Tomàs Llorens i Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomàs Llorens i Serra

Tomàs Llorens, a l'IVAM. (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Almassora (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 2021 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Dénia (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Conservador Museu Thyssen-Bornemisza
1990 – 2005
Director Museu Reina Sofia
1988 – 1990
Director Institut Valencià d'Art Modern
26 maig 1986 – 2 juny 1988 – Carmen Alborch Bataller → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'art Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Tomàs Llorens i Serra (Almassora, Plana Alta, 4 d'octubre de 1936 - Dénia, Marina Alta, 10 de juny de 2021)[1] fou un historiador de l'art, crític d'art, museòleg i professor universitari valencià.[2][3]

Trajectòria[modifica]

Llorens es llicencià en Dret per la Universitat de Madrid i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València.[4] Entre 1969 i 1972 exercí de professor d'Estètica a l'Escola d'Arquitectura de València i, entre 1972 i 1984, de Teoria i Història de l'Arquitectura Moderna a l'Escola d'Arquitectura del Portsmouth Polytechnic, a Anglaterra.[5] L'any 1984 tornà al País Valencià i es va fer càrrec com a director general de Patrimoni Artístic a la Generalitat Valenciana.[5] També fou director de l'Institut Valencià d'Art Modern entre 1986 i 1988, director del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia entre 1988 i 1990, i conservador en cap de la Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid entre 1990 i 2005.[5] Gràcies a les seues gestions, la col·lecció de Juli González es quedà a València.[3] Paral·lelament, entre 1996 i 2005, compaginà la feina museística amb la docència a temps parcial a la Universitat de Girona i la d'Alacant.[5] En el camp de la pedagogia també fou professor convidat a la Universitat de Barcelona entre 1977 i 1980, a la Universitat de Londres entre 1977 i 1981, i a la Universitat Central de Veneçuela, a Caracas, entre 1979 i 1980.[1]

Autor de nombrosos articles i assajos sobre la crítica d'art, Història de l'art del segle xx, arquitectura o semiòtica, comissarià algunes de les millors exposicions que s'han pogut vore a Espanya al segle XX i XXI.[cal citació] En 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts, i en 2013 fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant.[3] El 23 d'octubre de 2020 fou declarat Fill Predilecte d'Almassora, la seva localitat natal, per unanimitat del ple.[6]

Morí en Dénia, el 10 de juny de 2021, per una malaltia.[2] El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, notificà la mala nova durant una sessió de control a les Corts Valencianes i el definí com «d'un gran intel·lectual i un gran valencià».[7] Així mateix, el conseller d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, expressà per xarxes socials: «Ens deixa un referent. Essencial per referenciar espais com l'IVAM i capital perquè la col·lecció més important de Juli González sigui a casa. Va dirigir grans espais museístics, sempre compromès amb la llibertat i el pensament crític».[7]

Publicacions[modifica]

  • Nacimiento y desintegración del cubismo: Apollinaire y Picasso, Pamplona, col. Cátedra Félix Huarte / Eunsa, 2001.

Estudis sobre la seua obra[modifica]

  • Forma. El ideal clásico en el arte moderno, Oihana Robador, Revisiones, núm. 01, Pamplona, 2005. ISSN 1699-0048

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Tomàs Llorens i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bono, Ferran «Muere el historiador del arte Tomás Llorens, el primer director del IVAM, del Reina Sofía y del Thyssen». El País, 10-06-2021 [Consulta: 10 juny 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «S’ha mort Tomàs Llorens, impulsor i primer director de l’IVAM». Vilaweb, 10-06-2021.
  4. ↑ «Fallece Tomàs Llorens, creador del IVAM y exdirector del Thyssen» (en castellà). LaVanguardia.com, 10-06-2021. [Consulta: 12 juny 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Melchor, Carla. «Mor Tomàs Llorens als 85 anys». Levante-EMV.com, 10-06-2021. [Consulta: 12 juny 2021].
  6. ↑ «Dol oficial per la mort de Tomàs Llorens, Fill Predilecte d’Almassora». Almassora.es, 10-06-2021. [Consulta: 12 juny 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Mor el museòleg Tomàs Llorens, director de l'IVAM i el Reina Sofia». Ara.cat, 10-06-2021. [Consulta: 12 juny 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomàs_Llorens_i_Serra&oldid=33118380»