Bertolucci el 1979 interpretant el rol de Giuseppe, marcà un cert retorn a les produccions dramàtiques amb les que havia iniciat la seva carrera com actor, que continuà amb la seva participació a Identificazione di una donna, dirigida per Mechelangelo Antonioni el 1982. Va saber donar un canvi de marxes en la seva carrera quan el cinema policíac que havia vingut interpretant entrà en decadència, i s'internacionalitzà.

Tercera etapa[modifica]

La tercera etapa de la filmografia de Milián, sobre tot en la segona meitat dels anys vuitanta i en els anys noranta, el portà a interpretar personatges en el cinema i la Tv estatunidenca, apareixen en diverses pel·lícules sobre màfia i tràfic de drogues, com Traffic, de Steven Soderbergh i treballant amb directors com Sydney Pollack, Oliver Stone, Steven Spielberg, Tony Scott, a més d'aparèixer en diverses produccions per a la pantalla petita. Aquesta nova etapa el portà a retornar als Estats Units i establir-se a Miami, aconseguint un rol en la sèrie nord-americana Frannie's Turn el 1992.

Altres activitats de Milián[modifica]

A més de la seva carrera com actor, Milián provà sort en la música formant una banda batejada Tomás Milián Group el 1966. En aquesta també i formava part el seu amic Ray Lovelock, que posteriorment destacaria més com actor però en la formació del grup era el vocalista. Milián interpretà el tema principal dels films ¡Corre, Cuchillo...,corre! i La vittima designata, en les que hi intervenia com actor, presentà algun que altra espectacle musical i el 2012 tornà a ser cridat com a cantant del tema musical de la pel·lícula Washington Heights, que també protagonitzava.

Mort a Miami[modifica]

Tomás Milián va ser trobat mort en la seva casa de Miami. El seu decés es produí com a conseqüència d'un ictus. Segons declarà quan li preguntaren el subtext polític d'alguns westerns mediterranis que interpretà, amb personatges que expressaven el caos i la rebel·lia enfront l'autoritat a través de la revolució, mai li agradà intel·lectual-itzar els seus treballs perquè es definia com un actor d'instint, i mai reparà en aquesta segona lectura política de les seves aventures en l'Oest.

Filmografia[modifica]

  • La notte brava, en català, La nit forta (1959)
  • Il bell'Antonio, en català, El bell Antonio (1960)
  • I delfini, (1960)
  • L'imprevisto, (1961)
  • Laura nuda, (1961)
  • Un giorno da leoni , en català, Missió dramàtica (1961)
  • Giorno per giorno disperatamente, (1961)
  • Boccaccio '70, en català, Boccaccio '70 (1962)
  • Il disordine (1962)
  • Il giorno più corto (1963)
  • Rogopag, en català, Rogopag (1963)
  • L'attico (1963)
  • Mare matto (1963)
  • La banda Casaroli (1963)
  • L'uomo, (TV) (1964)
  • Gli indifferenti , (1964)
  • Io uccido, tu uccidi, (1965)
  • Le soldatesse, (1965)
  • The Agony and the Ecstasy, en català, El turment i l'èxtasi (1965)
  • I soldi, (1965)
  • Madmoiselle de Maupin, (1966)
  • El precio de un hombre, (1966)
  • La resa dei conti, (1966)
  • Se sei vivo spara, (1967)
  • Faccia a faccia; (1967)
  • Sentenza di morte, (1968)
  • Crónica de un atraco, (1968)
  • Banditi a Milano, (1968)
  • Corri uomo corri, en català, Corre, noi, corre (1968)
  • Ruba al prossimo tuo, (1968)
  • Tepepa, (1969)
  • Dove vai tutta nuda?, (1969)
  • Beatrice Cenci, (1969)
  • I cannibali, en català, Els caníbals (1970)
  • O Cangaceiro, (1970)
  • L'amore coniugale, (1970)
  • Vamos a matar, compañeros, (1970)
  • La vittima designata, (1971)
  • Tha Last Movie, (1971)
  • Un uomo dalla pelle dura, (1972)
  • La banda J. & S. - Cronaca criminale del Far Wes, (1972)
  • Non si sevizia un paperino, (1972)
  • La vita, a volte, è molto dura, vero Provvidenza?, (1972)
  • Il consigliori, (1973)
  • Ci risiamo, vero Provvidenza?, (1973)
  • Squadra volante, (1974)
  • Milano odia: la polizia non può sparare, (1974)
  • Il bianco il giallo il nero, (1975)
  • I quattro dell'apocalisse, (1975)
  • Folle à tuer, (1975)
  • 40 gradi all'ombra del lenzuolo, (1976)
  • Roma a mano armata, (1976)
  • Squadra antiscippo, (1976)
  • Folies bourgeoises, (1976)
  • Il trucido e lo sbirro, (1976)
  • Squadra antifurto, (1976)
  • Liberi armati pericolosi, (1976)
  • Il figlio dello sceicco, (1977)
  • La banda del trucido, (1977)
  • Squadra antitruffa, (1977)
  • Messalina, Messalina!, (1977)
  • Il cinico, l'infame, il violento, (1977)
  • La banda del gobbo, (1978)
  • Squadra antimafia, (1978)
  • Assassinio sul Tevere, (1979)
  • La luna, (1979)
  • Winter Kill, (1979)
  • Squadra antigangsters, (1979)
  • Delitto a Porta Romana, (1980)
  • Il lupo e l'agnello, (1980)
  • Delitto al ristorante cinese, (1981)
  • Uno contro l'altro, praticamente amici, (1981)
  • Manolesta, (1981)
  • Monsignor, en català, Monsenyor (1982)
  • Delitto sull'autostrada, (1982)
  • Identificazione di una donna, (1982)
  • Il diavolo e l'acquasanta, (1983)
  • Cane e gatto, (1983)
  • Delitto al Blue Gay, (1984)
  • Delitto in Formula Uno, (1984)
  • King David, en català, El rei David (1985)
  • Salomè, (1886)
  • Una casa a Roma, (1988)
  • Luci lontane, (1988)
  • Gioco al massacro, (1989)
  • Cat Chaser, (1989)
  • Voglia di vivere, TV. (1990)
  • Revenge, en català, Revenja (1990)
  • Drug Wars: The Camarena Story, mini sèrie (1990)
  • JFK, (1991)
  • Money, (1991)
  • Nails, (TV) (1992)
  • Marilyn y Bobby: una relació prohibida, (TV) (1993)
  • The Last Mafia Marriage, (TV) (1993)
  • Honor and Obey , (1993)
  • Love, (1993)
  • The Burning Season, (1994)
  • The Cowboy Way, (1994)
  • Amistad, (1997)
  • Només els ximples s'enamoren (Fools Rush In) (1997)
  • Traffic, en català, Traffic (2000)
  • For Love or Country: The Arturo Sandoval Story, TV (2000)
  • The Yards, en català, L'altra cara del crim (2000)
  • Washington Heights, (2001)
  • Ambush, curtmetratge (2001)
  • La ciutat perduda (The Lost City) (2005)
  • La fiesta del Chivo, (2005)
  • Fugly (2014)

Referències[modifica]

  • Revista de cinema, ACCIÖN, del mes d'abril de 2017. (ISSN: 2172-0517)