Tomislav Nikolić

Tomislav Nikolić
	(2012)
Biografia
Naixement	15 febrer 1952 (73 anys); Kragujevac (República Federal Socialista de Iugoslàvia)
4t President de Sèrbia
	31 maig 2012 – 31 maig 2017 ; ← Boris Tadić – Aleksandar Vučić →
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: Sèrbia; 25 juny 2007 – 1r octubre 2012
President de l'Assamblea Nacional de Sèrbia
	8 maig 2007 – 13 maig 2007 ; ← Predrag Marković (en) – Milutin Mrkonjić (en) →
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: Sèrbia; 26 juny 2006 – 25 juny 2007
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: Sèrbia; 5 juny 2006 – 26 juny 2006
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: Sèrbia i Montenegro; 26 abril 2004 – 4 juny 2006
Viceprimer ministre de Sèrbia
	24 març 1998 – 20 novembre 1999 ; ← Dragan Tomić – Nebojša Čović →
Dades personals
Residència	Belgrad ; Kragujevac
Religió	Església Ortodoxa Sèrbia
Formació	First technical school Kragujevac (en)
Activitat
Ocupació	polític
Partit	candidat independent (2012–); Partit Progressista Serbi (2008–2012); Partit Radical Serbi (1991–2008); People's Radical Party (en) (1990–1991); Lliga de Comunistes de Iugoslàvia (1970–1990)
Família
Cònjuge	Dragica Nikolić
Fills	Radomir Nikolić
Premis
	(5 maig 2017) Orde d'Amistat; Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Enrique; Orde de l'Amistat de grau I; Armes de foc registrades; Orde del Mèrit Nacional d'Algèria; orde de Makàrios III; Orde de la Glòria; Orde de José Martí; Gran Creu de l'Orde del Salvador; Orde al Mèrit, 1a classe; Orde de l'Amistat; Gran Collar de l'Orde de l'Infant Dom Henrique ;
	Signatura

Tomislav "Toma" Nikolić (en serbi: Томислав Николић; Kragujevac, 15 de febrer de 1952), és un polític serbi. Va ser President de Sèrbia entre 2012 i 2017 i líder del Partit Progressista Serbi.

Biografia

Nikolić i Aleksandar Vučić van fundar el Partit Progressista Serbi (SNS) el 2008 com a escissió del Partit Radical Serbi,^[1] a causa de la manca de suport del partit en la proposta de Nikolić per unir-se a la Unió Europea,^[2] i el SNS va esdevenir principal oposició al Partit Demòcrata fins al 2012.

A les eleccions presidencials sèrbies de 2008 Nikolić fou derrotat pel president Boris Tadić en segona volta.^[3]

President de Sèrbia

En les eleccions presidencials sèrbies de 2012 Nikolić va ser elegit president de Sèrbia en segona volta, i el partit va guanyar les eleccions legislatives sèrbies de 2012. Vučić va succeir Nikolić com a president del partit, i es va formar un govern de coalició del Partit Socialista de Sèrbia (PSS) amb el Partit Progressista Serbi (SNS) liderat per Ivica Dačić.^[4] Les tensions entre els dos partits de govern van provocar que Nikolić convoqués eleccions anticipades en 2014,^[5] que el SNS va guanyar amb majoria absoluta, convertint Vučić en Primer ministre de Sèrbia.^[6]

El 17 de gener de 2016, Vučić va demanar unes eleccions anticipades al·legant que Sèrbia "necessita quatre anys més d'estabilitat perquè estigui a punt per unir-se a la Unió Europea". Les eleccions es van celebrar simultàniament amb les eleccions provincials a Vojvodina i les eleccions locals a nivell nacional. La coalició liderada pel SNS de Vučić va conservar la seva majoria, guanyant 131 dels 250 escons.^[7] Tot i que constitucionalment podia presentar-se a la reelecció com a President a les eleccions presidencials sèrbies de 2017, no va fer-ho.^[8]

Referències

↑ «Nikolic's new party to hold founding session next month in Belgrade». Southeast European Times [Belgrad], 17-09-2008.
↑ «Serb opposition leader resigns» (en anglès). BBC, 07-09-2008. [Consulta: 26 abril 2025].
↑ «Serbia election victory for Tadic». BBC, 04-02-2008. [Consulta: 25 maig 2025].
↑ «Exasesor de Milosevic, nuevo primer ministro de Serbia» (en castellà). BBC, 27-07-2012. [Consulta: 26 abril 2025].
↑ «Serbian president dissolves parliament, calls early election for March 16» (en anglès). Fox News, 29-01-2014. [Consulta: 25 maig 2025].
↑ EFE/Snezana Stanojević. «Vucic gana las elecciones de Serbia con mayoría absoluta y los ultras vuelven al Parlamento». [Consulta: 16 maig 2016].
↑ «Majoria àmplia per als conservadors a les eleccions de Sèrbia i Vojvodina». Nationalia, 26-04-2016. [Consulta: 23 febrer 2025].
↑ Zivanovic, Maja. «Serbian President Nikolic Abandons Bid for Second Term» (en anglès). Balkan Insight, 20-02-2017. [Consulta: 22 juny 2025].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomislav Nikolić

[1] «Nikolic's new party to hold founding session next month in Belgrade». Southeast European Times [Belgrad], 17-09-2008.

[2] «Serb opposition leader resigns» (en anglès). BBC, 07-09-2008. [Consulta: 26 abril 2025].

[3] «Serbia election victory for Tadic». BBC, 04-02-2008. [Consulta: 25 maig 2025].

[4] «Exasesor de Milosevic, nuevo primer ministro de Serbia» (en castellà). BBC, 27-07-2012. [Consulta: 26 abril 2025].

[5] «Serbian president dissolves parliament, calls early election for March 16» (en anglès). Fox News, 29-01-2014. [Consulta: 25 maig 2025].

[6] EFE/Snezana Stanojević. «Vucic gana las elecciones de Serbia con mayoría absoluta y los ultras vuelven al Parlamento». [Consulta: 16 maig 2016].

[7] «Majoria àmplia per als conservadors a les eleccions de Sèrbia i Vojvodina». Nationalia, 26-04-2016. [Consulta: 23 febrer 2025].

[8] Zivanovic, Maja. «Serbian President Nikolic Abandons Bid for Second Term» (en anglès). Balkan Insight, 20-02-2017. [Consulta: 22 juny 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Registres d'autoritat	GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	Britannica (1)