Tomba del capbussador

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaTomba del capbussador
Tomb of the Diver - unfolded view.png
Tipus sepultura i fresc
Creació dècada del 480 aC
Lloc de descobriment Paestum
Material fresco
escaiola (superficie de pintura)
Dimensions 78 (alçària) × 194 (amplada) cm
Col·lecció Museu arqueològic nacional de Paestum (Capaccio-Paestum)
Modifica les dades a Wikidata

La tomba del capbussador (en italià: tomba del tuffatore) és un objecte de l'art funerari de la Magna Grècia, provinent de l'àrea arqueològica de Paestum.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un tomba de caixa, constituïda amb cinc lloses calcàries de travertí local que, en el moment de la descoberta, estaven acuradament engalzades i massillades. El paviment de la caixa estava fet del mateix basament rocós sobre el que fou bastida la tomba.

Detall de la pintura de la part interior de la llosa superior de la tomba, mostrant un home que es capbussa en unes aigües amb onades

L'excepcionalitat de la descoberta rau en el fet que les parets de l'artefacte i, el que és encara més insòlit, fins i tot la llosa de cobertura, estan totalment escaiolades i decorades amb pintura mural de tema figuratiu, realitzada amb la tècnica del fresc. Això fa que constitueixin "l'únic exemple de pintura grega amb escenes figuratives datades en els períodes Orientalitzant, Arcaic o Clàssic que han pervingut de forma completa. Entre els milers de tombres gregues conegudes d'aquest períiode (aproximadament entre el 700–400 BC), aquesta és l'única decorada amb frescos de subjectes humans"[1]

L'aixovar funerari trobat a l'interior de la sepultura estava constituït per un únic lècit (lekythos) àtic amb figures negres, un lira (lyra)[2] i dos aríbals d'alabastre per ungüents. Per bé que poques restes de l'esquelet estaven conservades, la sepultura s'atribueix generalment a un jove.

El descobriment[modifica]

La tomba del capbussador va ser descoberta per Mario Napoli el 3 juny del 1968, a menys de dos quilòmetres a sud de Paestum, en una localitat anomenada Tempa del prete. Va ser exhumada en el curs de campanyes d'excavació organitzades, programades en l'àmbit de les Convencions sobre la Magna Grècia de Taranto i dirigides a esbrinar les interaccions existents entre els mons culturals de Grècia i d'Etrúria (i, indirectament, de la naixent Roma), que, precisament a l'entorn de l'àrea pestana, hi teníen la seva zona liminar.[3]

Datació[modifica]

Els objectes de l'aixovar funerari, en particular el Lekythos àtic, conjuntament amb consideracions estilístiques, han permès una clara datació en el decenni comprès entre el 480 i el 470 aC. La tomba descoberta se situa, doncs, en l'època àurea de l'art pestana, en un context polític i social que havia vist, menys de vint anys abans, l'edificació del temple d'Atena (impròpiament anomenat de Ceres) i hauria portat, en el lapse de dos o tres decennis, al sorgiment del més complet exemple de l'arquitectura de Paestum, el cèlebre Temple de Neptú.[4]

Paret nord: Escena de Simpòsium
Paret sud

La influència etrusca[modifica]

Tot el context iconogràfic és anòmal en una artefacte d'entorn magnegrec. L'ús de figuracions en les sepultures era, de fet,  típic d'Etrúria i, en canvi, substancialment desconegut a la Magna Grècia on les tombes eren com a màxim decorades amb estil cal·ligràfic.

També l'associació entre temes de l'ultramón i contextos convivials denota una influència artística i cultual provinent del món etrusc, facilitant un testimoni de la profunditat i la reciprocitat dels intercanvis culturals i artístics entre les dues civilitzacions en ambdues ribes del Sele.

Per altra banda cal ressaltar com aquesta tomba mostra notables diferències amb les imatges artístiques de l'art etrusc. Només cal comparar, per exemple, l'atmosfera suspesa de l'escena del cabussador, en un context estilitzat i fabulesc, amb l'atmosfera característica de les pintures funeràries estrusques, com la tomba de la Caça i de la Pesca de Tarquínia.

Notes i referències[modifica]

  1. Holloway, p. 365.
  2. O, més aviat la closca d'una tortuga, que de ben segur feia de caixa de ressonància d'una lira, la part de fusta de la qual s'hauria descompost.
  3. En el segle V aC, durant la fase de la màxima expansió estrusca, les dues ètnies vivien de fet en estret contacte a una i altra riba del riu Sele.
  4. En realitat dedicat a Hera o probablement, come volen altres, a Hera i Zeus.

Bibliografia[modifica]

Una eromenos amb el seu erastes durant un simposi.
  • Mario Napoli. Le pitture greche della tomba del tuffatore. in Le Scienze, 2, 1969, n. 8, (pp. 9–19)
  • Mario Napoli. La tomba del Tuffatore. Bari, 1970
  • Mario Napoli. Paestum. Novara, De Agostini, 1977 (pp. 58–62)
  • Mario Napoli. Civiltà della Magna Grecia. Eurodes, Roma, 1978 (pp. 382–389)
  • Ranuccio Bianchi Bandinelli. Recensione a M. Napoli, La tomba del Tuffatore, in Dialoghi di Archeologia. 4-5, 1970-1971, p. 135 e segg.
  • Christoph Hausmann. Magna Grecia, in AA.VV. Campania. Le guide di Archeo, De Agostini Rizzoli Periodici, anno 2, n. 2, 2001 (pp. 118–121)
  • Giovanni Becatti. L'arte dell'età classica. Sansoni, Firenze, 1986 (p. 238)
  • Angela Pontrandolfo. La pittura parietale in Magna Grecia, in AA.VV. I Greci in occidente, Bompiani, 1996 ISBN 88-452-2821-5 (pp. 457–478)
  • R. Ross Holloway. The Tomb of the Diver, in American Journal of Archaeology, Vol. 110, n. 3, juliol 2006 (pp. 365–388). (anglès)
  • Angela Pontrandolfo, Agnès Rouveret, Marina Cipriani. The painted tombs of Paestum. Pandemos Editions, Paestum, 2004 ISBN 88-87744-11-4; other versions: French ISBN 88-87744-13-0; German ISBN 88-87744-12-2; Italian ISBN 88-87744-10-6;
  • Agnès Rouveret. La Tombe du Plongeur et les fresques étrusques: témoignages sur la peinture grecque, dans Revue Archéologique, 1974, Fascicule 1, pp. 15–32.
  • Pierre Somville. La tombe du plongeur à Paestum, dans Revue de l'histoire de Religions.Paris, PUF, Tome 196, fascicule 1, juliol 1979, pp. 41–51.
  • Daisy Warland. La Tombe du Plongeur: Étude de la relation entre le symposion et le plongeon. dans Revue de l'histoire de Religions. Paris, PUF, Tome 213, fascicule 2, 1996, p. 143–60 – Abstract on line 23 agost 2007. accessed 20 setembre 2007.
  • Daisy Warland. Que représente la fresque de la paroi Ouest de la tombe au plongeur de Poseidonia?, in Kernos, 1999, n. 12, p. 195–206.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La tomba del capbussador de Paestum