Tomeu Seguí Nicolau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomeu Seguí Nicolau
Bartolomé Seguí.jpg
Bartolomé Seguí, al festival internacional de còmic d'Estocolm el 2019. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementTomeu Seguí Nicolau
28 maig 1962 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióAutor de còmics Modifica el valor a Wikidata
ArtIl·lustrador, editor i dibuixant de còmics
Obra
Obres destacables
Les serps cegues, Històries del Barri
Premis
Premi Nacional del Còmic (2009)
Signatura
Signatura de Tomeu Seguí Nicolau.jpg

Lloc webhttp://www.bartolomesegui.com/
Twitter: bsegui Modifica el valor a Wikidata

Tomeu Seguí Nicolau (Palma, Mallorca, 1962) és un dibuixant de còmic, il·lustrador i editor. Ha publicat els seus treballs a revistes tan diverses com Madriz, El Víbora i Esquitx i, abocat cap al mercat francès, va guanyar l'any 2009 el Premio Nacional del Cómic per Les serps cegues, realitzada en col·laboració amb el guionista Felipe Hernández Cava.

Biografia[modifica]

Infància i adolescència[modifica]

De ben petit, Tomeu Seguí va llegir i copiar a dibuixants de l'escola Bruguera (Francisco Ibáñez, Raf, Vázquez) i també a dibuixants francobelgues (Morris).[1]

A finals dels anys setanta, va descobrir a les revistes Tótem i Comix Internacional a autors com Alberto Breccia, Carlos Giménez, Moebius, José Muñoz i Sampayo o Hugo Pratt, els quals el feren decantar per la seva vocació.[1] La seva primera historieta va aparèixer a Senda del Cómic (1979).[2]

Inicis professionals (1983-1989)[modifica]

Va rebre classes de pintura a Barcelona, mentres intentava obrir-se pas a les revistes de còmic nacionals, participant a "Comic del Aficionado" (1983) de Toutain Editor.[2] Va ser, això no obstant, mitjançant una companya d'estudis, filla de Fernando Fernández, que va poder publicar la seva primera historieta com a professional a la revista Metropol (1983), editada pel mateix Fernando Fernández. Aquesta revista tancà al cap de poc i va publicar a Madriz En alas de Mercurio on apareix per primera vegada el seu personatge el detectiu Simón Feijoo (1986). Les següents històries curtes del detectiu es recopilaren a l'álbum A salto de mata (Editorial Complot, 1989).[1] També va publicar a El Víbora les sèries Lola y Ernesto (1988)… i Héctor y Rita (1990).[2]

Il·lustrador (1989-1997)[modifica]

A partir de 1989, amb La capseta d'Ivori s'havia volcat en la il·lustració: Les curioses revoltes d'en Xaterot (1990), El traficant d'armes (1991), Al damunt d'un polvorí (1992), Les dues banderes (1992), L'abat Oliba (1993), etc.[2] Va publicar també àlbums d'historietes com Luigi es Luis (Ed. Milán, 1991) i Locus de Barna (Ed. El Pregonero, 1996).[2]

Tornada a Mallorca (1998-2006)[modifica]

Després de tornar a Mallorca i juntament amb Sonia Delgado, es va embarcar en l'edició de dues revistes de còmic infantils: Rifi Rafe, suplement setmanal del diari "Última Hora" (1998-2002),[2] i "Esquitx" des de l'any 2000.

Més endavant, va publicar per a Edicions de Ponent dos àlbums de Simón Feijoo: Cohibas Connection amb guió de Carles Santamaría (2001) i ¿Coca o ensaimada? (2003). Amb El sueño de México (2004), escrita per Ramón de España (2004), va debutar en el mercat francobelga mitjançant l'editorial Paquet. Va diversificar a més la seva vessant com a il·lustrador infantil,[3] ja fos a contes per a l'editorial Cruïlla o SM, llibres de text per a Santillana i d'aprenentatge del castellà per a l'editorial alemanya Langenscheidt.[4] Mentrestant, va fer diverses historietes a publicacions alienes al medi, dos projectes d'àlbum que no acaben de quallar amb Jorge Zentner com a guionista,[3] a més de la tira Vuits I Nous, publicada diàriament des de 2004 en el diari "Última Hora" de Balears, amb guió de Ferran Aguiló.[5]

Maduresa i reconeixement (2007-present)[modifica]

L'any 2006, decidit a realitzar una obra més ambiciosa, va convèncer el guionista Felipe Hernández Cava per a col·laborar a Les serps cegues,[1] que va rebre l'any 2008 els premis a la Millor Obra i al Millor Guió al 27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, els IX Premis de la Crítica a les categories de Millor Obra i Millor Guió i el Premi Nacional del Còmic[6] El mes de juny del mateix any, ambdós començaren "Hágase el Caos", un thriller polític en dos toms ambientat l'any 1953.[1] També va assistir al Saló del Còmic de Barcelona, com a part de la representació balear homenatjada al Saló.[7]

El 2011, juntament amb Gabi Beltrán com a guionista, va dibuixar la novel·la gràfica Històries del barri, obra guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic.

Obra[modifica]

Com a dibuixant de còmic


Com a il·lustrador

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 DARIAS, Manuel (24/10/20109. Entrevista a a Seguí, Premio Nacional del Cómic, "Diario de Avisos".
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cuadrado (2000), p. 1149.
  3. 3,0 3,1 SEGUÍ, Tomeu a Las batallitas del abuelo Cebolleta, entrada del seu blog, 08/10/2006.
  4. SEGUÍ, Tomeu a Crímenes al sol, entrada del seu blog, 27/09/2006.
  5. SEGUÍ, Tomeu a Vuits I Nous, entrada del seu blog, 11/04/2007.
  6. PONS, Álvaro El cómic como análisis descreído, (05/11/2009). El País.
  7. ARRIETA, Carla (18/04/2008). Seguí, creador de cómics y editor: 'Baleares es tierra de dibujantes', El Mundo.

Bibliografia[modifica]

  • CUADRADO, Jesús (2000). Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000, Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v. ISBN 84-89384-23-1.

Enllaços externs[modifica]