Aimó de Savoia-Aosta
  | |
| Nom original | (hr) Tomislave II |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 març 1900 Torí (Regne d'Itàlia) |
| Mort | 29 gener 1948 (47 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Sepultura | basílica de Superga |
 Monarca Estat independent de Croàcia | |
| 18 maig 1941 – 31 juliol 1943 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | 4t duc d'Aosta, príncep d'Itàlia i rei de Croàcia |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, polític, alpinista |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Regia Marina |
| Rang militar | almirall |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Esport | alpinisme |
| Altres | |
| Títol | Duc d'Aosta |
| Família | Dinastia Savoia |
| Cònjuge | Irene de Grècia (1939–1948) |
| Fills | Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta) |
| Pares | Manuel Filibert de Savoia-Aosta i Helena d'Orleans |
| Germans | Amadeu de Savoia-Aosta |
Premis | |
 | |
 | |
Aimó de Savoia-Aosta (Torí, 9 de març de 1900 - Buenos Aires, 1948) fou el quart duc d'Aosta, príncep d'Itàlia i rei titular de Croàcia, com a Tomislau II, des de l'any 1941 fins a l'any 1943.
Era fill del duc Manuel Filibert de Savoia-Aosta i de la princesa Helena d'Orleans. El duc d'Aosta era net per via paterna del rei Amadeu I d'Espanya i de l'aristòcrata Maria Victòria del Pozzo, princesa de la Cisterna i per via materna del príncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans. Casat l'any 1939 amb la princesa Irene de Grècia, filla del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia. La parella tingué un únic fill SAR el príncep Amadeu de Savoia-Aosta, nat el 1943 a Florència, qui es casà en primeres núpcies amb la princesa Clàudia d'Orleans de la qual es divorcià i es casà amb l'aristòcrata siciliana Sílvia Paternò di Spedalotto.
El 22 de setembre de 1904 fou honrat amb el títol de duc de Spoleto pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia. A la mort sense descendència masculina del seu germà gran Amadeu de Savoia-Aosta en un camp de presoners britànic a Nairobi el 3 de març de 1942, es feu càrrec del ducat d'Aosta.
El 15 d'abril de 1941 els nacionalsocialistes i la Ustachi establiren l'Estat independent de Croàcia i oferiren al duc de Spoleto la corona.[1] Aimone i Irene acceptaren en un primer moment tot i que aviat se'ls hi feu entendre que establir-se a Zagreb seria problemàtic per la seva integritat física. Després de la destitució de Mussolini el 25 de juliol de 1943, Aimó va abdicar el 31 de juliol com a rei per ordre de Víctor Manuel III. Després del referèndum constitucional italià de 1946 i l'establiment de la República abandonà el país i s'establí sol a l'Argentina[2] amb la intenció de refer econòmicament les seva deteriorada hisenda, on morí l'any següent.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Editorial Information Service (en anglès). Foreign Policy Association, Incorporated, 1944.
- ↑ «Obituaries». A: Keesing's Record of World Events (en anglès), Abril 1948, p. 9212.
- ↑ Death of Duke of Aosta (en anglès). Canberra Times, 31 gener 1948, p. 1.
- Prínceps d'Itàlia
- Monarques destronats
- Casa de Savoia
- Torinesos
- Almiralls italians
- Membres de la Regia Marina
- Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació
- Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
- Guardonats amb la Medalla de Plata al Valor Militar
- Guardonats amb la Medalla de Bronze al Valor Militar
- Receptors de la Creu de Guerra al Valor Militar
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Morts a Buenos Aires
- Ducs italians
- Militars piemontesos
- Polítics piemontesos
- Naixements del 1900