Tommaso Campanella
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Giovan Domenico Campanella  4 setembre 1568 Stilo (Regne de Nàpols) | ||
| Mort | 21 maig 1639 (70 anys) París (Regne de França) | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Universitat de Pàdua | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | Escriptor | ||
| Influències | |||
| Nom de ploma | Settimontano Squilla | ||
| Orde religiós | Orde dels Predicadors | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | cap valor | ||
  | |||
Tommaso Campanella (Stilo, Calàbria, 5 de setembre de 1568 - París, 21 de maig de 1639) va ser un poeta i filòsof italià.[1]
Vida
Nen prodigi, va ingressar a l'orde dels dominics per rebre educació avançada, especialment en filosofia i astrologia. Va ser acusat de tenir idees perilloses per la Inquisició i també de conspirar contra el poder espanyol, motius pels quals va ser empresonat durant anys. Després del seu alliberament definitiu va passar a assessorar el Papa Urbà VIII, però va haver d'abandonar Itàlia per pressions polítiques. Es va refugiar aleshores a França, en un convent amb una pensió vitalícia aconseguida pel Cardenal Richelieu.[2]
Pensament
Admirador de Joaquim de Fiore i Bernardino Telesio, dos heterodoxos, i coneixedor de la magia lligada al judaisme (en la qual va ser iniciat per un rabí a Nàpols), el seu pensament va atreure ben aviat l'atenció de la Inquisició, que va condemnar les seves idees. Campanella va defensar Galileu en el judici d'aquest organisme i va oposar-se a les idees aleshores imperants d'Aristòtil, guanyant-se l'enemistat perpètua dels membres del Sant Ofici.
La seva filosofia afirma que tots els éssers tenen capacitat de relacionar-se amb l'exterior amb els sentits, fins i tot els inanimats, per això l'experiència ha de ser la base de qualsevol coneixement. L'ésser humà a més a més compta amb l'ànima, que posseeix un autoconeixement innat i el guia en la recerca del saber. Per evitar els conflictes, les persones s'han de sotmetre a un únic poder universal, el del Papa, i viure segons els preceptes utòpics exposats a la seva obra La ciutat del sol (basats en una teocràcia sense propietat privada).
Obres més destacades
- Philosophia sensibulus demonstrata (1591)
- Del senso delle cose e della magia (1620)
- Apologia pro Galileo, mathematico Florentino (1622)
- Atheismus triumphatus (1631)
- Monarchia messiae (1633)
- Disputationum in quator partes suae philosophia reales libri quator (1637)
- Epilogo magno
- Theologicorum libri XXX
- Civitas solis
Referències
- ↑ «Tommaso Campanella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 31 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
