Tongva (llengua)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaTongva
Gabrielino
Parlants
† (1970) revitalitzada en 2004 principalment a Sud de Califòrnia
Rànquing -
Parlat a Califòrnia
Família lingüística

Uto-asteca
   llengües takic

     Serrano-Tongva
Codis
ISO 639-2 ser
ISO 639-3 xgf
Glottolog tong1329
IETF xgf
Modifica dades a Wikidata
Distribució del Tongva

El Tongva (també coneguda com a Gabrielino o Gabrieleño) era una llengua de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels tongva, una poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al voltant de Los Angeles (Califòrnia). La llengua és força relacionada amb el serrano i el cahuilla.

Els últims parlants fluids de tongva van viure a començaments del segle XX. La llengua està documentada principalment en les notes de camp inèdites que John Peabody Harrington va fer durant aquest temps. El " JP Harrington Project", desenvolupat pel Smithsonian a través d'UC Davis, aplega les seves notes de la llengua tongva i aproximadament 6.000 pàgines van ser codificades per a documentació per un membre tongva que va trigar 3 anys en assonlir.

Hi ha afirmacions que els darrers parlants de tongva haurien mort en la dècada del 1970, però no hi ha verificació independent que aquests individus hagin estat parlants fluids.

Algunes proves de la llengua han sobreviscut en la toponímia del Sud de Califòrnia, com Pacoima, Tujunga, Topanga, Azusa, Cahuenga a Cahuenga Pass, i Cucamonga a Rancho Cucamonga.

Revitalització de la llengua[modifica | modifica el codi]

Cap al 2012 membres dels contemporani consell tribal tongva (gabrieleño) estan duent a terme intents per tal de reviure la llengua, fent ús de vocabularis escrits en comparació amb membres millor acreditats de les llengües takic a les quals pertany el tongva[1] i per l'oferiment de classes.[2][3]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

La següent és una llista de les consonants de la llengua tongva. Entre parèntesis és l'ortografia del so específic. Cal tenir en compte que hi ha diverses ortografies per a l'idioma tongva i algunes lletres representen més d'un so i per tant alguns sons poden tenir múltiples formes de ser escrit.

Consonants[modifica | modifica el codi]

Bilabial Labio-
dental
Alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal m (m) ɱ (m) n (n) ŋ (ng~n)
Oclusiva sorda p (p) t (t) k (k~c~qu) (ʔ)
sonora b (b) d (d) ɡ (g~gu)
Fricativa sorda ɸ (p) f (p~v~f) s (s) ʃ (sh~ch) ç (h~r) x ~ χ (h~g)
sonora β (b) v (v~w) z (z) ʒ (x~sh~ch) ʝ (y~x~j) ɣ (x~h) ʁ (r) ɦ (h)
Vibrant r (r)
Aproximant ʋ-ʍ (w) l (l) j (y~j)

Morfologia[modifica | modifica el codi]

El tongva és una llengua aglutinant, on les paraules utilitzen sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes enfilats.

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

El parenostre[4][modifica | modifica el codi]

El parenostre és anomenat 'Eyoonak en tongva. El següent text era derivat dels registres de les antigues missions.

«

'Eyoonak

'Eyoonak, 'eyooken tokuupanga'e xaa;
hoyuuykoy motwaanyan;
moxariin mokiimen tokuupra;
maay mo'wiishme meyii 'ooxor 'eyaa tokuupar.

Hamaare, 'eyoone' maxaare' 'wee taamet,
koy 'oovonre' 'eyoomamaayntar momoohaysh, miyii 'eyaare
'oovonax 'eyoohiino 'eyooyha';
koy xaare' maayn 'iitam momoohaysh,
koy xaa mohuu'esh.
'Wee menee' xaa'e.

»

Recull de C. Hart Merriam (1903)[5][modifica | modifica el codi]

(Merriam es refereix a ells com els Tongvā)

Números
  1. Po-koo /bo'kʰøː/
  2. Wěh-hā /ʋɛj'χɒː/
  3. Pah-hā /pa'χɒː/
  4. Wah-chah /ʋa'ʃɒχ/
  5. Mah-har /ma'χɒʁ/
  6. Pah-vah-hā /pa'va'χɒː/
  7. Wah-chah-kav-e-ah /ʋa'ʃa'kʰav̥eʲa/
  8. Wa-ha's-wah-chah /ʋa'χz̥ʷaʃa/
  9. Mah-ha'hr-kav-e-ah /ma'χaɣ̥ʁ'kʰav̥eʲa/
  10. Wa-hās-mah-hah'r /ʋa'χɑz'ma'χaɣ̥ʁ/
  11. Wa-hā's-mah-hah'r-koi-po-koo /ʋa'χɑz'ma'χaɣ̥ʁ' kʰoi'bokʰu/
  12. Wa-hā's-mah-hah'r-koi-wěh-hā /ʋa'χɑz'ma'χaɣ̥ʁ' kʰoi'ʋɛj'χɒː/
Ós grizzly
hoó-nahr /χœ'naʁ/
hoon-nah /χun'na/ (subject)
hoon-rah /χun'ra/ (object)
Ós negre
pí-yah-hó-naht /pija'χø'natʰ/

Recull d'Alexander Taylor (1860)[5][modifica | modifica el codi]

Números
  1. po-koo /po'kʰø/
  2. wa-hay /ʋa'χai/
  3. pa-hey /ʋa'χai/
  4. wat-sa /ʋa'tsa/
  5. mahar /maχʁ/
  6. pawahe /paʋaχe/
  7. wat-sa-kabiya /ʋa'tsa'kʰaβɨjɒː/
  8. wa-hish-watchsa /ʋa'χɪʃwatsʒz̥ɒː/
  9. mahar-cabearka /maχar'çaβir'kʰɒː/
  10. wa-hish-mar /ʋa'χɪʃ'mar'/

Taylor afirma "no compten més enllà de deu"

ós
hoo-nar /χø'nar/

Recull del Dr. Oscar Loew (1875)[5][modifica | modifica el codi]

Números
  1. pu-gu' /pu'guʲ/
  2. ve-he' /vɛ'χɛʲ/
  3. pa'-hi /pʰa'çi/
  4. va-tcha' /va'tsʃaʲ/
  5. maha'r /maχ'aʁ/
  6. pa-va'he /pʰa'vaʝe/
  7. vatcha'-kabya' /va'tsʃaʲ kʰabʲɒː/
  8. vehesh-vatcha' /vɛχɛʃ'va'tsʃaʲ/
  9. mahar-kabya' /maχ'aʁ'kʰabʲɒː/
  10. vehes-mahar /vɛχɛs'ma'χar/
  11. puku-hurura /bukʰy'χurura/
  12. vehe-hurura /vɛ'χɛ'χurura/
Ós
unar /œ'nar/

Recull de Charles Wilkes, USN (1838-1842)[5][modifica | modifica el codi]

Números
  1. pukū
  2. wehē
  3. pāhe
  4. watsā
Ós
hundr

Altres fonts[modifica | modifica el codi]

  • guineu del desert: erow[6]
  • Pacoima = de l'arrel Pako entrar, significa entrada
  • Tujunga = de la paraula arrel anciana' tux'uu
  • Azusa = de la paraula -shuuk 'Ashuuksanga = la seva àvia

Toponímia[modifica | modifica el codi]

La taula de baix dona alguns noms de llocs en tongva i en espanyol.[4]

Anglès Tongva IPA
Los Angeles Yaa /jɒː/
San Bernardino Wa'aach /ʋaj'ɒʃ/
San Gabriel Shevaa /sʃe'vɒː/
San Pedro Chaaw /ʃɒːʋ/
Santa Ana Hotuuk /χo'tʰykʰ/
Santa Monica Kecheek /kʰɛʃeɪkʰ/
Santa Catalina Pemu /bʰɛmɯ/

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Limu Project (active language revitalization)
  2. Keepers of Indigenous Ways: Tongva Language History & classes
  3. R. Plesset «San Pedro: Science Center Endangered/Tongva Village Site Revitalization». Indymedia Los Angeles, 01-06-2012 [Consulta: 26 agost 2012].
  4. 4,0 4,1 Munro, Pamela, et al. Yaara' Shiraaw'ax 'Eyooshiraaw'a. Now You're Speaking Our Language: Gabrielino/Tongva/Fernandeño. Lulu.com: 2008.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 McCawley, William. The First Angelinos: The Gabrielino Indians of Los Angeles. Malki Museum Press, 1996
  6. Native Languages of the Americas

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]