Tomás Bilbao Hospitalet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 setembre 1890  Bilbao (Biscaia) |
| Mort | 16 març 1954 (63 anys) Ciutat de Mèxic |
 Ministre de Justícia (interí) | |
| 14 de setembre de 1938 – 27 de setembre de 1938 | |
| Ministre sense cartera de la República espanyola en l'exili | |
| agost de 1938 – agost de 1945 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Arquitecte |
| Partit | ANV |
Tomás Bilbao Hospitalet (Bilbao, 18 de setembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 1954) va ser un arquitecte i polític basc, d'ideologia nacionalista i membre fundador d'Acció Nacionalista Basca.
Biografia[modifica]
Llicenciat en arquitectura el 1918 i membre de la secció de llengua i cultura de l'Eusko Ikaskuntza, va fer diversos projectes de cases socials a Arrigorriaga i Bilbao durant la Dictadura de Primo de Rivera, així com el pavelló de cristall d'Altos Hornos de Vizcaya per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Va ser tinent d'alcalde de Bilbao durant la Segona República, en ser escollit en les llistes de la Conjunció Republicano-Socialista, de la qual ANV formava part, a l'abril de 1931. En esclatar la guerra civil espanyola es posà de part de la legalitat republicana i quan es constituí el Govern d'Euzkadi fou nomenat director general d'Obres Públiques i inspector general de les obres afectes al Departament de Defensa.
Després de la caiguda de Bilbao el 1937 va ser nomenat cònsol d'Espanya a Perpinyà i el 17 d'agost de 1938 va substituir al dimitit Manuel de Irujo Ollo (PNB) com a ministre sense cartera al Govern de la República, presidit pel socialista Negrín. Va romandre al Govern fins al final de la Guerra Civil quan va partir a l'exili, primer a França i el 1942 a Mèxic a bord del Nyassa. A Mèxic va treballar en una joguineria alhora que col·laborava a Eusko Deia i formava part de la Comissió de Cultura Basca a Mèxic.
L'arquitecta mexicana Tatiana Bilbao és la seva neta,[1] i l'escriptor Jon Juaristi és renebot de Tomás Bilbao.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Zabalbeascoa, Anatxu. «Tatiana Bilbao: “Hoy el fin no es entrar en la enciclopedia, sino en la lista Forbes”». El País. [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ El Bloque Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine., de Jon Juaristi.
Bibliografia[modifica]
- Cartas al director. Diari El País, 21 d'agost de 2007. «Un ministro de ANV[Enllaç no actiu]» José Luis de la Granja, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat del País Basc.
Enllaços externs[modifica]
- Entrada de Tomás Bilbao a l'Enciclopedia General Ilustrada del País Vasco "Auñamendi".
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel de Irujo Ollo |
Ministre de Justícia 1937-1938 |
Succeït per: Ramón González Peña |
| President de la República | Vacant |
|---|---|
| President de govern | |
| Ministres | Julio Álvarez del Vayo (PSOE) estat •Ramón González Peña (PSOE) justícia • Josep Moix i Regàs (PSUC) treball i assistència • Francisco Méndez Aspe (IR) hisenda • Paulino Gómez Sáiz (PSOE) governació • Segundo Blanco González (CNT) instrucció pública • Antonio Velao Oñate (IR) Obres públiques •Vicente Uribe Galdeano (PCE) agricultura •Bernardo Giner de los Ríos García (UR) comunicacions • José Giral Pereira (IR) i Tomás Bilbao Hospitalet (ANV) sense cartera |
(← VI GUERRA) Govern anterior •••• Govern següent (← II EXILI) | |
.svg){kind=small}